Anàlisi de 'U': L'Expressionisme Abstracte de Jackson Pollock

Anàlisi de l'Obra 'U' de Jackson Pollock (1950)

Fitxa Tècnica

Títol: U

Autor: Jackson Pollock

Cronologia: 1950

Estil: Expressionisme abstracte

Tècnica: Oli, esmalt i pintura d'alumini

Suport: Tela

Tema: Abstracte

Localització: MoMA (Nova York)

Anàlisi Formal de 'U'

Un traçat de fines línies se superposen, formant un entramat que s'estén per tot el llenç, de manera que el quadre sembla no tenir límits. Pollock utilitza la tècnica del driping (degoteig o regalim): per sobre de la tela estesa a terra, de grans dimensions, es passejava amb pots de pintura foradats o bastons xops de pintura, o bé llançava la pintura sobre el llenç amb moviments salvatges. El resultat era una superfície completament pintada (all-over painting).

Es trenca amb les composicions tradicionals, ja que no existeix cap centre d'atenció principal ni cap referència per poder analitzar el quadre. En tot cas, es tracta d'una composició oberta, ja que la pintura desborda tot el quadre. La seva manera de pintar s'anomenà Action Painting, que vol dir pintura d'acció, ja que pintava involucrant cos i ànima.

No hi ha dibuix, tot és color (forma pictòrica), però el cromatisme tampoc segueix les lleis tradicionals. Representa el desig de pintar en estat pur. D'altra banda, la profunditat suggerida a la tela no és producte de cap tipus de perspectiva cromàtica, sinó d'una simple superposició de les capes de pintura.

Predomina el traç gestual fet a base de línies circulars i rectes entrecreuades, plenes de dinamisme i colors esmorteïts. El resultat és la gran expressivitat de la tela, que defineix l'estat d'ànim de l'artista. És un quadre molt dinàmic, ja que reprodueix pictòricament els ritmes emprats per l'artista amb la seva creació.

Significat i Context de l'Obra

'U' està format per un dens entramat de línies i taques que omplen tota la superfície de la tela sense cap rastre figuratiu. Pollock donava números a les seves obres com a títol per reforçar la seva abstracció i fer que l'espectador s'enfrontés al quadre sense cap referència que limités el significat emocional de l'obra.

Alternava el treball material amb dies de reflexió davant l'obra en procés; l'importava el procés creatiu com a moment vital de l'artista, més que no l'obra acabada. Per a ell, la pintura era una experiència vital. Era com un ritual, la coreografia d'una dansa o com els ritmes primaris de la natura.

Va canviar totalment la relació del pintor amb el quadre, ja que el llenç era estès a terra i s'implicava físicament en l'acció de pintar, involucrant no només la mà, sinó tot el cos.

Pel que fa a l'estil, l'expressionisme abstracte es caracteritza per la manca de figuració, la irracionalitat compositiva, el traç gestual del driping, l'atzar, el gran format de les teles, l'automatisme, l'all-over, la llibertat expressiva i l'abstracció.

La funció útil-estètica i la funció simbòlica era crear un nou llenguatge pictòric molt expressiu, capaç de transmetre les sensacions i estats d'ànim de l'artista. Els clients eren les grans galeries, museus i institucions públiques de tendències innovadores, capaços de valorar i adquirir les seves obres.

Biografia, Influències i Llegat de Pollock

Després d'una infantesa difícil, Pollock (nord-americà) s'instal·la a Nova York. Començà pintant grans quadres realistes sobre la vida nord-americana, encarregats per institucions públiques. Allà va sentir l'angoixa de les grans ciutats industrials, despersonalitzades i desproporcionades.

Aquesta angoixa vital, fruit d'una època de desorientació i crisi de valors de la societat occidental després de la II Guerra Mundial, va portar J. Pollock a viure en una tensió constant que només alliberava quan se submergia en l'acció de pintar.

Influït pels pintors muralistes mexicans, l'abstracció de Kandinsky, el surrealisme de Dalí, el cubisme de Picasso i els rituals dels indis navajos d'Amèrica del Nord, va realitzar els seus drippings, estil que no abandonaria fins la seva mort.

En vida, la seva obra no va ser molt valorada, però amb els anys es va convertir en el paradigma de l'art nord-americà. Es considera un precedent dels happenings i del Body Art de finals del segle XX.