Dona i Ocell de Joan Miró: Anàlisi Completa de l'Escultura a Barcelona

Dades Bàsiques de "Dona i Ocell"

• Autor: Joan Miró
• Títol: Dona i Ocell
• Cronologia: 1982
• Material: Ciment, en part recobert de trencadís de diferents colors (negre, groc, verd, blanc, vermell, blau)
• Mides: 22 metres d’alçada
• Ubicació actual: Parc Joan Miró de Barcelona

Biografia de Joan Miró

Considerat un dels màxims representants del surrealisme, encara que les seves primeres obres mostren influències fauvistes, cubistes i expressionistes. Miró volia abandonar els mètodes convencionals de la pintura per afavorir una forma d’expressió que fos contemporània.

Anàlisi Formal de l'Escultura

Iconografia

L'escultura presenta una forma vertical i complexa, com si es tractés d’una tija que a dalt acaba en un cap de bolet. També a la part superior hi ha un rodet desigual, inclinat i buit per dins, coronat amb una mitja lluna groga amb banyes. La tija i el cap de bolet se separen per una línia horitzontal. A la tija hi ha una mena de tall, i al cap de bolet, una rodona negra que s’enfonsa. Per tant, observem com l’autor agafa formes de la natura i les transforma; així, el creixent pot ser la lluna amb banyes o es transforma en el cos d’un ocell.

Funció i Composició

La funció de l'obra és al·legòrica i urbanística. La composició és oberta, amb línies horitzontals, verticals i corbes. "Dona i Ocell" té una configuració contrastada: la tija és l'element vertical, seguit pel cap de bolet. Ambdós són formes planes, arrodonides i còncaves.

Recursos Tècnics

El color s'utilitza de manera variada: el creixent és groc, i el rodet i la “tija” presenten colors de formes diverses. Les textures matisades formen esquemes variats, amb retalls i collages, aportant dinamisme com un moviment suau, destacat per un fil blanc que defineix un relleu.

Relació amb l'Entorn Urbà

L'entorn és urbà. L'escultura destaca sobre un fons amb edificis de diferents alçades, construïts en diferents èpoques i amb diferents funcions. Està situada dins d'un estany prop del marge, i per tant, es reflecteix.

Significat i Interpretació de l'Obra

Elements Propis de l'Estil Miró

Les idees de l'autor eren la verticalitat, la monumentalitat d'escala gegantina amb gran visibilitat per la seva mida i colors, i la varietat de formes i seccions. Així, observem com treballa el surrealisme.

Relació entre Forma i Funció

Miró ha pres la diversitat de les diferents coses del món i hi juga, les combina. Per això mateix, dóna a una mongeta les banyes del cargol, o la lluna... Els elements, doncs, són identitats molt surrealistes: la tija vegetal té vulva. Relaciona les natures diferents (dures, toves, cel, terra, ple, buit) polsant els diferents ritmes vitals.

Iconologia i Simbolisme

El significat s'estableix a través de diverses relacions entre l'escultura i diferents òrgans, criatures i elements de la natura. L'obertura negra es relaciona amb una vulva (referència a les vulves de la Gran Maternitat de San Francisco). La forma vertical manifesta l'evolució en el temps, de baix cap a dalt. Les banyes expressen projecció cap a l'exterior.

Contextualització Obra-Època

"Dona i Ocell" dóna la benvinguda a Barcelona per terra o en cotxe (ja que està a la Gran Via i al costat de l'estació). La seva configuració remet a una altra escultura feta per Llorens i Artigas. L'obra abans es deia Dona-bolet amb barret de lluna. També té relació amb altres obres de motiu femení, com la Dona ampolla a Tenerife.

Transcendència i Originalitat de l'Obra

Es tracta d'una imatge molt lliure i original. La seva obra ofereix una versió original del moviment surrealista, però diferent, ja que té una mirada més lliure i neta. No pretén trencar cap convenció ni fa referència a la mitologia; només està atenta al que li interessa.