El Teatre d'Epidaure: Arquitectura i Història

El Teatre d'Epidaure

• Autor: Policlet el Jove
• Cronologia: Segle IV a. C. (Moment d'unificació de les polis gregues i conquesta de l'Imperi persa; mort d'Alexandre Magne, 323 a.C.; Biblioteca d'Alexandria; matemàtiques amb Euclides i Arquimedes; filosofia amb Epicur i Zenó; literatura amb Teòcrit, Cal·límac i Menandre).
• Estil: Clàssic grec.
• Tipologia: Teatre.
• Localització: Epidaure (Peloponès), Grècia.

Anàlisi formal

• Elements de suport: Murs de contenció (el vessant de la muntanya té murs de contenció on està recolzada la graderia). Al prosceni hi havia columnes jòniques.
• Elements suportats: La graderia.
• Espai exterior i interior: És un teatre que podia acollir 15.000 espectadors, realitzat a escala humana. Les línies dominants són les corbes. Forma: semicercle enfonsat. No té una façana principal, sinó que podem parlar de la graderia, el prosceni i l'escena.
• Elements decoratius: A tota l'escena hi havia elements decoratius que ara no podem distingir. A la graderia hi ha diferents seients segons la categoria dels assistents.
• Relació amb l'entorn: Espai obert amb estreta relació amb la natura; la càvea està totalment integrada en el paisatge.
• Parts de la planta:
  • Escena: Lloc on es canviaven els actors mentre el cor cantava i ballava; estava decorada com a fons d'escena i dues rampes comunicaven l'escena amb el prosceni.
  • Prosceni: Espai elevat on actuaven els artistes. Entre l'escena i el prosceni hi havia un teló rudimentari que pujava per variar els decorats.
  • Orquestra: Lloc on el cor cantava i ballava; s'hi explicava l'acció i hi havia un espai destinat al déu Dionís.
  • Càvea: La graderia. És un semicercle dividit per 13 escales, amb 30 files cada grada. Més tard s'hi afegeix una altra graderia de 20 files dividida en 23 escales, separades per un ampli passadís.

Punts ordenadors

Orquestra, prosceni i escena. Il·luminació natural. Material: marbre, que també actua com a element decoratiu.

Estil

Estil jònic, regularitat geomètrica, càlculs precisos per aconseguir una immillorable acústica i grandiositat en la concepció dels espais. Influirà en teatres i amfiteatres romans, estadis i places de toros.

Interpretació

Contingut i significat

El teatre era un edifici religiós dedicat a les festivitats de primavera i hivern del déu del vi, Dionís. Per això, al mig de l'orquestra se situava un altar destinat als actes rituals. Va ser un dels teatres més famosos de Grècia, on es van representar les millors tragèdies de Sòfocles, Eurípides i Èsquil. La ciutat d'Epidaure era molt visitada pel seu santuari dedicat a Asclepi, déu de la medicina, fet que atreia molts malalts i visitants al teatre.

El teatre tenia cabuda per 15.000 espectadors, amb una acústica immillorable. Els actors utilitzaven el paisatge natural com a teló de fons. Hi havia dos tipus de seients: els del poble (graderia de pedra) i els de les personalitats (amb respatller i braços).

Característiques de l'estil

• Art racional: Fet amb proporcions matemàtiques, utilitzant línies rectes i el cercle.
• Art humanitzat: Fet a escala humana, pensat per donar cabuda a molts espectadors sense ser colossal.
• Art estètic: Simètric, harmònic i proporcionat.
• Art integrat en l'entorn natural: S'utilitza el vessant de la muntanya per construir les grades.
• Art sagrat: Dedicat a cerimònies religioses i representacions d'obres sagrades.

Funcions

La funció útil és religiosa i cultural. La funció simbòlica era propagandística per a la ciutat d'Epidaure, augmentant la fama de la polis dins del món grec.

Autor, models i influències

Policlet el Jove era net de l'escultor Policlet el Vell. Va ser un gran arquitecte d'Epidaure, on també va construir un temple circular (Tholos). El teatre va servir de model a construccions hel·lenístiques i romanes posteriors.