Diversitat Lingüística, Variació i Dialectes del Català

Diversitat de la Llengua

Quantes llengües hi ha?

• Càlcul aproximat: 5.000-6.000.
• Repartides de manera desigual.
• Nombre de parlants (polarització): 250 llengües amb més d'un milió de parlants.
• Llengües més parlades: Xinès, Hindi, Espanyol, Anglès, Àrab, Portuguès.

Què és la llengua?

Sistema de signes verbals que serveix per a comunicar-se.

Quins criteris se segueixen per a la seva definició?

• Intercomprensió entre parlants.
• Depèn del grau de diferenciació de les respectives varietats.

Llengua i societat

• Capacitat personal o formació.
• Faciliten la comprensió mútua.
• Transició gradual entre varietats i entre llengües.
• L'estàndard neutralitza les varietats.

Les famílies lingüístiques

• Indoeuropea.
• Llengua europea de parentiu desconegut (Basc).
• Família Sinotibetana (Xinès, Birmà).
• Llengües Australianes (260, en 28 famílies).
• Família Semítica (Àrab, Hebreu, Somali).
• Família Nigerocongolesa (llengües Bantu).
• Llengües Sud-americanes (Quítxua, Aimara).
• Llengües Nord-americanes.

Variació Lingüística i Varietats Lingüístiques

Variació lingüística (4 tipus)

• Variació geogràfica (diatòpica).
• Variació social (diastrática).
• Variació diacrònica (històrica o temporal).
• Variació estilística (diafàsica o registres).

Varietats lingüístiques

• Varietats dialectals:
  • Varietats geogràfiques (dialectes).
  • Varietats socials.
  • Varietats diacròniques.
• Varietats estilístiques (Registres).

La llengua estàndard

• És una varietat lingüística (no un registre).
• S'utilitza en la comunicació formal i pública.
• És comuna i supradialectal.
• Origen: llengua escrita i literària.
• Difusió: escola i mitjans de comunicació.
• Cas català: estàndard policèntric i composicional.

Els registres

• Registre col·loquial.
• Registre literari.
• Registre científic.
• Registres formals neutres.

Varietats Geogràfiques del Català

Diferències fonètiques bàsiques

• Català Occidental:
  • A, E àtones > a, e.
  • O àtona > o.
• Català Oriental:
  • A, E àtones > vocal neutra.
  • O àtona > u.

Subdialectes del Català

• Català Occidental:
  • Català nord-occidental (Ribagorçà, Pallarès, Lleidatà, Tortosí).
  • Valencià (Septentrional, Apitxat, Meridional).
• Català Oriental:
  • Rossellonès (o septentrional).
  • Central (Barceloní, Tarragoní).
  • Balear (Mallorquí, Menorquí, Eivissenc).
  • Alguerès.

Rossellonès [Oriental]

• So de la 'r' francesa.
• 1a persona singular indicatiu: canti.
• Pronoms febles sempre anteposats al verb.
• Negació sempre amb pas (mai no).
• Mots occitans i francesos: mainatge, butura, padrí.

Central [Oriental]

• Emmudiment de la 'r' final.
• Geminació de 'b' i 'g': pobble, seggle.
• No distinció entre 'b' i 'v'.
• Emmudiment de consonants finals: cam(p), fon(t), mol(t), par(t).
• 1a persona singular indicatiu: cantu.

Balear [Oriental]

• Iodització: ll > i: cavai, ueres, vea.
• 'R' final sempre muda: co(r), ma(r).
• Article salat: es, sa, es, ses.
• 1a singular d'indicatiu: jo cant.
• Plurals d'indicatiu: cantam, cantau.
• Lèxic: ca, baldament, cercar.

Alguerès [Oriental]

• Distinció 'b' i 'v'.
• 'D' i 'l' intervocàliques pronunciades 'r'.
• Possessius: mia, tua, sua, nostra, vostra.
• Article: lo, los, la, las.
• 1a singular indicatiu: jo mir.
• Lèxic (arcaismes): flastomar, morro.
• Influència del sard i de l'italià.

Nord-Occidental [Occidental]

• Article: lo, la, los, les.
• Plurals acabats en -ns: hòmens, màrgens.
• 1a singular indicatiu: jo canto.
• Lèxic (coincidències amb el valencià): espill, melic, xic, granera, bes, arena.

Valencià [Occidental]

• Demostratius: este, eixe, aquell.
• Possessius: meua, teua, seua.
• Pronoms febles: conservació de formes antigues.
• Adverbi de lloc: ací, ahi, allí.
• Particularitats verbals:
  • 1a singular indicatiu: jo cante.
  • Imperfets de subjuntiu: parlara, temera, dormira.
• Lèxic: llavar, prompte, rabosa, vesprada, creïlla, panís/dacsa.