Moviments Migratoris: Causes, Conseqüències i Educació Intercultural

Causes dels Moviments Migratoris i el seu Impacte

Factors d'Atracció i Expulsió

La coincidència de grups culturals diversos en un mateix territori, com és ben sabut, gairebé sempre és fruit dels moviments migratoris. Les migracions no són un fenomen dels últims anys, sinó que han estat una constant al llarg de tota la història de la humanitat i s'han succeït pràcticament en tots els indrets. Tothom sol prendre la decisió d'emigrar com a resposta a factors d'atracció de la destinació (factors pull) o d'expulsió des del lloc d'origen (factors push). Els factors d'atracció que motiven els desplaçaments són diversos. Destaquen, entre d'altres, l'absència de normatives, la distància i tot el que està relacionat amb les expectatives de millorar en arribar al lloc de destinació. Per altra banda, els factors d'expulsió se centren principalment en la incapacitat de satisfer les pròpies expectatives en el lloc d'origen.

Conseqüències dels Moviments Migratoris

A banda d'això, i entre d'altres, a conseqüència dels moviments migratoris, la composició de les societats canvia significativament, ja sigui en l'economia, els plantejaments ideològics, els valors i en la manera que tenen les persones de relacionar-se (Rubio, 1996). En aquesta línia, el Consell d'Europa explica els moviments migratoris pels factors següents:

• La mundialització de l'economia, que implica, alhora, la mundialització dels fluxos migratoris.
• El desequilibri de les perspectives del desenvolupament econòmic en el món, sobretot les desigualtats entre nord i sud.
• Les sensibles diferències pel que fa al respecte als drets humans (dictadures, conflictes bèl·lics, fonamentalisme islàmic...).
• La pressió demogràfica: baixa natalitat dels països del nord i creixement demogràfic dels països del sud.
• La mundialització de la cultura occidental, la qual genera processos d'universalització i d'homogeneïtzació cultural.
• La porositat de les fronteres i l'oferta de treball. Malgrat l'enduriment de les polítiques d'estrangeria, la UE segueix necessitant més treballadors estrangers.
• La recerca de millors condicions de vida.
• Les persecucions polítiques, religioses o ètniques.
• Les catàstrofes com inundacions, terratrèmols, volcans...

Tipus d'Immigració a les Illes Balears

En el cas particular de les Illes Balears, com passa a altres llocs, trobem dos tipus d'immigració que tenen una denominació diferent en funció del motiu pel qual s'ha decidit fer la immigració. D'aquesta manera, podem diferenciar:

• Nova Florida: moviment migratori motivat bàsicament per raons residencials.
• Nova Califòrnia: quan el desplaçament es produeix per motius laborals.

Segons Salvà (2002), les Illes Balears, com a espai mediterrani de cruïlla de la immigració d'estrangers, han passat d'un fenomen tipus "Nova Florida" a un model migratori de "Nova Califòrnia". És a dir, hem passat de rebre immigrants perquè es quedessin a viure a la nostra illa a ser nosaltres els que hem de sortir d'aquesta per anar a la recerca de feina.

Conseqüències sobre les Societats Receptores

Positives:

• Rejoveniment de la població.
• La població es fa més disposada als canvis (socials, culturals, tècnics).
• Aportacions de capital i de mà d'obra.
• Aportacions de noves tècniques (innovació tecnològica).
• Augmenta la diversitat cultural; el país comença a tenir accés a manifestacions culturals noves (arquitectura, art, noves tecnologies, etc.).
• Augmenta el consum.

Negatives:

• Poden aparèixer desequilibris quant a l'estructura per edat i sexe.
• S'introdueix una major diversitat política, lingüística, religiosa, i poden arribar a formar-se grups completament segregats i marginals.
• Perjudica la consciència gremial de la classe treballadora, ja que els immigrants solen acceptar salaris inferiors als de la població local.
• Augmenten les necessitats de serveis, sobretot assistencials i educatius.
• Augmenten les importacions de productes dels llocs de procedència dels immigrants.
• Remeses de diners cap als llocs de procedència dels immigrants.
• Disminució dels salaris en algunes branques o sectors per l'explotació laboral dels immigrants.

Diferències entre Educació Multicultural i Intercultural

Educació Multicultural

L'educació multicultural vol donar resposta als moviments de defensa dels drets civils i fer una crítica a les pràctiques escolars discriminatòries i a les actuacions assimilacionistes i compensatòries dominants. Només té en compte les actuacions als centres on hi ha alumnat de diferents orígens ètnics o culturals, es limita als aspectes curriculars, reconeix l'escola com a espai per a les relacions interculturals, fixant-se bàsicament en les diferències i planteja metodologies que acosten els diferents col·lectius a partir de la promoció dels diàlegs.

Segons J.A. Banks, les opcions o iniciatives que podem trobar en l'educació multicultural són:

• Additiu: afegir continguts ètnics als programes escolars.
• Millorar l'autoconcepte: el contingut ètnic pot contribuir a reforçar la pròpia imatge entre l'alumnat pertanyent a minories ètniques.
• Compensatori dels dèficits culturals: l'existència dels dèficits entre l'alumnat comporta la "compensació" de minories ètniques.
• Ensenyança de les llengües d'origen: programes de formació bilingüe i bicultural.
• Lluita contra el racisme.
• Crítica radical: reforma de l'estructura social perquè l'escola poca cosa pot fer.
• Desigualtat genètica: agrupar l'alumnat en funció del seu coeficient intel·lectual i dirigir-los cap a uns estudis o altres.
• Promoció del pluralisme cultural: l'escola hauria de promoure i reflectir les característiques ètniques.
• Valoració de les diferències culturals.
• Assimilatiu: promoure la cultura nacional.

Educació Intercultural

L'educació intercultural evita la separació física dels grups culturalment diferents i fomenta la interacció social. S'entén per educació intercultural l'acostament i la relació entre cultures diferents, el reconeixement i l'acceptació de les identitats culturals de tots els grups en contacte, la defensa explícita de la pròpia identitat, la igualtat d'oportunitats, l'arrelament en el medi social i cultural, el canvi de les actituds negatives, l'anàlisi de la realitat en sentit crític i transformador, la superació de les desigualtats socials i l'obertura cap a realitats diferents a la pròpia.

Objectius de l'Educació Intercultural

• Respectar i acceptar les diferents formes d'entendre la vida, com a fruit de la diversitat cultural existent.
• Valorar elements diversos dels bagatges culturals d'altres grups humans.
• Empatia, o comprendre des de dins, sense que això impliqui la seva aprovació, els valors, les creences i els comportaments d'altres cultures.
• Superar prejudicis respecte a persones i grups ètnics o culturals diferents.
• Potenciar el sentit crític, tant respecte a la pròpia cultura com a altres diferents.
• Identificar-se amb la comunitat cultural pròpia, sense tancar-se a les altres.

A més, planteja estendre's a totes les escoles i no només a aquelles amb presència de minories, incorpora les propostes educatives en projectes de caràcter social, procura l'establiment de relacions d'igualtat entre les cultures, parteix d'un concepte dinàmic de cultura, fixant-se en les diferències i en les similituds, i no és un conjunt d'elements culturals diversos sinó que procura l'enriquiment i la comprensió mútua mitjançant aprenentatges basats en els aspectes bàsics de les cultures.