El dinar sobre l'herba d'Édouard Manet: Anàlisi i context

El dinar sobre l'herba: Fitxa tècnica

El dinar sobre l'herba (Le Déjeuner sur l'herbe) és una pintura realitzada per Édouard Manet el 1863. Està realitzada amb la tècnica d'oli sobre tela, mesura 2,08 x 2,64 m i té un estil realista-impressionista. El seu tema és l'escena costumista i està situada al Musée d'Orsay de París.

Context històric i social

Durant la segona meitat del segle XIX, i a causa de la Segona Revolució Industrial, va haver-hi una època de canvis i unes innovacions tecnològiques que van provocar la transformació de la població en la seva manera de pensar i viure, i es dóna menys importància a la religió. A França encara hi trobem Napoleó III, que va fracassar en el seu intent de fer un altre imperi; va sorgir la Tercera República i, a la vegada, es va produir la guerra entre França i Prússia.

Biografia i trajectòria de l'autor

Manet va iniciar la seva formació amb Couture, amb la seva família en contra. Va ser influït per artistes venecians del segle XVI, holandesos del segle XVIII i per Velázquez. Fascinat per Espanya, va incloure obres com "El guitarrista espanyol", que li va aportar el reconeixement al Saló de París (1861). Després de la mort del seu pare, va rebel·lar-se (1862) i va obtenir moltes crítiques pels nuus femenins dels seus quadres. Cap al 1870, comença a pintar a l'aire lliure i experimenta amb la llum i el seu impacte als cossos, encara que ell no ho sentia plenament i sempre es va relacionar amb els salons oficials.

Anàlisi formal i composició

La pintura està estructurada en tres plans horitzontals sobreposats:

• A la part de sota, hi ha una panera i els vestits de les dones.
• Al centre, hi ha una dona nua i dos homes.
• A la tercera part, apareix una altra dona en roba interior remullant-se al riu.

Totes les escenes estan incloses en el triangle compositiu; el punt de fuga es troba situat al petit tros de cel. Una part de la crítica ha observat manca d'unitat i dispersió. Les figures estan integrades al paisatge, s'evita el clarobscur i l'ús de línies definides. Aquesta representació plana l'aconsegueix i la reforça a través de la gradació tonal del color, tant en la representació de la llum com en les ombres. Amb aquest exercici, és capaç de reproduir l'ombra d'un arbre i aconseguir la transparència del rierol utilitzant la riquesa tonal del verd. Aconsegueix un contrapunt lumínic utilitzant el negre i el blanc com a colors predominants en les figures centrals.

Significat i recepció de l'obra

L'obra reflecteix una escena quotidiana en la qual ens mostra el seu germà (amb bastó) i la seva model preferida. Va ser presentada al Saló Oficial, però no va ser admesa (1863).

Influències i llegat artístic

"El concert campestre" de Ticià és un dels dos referents bàsics de l'obra; va ser influenciat per la pintura veneciana del segle XVI i del barroc espanyol. L'aportació de Manet a l'art modern va ser admirada pels impressionistes i per la seva manera de tractar la llum i el color. El fet que no segueixi les pautes il·lusionistes va causar l'origen dels plantejaments del Cubisme.