Anàlisi d'obres mestres: De l'Escola de Chicago al Romanticisme

Escultura: El Pensador d'Auguste Rodin

Fitxa tècnica

• Autor: Auguste Rodin
• Cronologia: 1880-1900
• Tècnica: Fosa en bronze
• Estil: Impressionista

Descripció

Es tracta d'una escultura exempta de bronze que representa un home nu amb els braços, mans i peus desmesurats. Assegut sobre una roca, el veiem en actitud de profunda reflexió amb el cap descansat a la seva dreta. La composició escultòrica és centrípeta perquè no es relaciona amb l’exterior. El modelat en tensió de tots els músculs contrasta amb l’estat de reflexió.

Iconografia

Representa un personatge anònim, una metàfora de l’home enfrontat a la tragèdia del destí mortal.

Context històric

Aquesta escultura formava part d’un programa iconogràfic titulat La Porta de l’Infern, inspirada en l’obra de Dante, per al Museu d’Arts Decoratives de París. La influència de Miquel Àngel és clara pel tractament anatòmic de la musculatura. Rodin és considerat el gran renovador de l'escultura contemporània.

Magatzem Carson: Arquitectura de Louis Sullivan

Fitxa tècnica

• Autor: Louis Sullivan
• Cronologia: 1899-1901 (ampliat entre 1903-1904)
• Tipologia: Civil
• Material: Formigó, ferro i vidre
• Estil: Escola de Chicago
• Localització: Chicago (EUA)

Descripció

L’Escola d’Arquitectura de Chicago va introduir l’arquitectura racionalista en edificis civils destinats a habitatge i grans magatzems. Es van introduir estructures en esquelet a partir de bigues de ferro en I. Els murs deixaven de tenir una funció de suport i es convertien en murs cortina. A més, la combinació d’acer i formigó juntament amb la tecnologia de l’ascensor (Siemens, 1887) va multiplicar la construcció en altura.

L'edifici consisteix en la repetició d’un mòdul (finestres de Chicago) de forma horitzontal, que redueix la sensació d'alçada. A la cantonada de l’edifici es troba l’entrada principal als magatzems, que presenta una influència modernista europea amb decoracions de motius vegetals i formes dinàmiques.

Context històric

L’any 1871, Chicago va ser destruïda per un incendi i va haver de ser reconstruïda. La manca d’espai va obligar els arquitectes a construir en alçada. En aquest context va néixer l’Escola de Chicago. Aquest edifici constitueix un clar exemple del pensament arquitectònic de Sullivan: "la forma segueix la funció".

Els Primers Freds de Miquel Blay

Fitxa tècnica

• Autor: Miquel Blay
• Cronologia: 1892
• Tipologia: Escultura exempta
• Material: Marbre blanc
• Mides: 1,36 x 0,98 m
• Estil: Realista / Simbolista
• Tema: Anecdòtic i costumista
• Localització: MNAC

Descripció

Grup escultòric de marbre que representa un ancià barbat acompanyat d’una nena, asseguts en un banc i completament nus. La xiqueta presenta una composició dominada per la línia corba que permet una actitud de moviment cap a l'ancià, qui es mostra estàtic i lleugerament inclinat cap endavant amb la mirada perduda.

L’elevat realisme s’evidencia en la textura de la pell i la morbidesa de la carn. El gest de la cama de l'ancià i les mans entrellaçades transmeten la sensació de fred. El rostre de la noia, en canvi, transmet tendresa. Miquel Blay convida l’espectador a reflexionar sobre les dificultats i la cruesa de la vida; la nuesa remarca l’estat de vulnerabilitat.

Context històric

L’autor català representa l’escultura personal en l’etapa de la crisi coneguda com el Desastre del 98. La burgesia industrial i financera catalana demanava obres d’art més personals. L'obra va ser exposada a Barcelona l’any 1893 i va ser molt ben rebuda, cosa que va significar un estímul per a l’orgull patriòtic, atès que l’autor era català.

El Tres de Maig de 1808 de Francisco de Goya

Fitxa tècnica

• Autor: Francisco de Goya
• Cronologia: 1814
• Tècnica: Oli sobre tela
• Mides: 2,68 x 3,47 m
• Estil: Romàntic
• Localització: Museo del Prado

Descripció

Quadre que presenta una composició en diagonal de dos grups: a l’esquerra, un grup de persones que seran afusellades, on destaca la figura amb els braços oberts i brusa blanca que esdevé el focus central de l’obra. A la dreta, l’escamot de soldats arrenglerats en penombra semblen màquines de matar, autòmats a punt d’afusellar.

Un fanal il·lumina el grup de ciutadans amb diversos rostres que expressen horror, resignació i por. L'ús de colors crus (grisos, ocres, negres) i pinzellades llargues potencien el dramatisme, fent un ús dramàtic del clarobscur barroc.

Context històric

El rei Carles IV va nomenar Goya Pintor de Cambra l’any 1789. El pintor va pronunciar un discurs a l'Acadèmia (1792) a favor de l'originalitat de l'artista i d’alliberar-se de les normes del Neoclassicisme. L’any 1824, decebut per la situació política a Espanya (l'absolutisme de Ferran VII i l’Antic Règim), es va refugiar a Bordeus.

La Llibertat guiant al poble d'Eugène Delacroix

Fitxa tècnica

• Autor: Eugène Delacroix
• Cronologia: 1830
• Tècnica: Oli sobre tela
• Mides: 2,60 x 3,25 m
• Estil: Romàntic
• Tema: Al·legòric i històric

Descripció

La composició del quadre s'estructura a partir d’un triangle: el vèrtex és la bandera francesa i la base són els cossos morts en primer terme. La figura femenina esdevé l’eix central. S’aconsegueix la mobilitat a través de la línia corba i l'acció que s'adreça cap a l'espectador, fent-lo participar de l’escena.

Predominen les tonalitats fosques, excepte en la figura principal i la senyera. El focus de llum és irreal. L’autor remarca l’esperit combatiu del poble francès i representa les diverses classes socials: la burgesia, el poble i els que estan al fons difuminats. La figura femenina és l'al·legoria de la Llibertat, que representa la nació (bandera) i la lluita (fusell).

Context històric

Delacroix és considerat el pintor més important del Romanticisme. Recull la influència artística d’autors com Caravaggio o l’sfumato de Leonardo da Vinci. El quadre commemora la Revolució de 1830 que va posar fi al regnat de la dinastia dels Borbons. El Romanticisme defensa la llibertat dels pobles en contra de les monarquies absolutes.