Anàlisi de "El Crit" de Munch i altres obres mestres

El Crit

Fitxa Tècnica

• Títol: El Crit
• Autor: Edvard Munch
• Datació: 1910
• Tècnica i suport: Tempera i pastel sobre cartró
• Tema: Al·legòric
• Localització: Nasjonalmuseet, Oslo
• Estil: Expressionisme noruec

Context Històric i Cultural

L'any 1910, la industrialització avançava, creant una societat més individualista amb sentiments negatius. El desenvolupament científic augmentava la soledat. Oslo era el bressol d'aquest moviment. Munch va créixer en aquesta atmosfera, on es percebia un sistema ple de contradiccions. El Crit va influenciar enormement l'expressionisme alemany, especialment el grup Die Brücke.

Estil

L'expressionisme buscava expressar sentiments i emocions, no la realitat, sinó l'interior de l'artista. Les pintures expressionistes són un reflex del món interior de l'artista. Distorsiona les formes amb rostres desfigurats i tristos, jugant amb les línies per donar ritme. L'expressionisme va ser important a Alemanya, amb Munch i Ensor com a precursors, i influències de Goya i Van Gogh.

Anàlisi Formal

Els colors i les pinzellades gruixudes de Munch reforcen l'angoixa del personatge. L'ús dels recursos pictòrics per expressar sensacions el considera precursor de l'expressionisme. Munch va realitzar diverses versions d'aquest quadre.

Descripció i Composició

Un personatge estrany es posa les mans a la cara amb la boca oberta sobre un pont amb dos personatges més al fons, amb un paisatge marítim. Transmet un crit d'angoixa. Té trets deformats, cadavèrics. Destaquen els colors càlids, vermells i ataronjats, amb contrast entre el taronja i el blau, oferint una imatge angoixada de la realitat i del món interior. Predomina el color sobre la línia. La llum és irreal, il·lumina tota l'escena sense ombres. La profunditat ve donada pel pont i els dos personatges del fons. El paisatge també participa. Les baranes del pont separen els dos ambients. Al fons hi ha dos vaixells. L'acció se situa a Oslo. La línia corba i sinuosa dóna sensació de moviment, dinamisme i desequilibri. Les línies rectes del pont i dels personatges del fons donen més sensació d'estabilitat. El malestar del protagonista s'expressa per les corbes que dominen el quadre. El crit és un reflex del món interior de l'artista. La seva vida va estar marcada pel sofriment i la mort des de la seva infància.

Tema i Iconografia

En unes notes de 1886 escrites a Niça, Munch recorda la situació que originaria el quadre.

• Pont: Símbol del pas del temps.
• Aigua: Les aigües revueltes assimilen l'angoixa del protagonista.
• Soledat: Persones al pont, però allunyades, representen la soledat del personatge.
• Paisatge: L'angoixa pren el paisatge: colors contrastats, violència en les pinzellades.

Significat i Funció

El Crit plasma la desesperació de l'home modern. Transmet l'angoixa personal de Munch i expressa el seu món ple d'angoixa i sofriment.

Els Jugadors de Cartes

Fitxa Tècnica

• Títol: Els Jugadors de Cartes
• Autor: Paul Cézanne
• Datació: 1890-1895
• Tècnica i suport: Oli sobre tela
• Tema: Costumista
• Localització: Museu d'Orsay, París
• Estil: Postimpressionisme

Context Històric i Artístic

Època d'industrialització amb molts canvis socials, culturals, polítics, econòmics, científics i tècnics. Consolidació dels Estats liberals constitucionals, formació d'Itàlia i Alemanya, expansió del moviment obrer, millora del nivell de vida i creixement demogràfic. El comerç mundial es va multiplicar i la política proteccionista va substituir el liberalisme. Al segle XIX, la investigació científica va revolucionar el món. L'impressionisme va ser per a Cézanne una tècnica on la pinzellada perdia importància i els colors guanyaven puresa. Per a ell, l'impressionisme es basava en la sensació, en la realitat amb les emocions i sentiments, amb la forma i el color.

Estil

Postimpressionisme: Cézanne utilitzava el color per construir formes sòlides. És considerat l'antecessor del cubisme per com descomposa l'espai i les formes. La seva concepció arquitectònica de la pintura va ser reveladora per a Picasso. Obria un món per expressar les emocions, que expressionistes i fauvistes van explotar.

Anàlisi Formal i Compositiva

Dues figures assegudes a cada banda d'una taula, recolzant els colzes. Una ampolla al mig, cap al fons, i una finestra amb un paisatge. Els dos homes, concentrats en el joc, porten barrets típics de les classes socials humils. L'espectador es converteix en un observador de la partida en una taverna. La llum és artificial, deduïble per les ombres. Composició tancada, dividida en dues parts gairebé simètriques per l'ampolla. El costat esquerre és més gran que el dret; el personatge de l'esquerra surt sencer i el de la dreta tallat. La tensió recau en els objectes de la taula i les mans dels jugadors. Un porta un barret rodó sense arrugues, l'altre el porta doblegat; les cartes d'un són blanques i les de l'altre fosques. Una interpretació suggereix que l'enfrontament simbolitza la lluita de Cézanne amb el seu pare per l'acceptació de la seva pintura i estil de vida. Gènere quotidià. El color és protagonista, amb predomini dels càlids (ataronjats, ocres, marrons). Contrast en la roba: un amb pantalons marrons i jaqueta groga, l'altre amb pantalons grocs i jaqueta marró. La línia emmarca les siluetes. Pinzellada solta, amb taques curtes, denses i fines, sobreposades.

Tema i Iconografia

Dos homes de poble juguen a cartes en una taverna. Representa un fet quotidià del lloc on vivia Cézanne. Les partides de cartes eren habituals entre la classe treballadora.

Significat i Funció

Cézanne va fer cinc versions, canviant personatges i decorat. La funció era més d'investigació plàstica que decorativa.

Nit Estelada

Fitxa Tècnica

• Títol: Nit Estelada
• Autor: Vincent van Gogh
• Datació: 1889
• Tècnica i suport: Oli sobre tela
• Tema: Paisatge
• Localització: MoMA, Nova York
• Estil: Postimpressionisme

Context Històric i Artístic

Època d'industrialització amb canvis socials, culturals, polítics, econòmics, científics i tècnics. Consolidació dels Estats liberals constitucionals, formació d'Itàlia i Alemanya, expansió del moviment obrer, millora del nivell de vida i creixement demogràfic. El comerç mundial es va multiplicar i la política proteccionista va substituir el liberalisme. Van Gogh estava influenciat pels impressionistes francesos, però utilitzava pinzellades més llargues com a postimpressionista i es va interessar per l'art japonès.

Anàlisi Formal i Compositiva

Nit Estelada es basa en la vista de Van Gogh des de la seva habitació: un camp de blat amb muntanyes al fons, afegint el xiprer i el poble amb l'església. Paisatge nocturn amb dues parts: a baix, la vista llunyana d'un poble amb camps i muntanyes; a dalt, el cel amb estels i la lluna. Dues parts connectades pel xiprer i el campanar. Composició horitzontal trencada per elements verticals (xiprer i campanar). A baix, formes geomètriques bàsiques, predomini de la línia recta; a dalt, predomini de la línia corba. Predomini de colors freds (blaus i verds), però la lluna i els estels destaquen amb llum càlida. Predomini del color, amb pinzellada solta i dinàmica que dóna moviment. La profunditat s'aconsegueix amb el xiprer, que ressalta sobre les cases del poble, i les muntanyes al fons.

Tema i Iconografia

El paisatge provençal expressa la lluita íntima de Van Gogh, que acabaria amb el seu suïcidi. Pintat al sanatori de Saint-Remy. Paisatge subjectiu, resultat de la preocupació per les investigacions astronòmiques del moment. Elements reals i fantàstics.

Significat i Funció

Funció estètica i terapèutica. Van Gogh pintava per treure l'angoixa. El xiprer simbolitza la fe en la vida després de la mort. El poble llunyà representa la soledat de l'artista.