Dimensió Cognitiva Subjectiva: Emocions i Psicologia
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Magisterio
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,44 KB
Dimensió cognitiva subjectiva (experimental)
L’experiència de les diferents emocions en l’individu pot tenir tres variables que canvien segons la cultura:
- To afectiu: agradable-desagradable.
- Intensitat: forta-fluixa.
- Durada temporal: llarga-curta.
La por
La por té la funció d'adaptar el nostre cos davant d'una situació de fugida. Normalment, relacionem la por amb estímuls que poden provocar una situació traumàtica.
La por no només reflecteix els nostres traumes, sinó també els de les persones més properes a nosaltres. Depenent de la persona, es tindrà més facilitat per sentir por o per afrontar una situació amb més o menys serenitat.
La còlera
La còlera sol ser una reacció davant d'una actitud inapropiada d'una persona a qui estimes. Sol ser provocada perquè una cosa ens sembla injusta. Si en l'estat de còlera es reacciona d'una manera descontrolada, això indica una desadaptació; per contra, si és d'una manera controlada, és un signe d'adaptació.
La còlera s'accepta més o menys segons la cultura. Hi ha persones colèriques, és a dir, que normalment accedeixen a la còlera perquè saben que obtindran un benefici (ex: un nen que plora i aconsegueix el que vol).
La felicitat
És un element fonamental en les persones i el desig de moltes d'elles, ja que quan una persona se sent feliç, alhora se sent més segura, fet que millora tots els aspectes de la vida.
Les persones tenim la capacitat que, després de viure un episodi desagradable, tornem als nivells de felicitat habituals. El mateix passa amb els episodis que són molt feliços.
Es diu que la felicitat no depèn de tenir més o menys coses materials. Hi ha dos principis en la felicitat:
- Principi de nivell d'adaptació: la felicitat i l'estat de satisfacció depenen de les nostres experiències anteriors. Exemple: si fem coses de les quals estem orgullosos, sempre lluitarem per obtenir més felicitat.
- Principi de la privació relativa: la nostra felicitat depèn de com ens comparem amb els altres. Quan veiem persones que viuen situacions pitjors que les nostres, valorem més el que tenim, i a l'inrevés. Exemple: si tu has aconseguit una cosa i un altre n'ha aconseguit una de millor, ho vius malament.