Diferencia entre mesures de prevenció i mesures de protecció

19. INDEMNITZACIÓ

L’Estat te absoluta discrecionalitat a l’hora de fer la reclamació de quantitat i a la hora de repartir-la entre els afectats.

ALTRES MESURES D’EXIGÈNCIA DEL COMPLIMENT DEL DIP

Observació: Control i seguiment (registre) per tal de verificar si es respecta o no el Dret + Reacció: Implica una acció en contra del infractor per tal que rectifiqui la conducta. Contra mesures: Accions d’un Estat en contra del altre (autotutela). Reacció Institucional: Son mesures de una OI en el Març de les seves competències per restaurar el dret o fer valdrà mesures normatives obligatòries o no, normalment de la mateixa OI. Es mes semblant a una Sancíó

CONTRA-MESURES D’AUTOTUTELA 1. CONCEPTE

Un Estat pot lícitament adoptar de forma unilateral contra un altre com a mesura coercitiva, amb el fi d’arribar a observar el dret internacional. Aquests medis d’autotutela poden ser de dos gran tipus: retorsions i contramesures. - Definició: Accions unilaterals d’autoprotecció l’exercici que permeten a un Estat augmentar la pressió sobre un altre estat que ha vulnerats els seus drets i no l’ha reparat adequadament. Responen a un il·lícit previ. Són mecanismes coercitius descentralitzats. Poden ser polítics o econòmics. El DIP no més els permet en la mesura que s’adeqüin a la normativa internacional i que no hi hagi la obligació de utilitzar mecanismes institucionals

2. DOS TIPUS a)

Retorsió

Mesures lícites però que volen perjudicar a l’infractor + són mesures sancionadores unilaterals lícites que s’adopten per respondre a un il·lícit previ i que comporten un perjudici per l’Estat infractor al que se li apliquen. Exemples: Ruptura de relacions o retirada de ambaixadors, No ratificació o negociació de tractats, Retirada de ajuts, Eliminació de tractaments preferencials b)

Represàlia

Quan es dóna l’incompliment d’una o més obligaciones internacionals de l’estat lesionat per pressionar a l’estat responsable. Així, davant d’un fet internacionalment il·lícit, l’estat lesionat pot deixar de complir certes obligacions Internacionales. Aquest incompliment queda justificat com a resposta prèvia del il·lícit comes per l’estat responsable i com a medi coercitiu:Han de estar regulades, Ser proporcionals, Fer un requeriment previ (ultima ratio). De vegades necessiten d’autorització prèvia. Són mesures de coercíó derogatòries de regles del DIP adoptades contra un Estat que ha comés actes il·lícits.  Tenen com a fi restaurar la legalitat i reparar el danys mitjançant la causa de un perjudici al estat infractor. Són un acte contrari al dret que es justifica per l’il·lícit previ però te unes condicions. Condicions per a les represàlies: Només són admissibles contra l’estat autor del il·lícit previ. És necessari que hi hagi una proporcionalitat entre el il·lícit i la represàlia. No més ho pot exercit la víctima del fet il·lícit previ.

3. EXCEPCIÓ

Cas de que es tracti de la violació de una norma de ius cogens està justificat recorre a mesures de represàlia col·lectiva amb sancions econòmiques o polítiques, mai represàlies armades (projecte sobre responsabilitat internacional dels estats per fets internacionalment il·lícits)

ELS PROCEDIMENTS INSTITUCIONALS 1. CONCEPTE

Són mesures de pressió o coactives adoptades per una OI en l’àmbit de les seves competències per tal de assegurar la correcta aplicació de una norma internacional.Les funció de les OI van des de la prevenció a traves del control fins a funcions reparadores o sancionadores que suposen una reacció davant de d’incompliment. Les mesures de reacció son de diferent intensitat i depenen de les competències atribuïdes a la OI.

2. TIPUS REACCIÓ INSTITUCIONAL

Sancíó Social: Expressió de censura quan s’ha desatès una recomanació o incomplert lleument un obligació o manquen les competències per altres tipus de Sancíó. Pot ser implícita o explícita. B)Poder disciplinari: Privació o suspensió de drets inherents a la condició de membre (suspensió de algun dret, suspensió de tots els drets o expulsió). C)Poder de Coercíó: impliquen la imposició de un càstig dirigit a forçar canviar la conducta delictiva i en cas necessari a reparar pels danya causats. Son molt poc utilitzades i requereixen de condicions estrictes

3. TIPUS DE MESURES COERCITIVES

Mesures polítiques (trencament de relacions, aïllament) Mesures econòmiques (embargaments, boqueix, OMC) Mesures coactives amb us de la força (ONU)

4. CAPÍTOL VII DE LA CARTA DE NACIONS UNIDES

Acció de Nacions Unides en cas de amenaces a la Pau, Trencament de la Pau i Agressió: Permeten que el Consell de Seguretat prengui mesures coactives contra qualsevol Estat, sigui membre o no de Nacions Unides (Principi de ius cogens de caràcter universal)

5. DECISIÓ D’APLICAR LES MESURES

Les pren el Consell de Seguretat per una decisió de 9 vots/15 amb la “unanimitat de les grans potencies” i Quan el Consell de seguretat delibera la AG no pot prendre resolucions sobre la situació (art. 11.2), però sí pot debatre  6. COMPETÈNCIA EXCLUSIVA (ART. 39) PER DETERMINAR
Si s’ha produït un del tres supòsits (amenaça, trencament o agressió) i Quines son les mesures adequades per aplicar a la situació.

7. TRES TIPUS DE MESURES (El Consell de Seguretat decideix lliurement, no es necessària una progressió gradual)

a)
Mesures provisionals (art. 40): Són mesures ràpides per evitat que la situació s’agreugi. El Consell no es pronuncia sobre la posició de les parts, ni perjudica als seus drets, ni reclamacions.  Poden afectar no només a les parts. Tot i que no son sancions son obligatòries. El seu incompliment pot comportar sancions. TIPUS DE MESURES PROVISIONALS: No hi ha un llistat + segons la pràctica poden ser: comminació al cessament del foc, retirada de tropes, zona neutral, control internacional. B)
Mesures coercitives sense ús de la força (art 41): Impliquen un pronunciament sobre el fons.Actuen contra el Estat culpable de una violació del principi de amenaça o us de la força. Suposa un perill per la Pau i Seguretat Internacionals. LLISTAT EXEMPLIFICATIU: Interrupció total o parcial de les relacions econòmiques (embargament). Interrupció de les comunicacions (bloqueig). Interrupció de les relacions diplomàtiques. Altres + es pot imposar una o varies a l’hora c)
Mesures coercitives amb ús de la força (art. 42) PUNT 11*

8. MESURES OBLIGATÒRIES

Les decideix el Consell de Seguretat, Però les apliquen els Estats de forma obligatòria i S’estableixen mesures de control per assegurar el compliment (Comitès, informes, recomanacions)

9. PERJUDICIS A TERCERS ESTATS

Alguns Estats poden ser perjudicats per la interrupció de les relacions econòmiques o les comunicacions. S’han de celebrar consultes amb el Consell de Seguretat i la Comunitat Internacional ha de prestar ajuda a l’Estat afectat

10. PERJUDICIS A LA POBLACIÓ

Les mesures també afectes a la població innocent del país infractor + s’han de buscar mecanismes pal·liatius (com la ajuda humanitària)

11. MESURES COERCITIVES AMB ÚS DE LA FORÇA:

És una excepció al principi de l’ús de la força, Està reservada a situacions de gran gravetat, No més pot decidir-les el Consell de Seguretat, És un mecanisme de reacció institucionalitzat. Quan es poden aplicar? Si el Consell de Seguretat estima que les mesures del art. 41 son inadequades o han demostrat ser-ho + Ampli marge d’apreciació + No fa falta mesures prèvies, ni demostrar la seva inoperància. En què consisteixen? La acció que sigui necessària per mantenir o restablir la Pau o la seguretat per mitja de forces aèries, navals i terrestres (demostracions, bloqueig de ports, invasió, bombardeig, etc...) Mecanismes d’aplicació de les mesures de força: a) Sistema Institucionalitzat de la ONU(art. 43-47): Preveu la creació de un complexa de Forces militars al servei de la ONU. Convenis negociats amb els Estats membres per que disposin de contingents de tropes immediatament disponibles (art. 45).Es crea un Comitè de Estat Major (art. 47) integrat pels membres permanents del Consell de Seguretat més els Estats que participin en la operació. Mai es va fer b) Acords regionals del Capítol VIII (art. 52-54): Es declara la compatibilitat del Sistema de la ONU amb els organismes regionals de creats d'acord amb els principis de Nacions Unides. S’estableix una prioritat del us dels organismes regionals en relació al arranjament pacífic de controvèrsies (art. 52) El Consell de Seguretat pot utilitzar els acords regionals per aplicar mesures coercitives sota la seva autorització Poden ser mesures amb us de la força o sense us de la força El Consell de Seguretat escull, supervisa i retira i ha de estar contínuament informat És diferent de la legítima defensa c) Autorització als Estats membres (art. 48): La acció requerida per a dur a terme les decisions del Consell pel manteniment de la Pau i Seguretat Internacionals serà exercida per tots els membres de la ONU o per alguns segons el Consell determini + Es podran dur a terme pels membres directament o mitjançant els organismes de que siguin part.

12. ALTRES MESURES

Operacions de Manteniment de la Pau. Zones de protecció de la població civil. Tribunals Penals Internacionals

13. OPERACIONS DE MANTENIMENT DE LA Pau

Les operacions de manteniment de la Pau, considerades com de primera generació, tenen certes característiques comunes: - Les forces de l'ONU es componen d'aportacions voluntàries de soldats i un altre personal dels Estats membres. Quedava exclosa la participació dels cinc membres permanents del CSNU.  - Els contingents militars no es desplegaven fins que s'hagués aconseguit un cessament del foc entre les parts en el conflicte.  - El seu desplegament es basava en el consentiment de l'Estat o Estats implicats en el conflicte al que es pretén facilitar una solució. Els cascos blaus durant l'exercici de les seves funcions havien de guardar una neutralitat estricta cap a les parts. - L'ús de la força sobre el terreny quedava circumscrit al recurs a la legítima defensa enfront d'atacs armats contra els membres de la missió. - En general, les seves funcions eren les de mantenir el respecte de l'alto-el-foc, interposats entre les parts, i així facilitar les negociacions per aconseguir una solució definitiva a la controvèrsia evitant nous enfrontaments. Enviament de contingents armats. Autorització o consentiment dels Estats a on es realitzen Activitats de vigilància, control, seguretat i protecció No més poden usar la força en cas de legítima defensa Via de caràcter preventiu i protector, no repressiu