Drets subjectius: definició, classificació, adquisició i extinció

Dret subjectiu

És una relació de poder que l'ordenament jurídic concedeix a una determinada persona. La llei regula una pluralitat de situacions: contractes de compra-venda, contractes d'arrendament urbà, etc. L'ordenament jurídic atorga facultats o poders a les persones, i les persones que són titulars d'una sèrie de drets o facultats estaran legitimades per exigir la protecció dels seus drets, ja sigui per via judicial o extrajudicial.

Què fan els drets subjectius?

Ens legitimen per tal d'exigir el seu compliment. Tenim legitimació activa, ja que la llei ho concedeix. De la mateixa manera que es pot reclamar un dret, també aquesta persona pot ser obligada a complir unes obligacions que l'ordenament jurídic li imposa; aquesta persona està legitimada passivament.

Exemple: L'arrendador té l'obligació de conservar l'habitatge de forma que l'arrendatari en pugui fer l'ús pactat. Si l'arrendador no compleix amb les obligacions estrictament necessàries perquè l'arrendatari pugui destinar aquell bé a l'ús pactat, podríem interposar una demanda contra l'arrendador.

Legitimació activa: Dret a reclamar els seus drets (arrendatari). Legitimació passiva: Persona a qui ens dirigim perquè compleixi amb les seves obligacions (arrendador).

Classificació dels drets subjectius: públics o privats

Dret públic

Quan em puc dirigir contra l'Estat per exigir una determinada prestació o bé, que se'm reconegui un dret, sempre que no tingui com a origen una relació de dret privat.

Dret privat

Es divideixen en tres categories:

• Drets de la personalitat
• Drets de la família
• Drets patrimonials

Drets de la personalitat

• Dret a l'honor
• Dret a la imatge
• Dret a la intimitat
• Dret al nom i cognoms

Drets de la família

Són aquells que una persona és titular pel fet de pertànyer a un grup familiar:

• Drets entre cònjuges o parella de fet: dret a contribuir en les despeses familiars, obligació d'ajudar-se de forma mútua, obligació de pagar una pensió d'aliments o rebre-la, etc.
• Dret entre persones que són familiars: en els casos que preveu la llei, rebre una pensió d'aliments. Els familiars fins a un determinat parentiu (germans) tenen l'obligació de prestar-se aliments en cas de necessitat.

Pensió compensatòria: La parella, si acredita que com a conseqüència del matrimoni ha vist perjudicada la seva situació econòmica, podrà exigir el pagament d'aquesta compensació.

Pensió econòmica: Es dóna només en un règim de béns (separació de béns). Un membre de la parella que ha treballat per l'altre durant el temps del matrimoni, o bé ha contribuït de manera important a les tasques de la casa, pot tenir dret a rebre una indemnització en el moment de la separació.

Dret successori: Ho concedeix la llei a determinades famílies, en casos com:

• Successió intestada: Quan no hi ha testament.
• Successió testada: Quan hi ha testament (dret que té una persona a l'herència).
• Dret a la llegítima: Dret que tenen els fills en cas de mort dels pares (25 % dels béns dels pares són per als fills).

Drets patrimonials

Són aquells drets que tenen caràcter econòmic, i normalment són fruit d'una relació privada (contracte) i cada un dels titulars té dret a exigir a l'altre una determinada conducta.

• Dret de crèdit: Tenen caràcter personal, només es poden exigir entre les parts.
• Drets reals: Poden tenir el seu origen en un contracte. La característica és que es poden imposar a terceres persones (erga omnes).
• Drets d'ús: Dret a usar una cosa per obtenir el necessari per viure.
• Dret d'usdefruit: Dret a obtenir tots els rendiments que estic posseint, no només els necessaris.
• Dret d'habitació: Dret a habitar un determinat lloc, però només ocupar l'espai necessari per viure.

Absoluts o relatius

Dret absolut: Aquell que té una persona i pot imposar front a altres persones. Dret real: Drets sobre coses (béns mobles, etc.). Dret de la personalitat: Honor, imatge i intimitat.

Drets relatius (drets de crèdit): Relacions en què dues o més persones han signat un contracte o qualsevol document que comporta el naixement d'una sèrie de drets i obligacions.

Qui és subjecte de drets subjectius?

• Tota persona física o jurídica.
• Aquella persona que n'és titular.
• Un únic titular d'un dret subjectiu (únic que firma el contracte).
• Cotitulars de drets subjectius (comunitat).

El titular d'un dret subjectiu tindrà més o menys facultats segons el tipus de dret que tingui:

• Nú propietari: Qui és propietari de la cosa però no la posseeix.
• Ple propietari: És propietari de la cosa i sí que la posseeix.

Adquisició i extinció dels drets subjectius

Adquisició dels drets subjectius

Originària: No s'adquireix el dret de cap titular anterior.

Derivativa: S'adquireix el dret d'un titular anterior. Aquesta adquisició derivativa pot ser:

• Constitutiva: L'adquisició és d'un dret que no existia abans i es crea.
• Translativa: Transmissió d'un dret d'un titular a una altra persona. També aquesta adquisició derivativa pot ser inter vivos (entre vius) o mortis causa (per herència en testament).
• A títol universal: Es transmeten tots els béns d'una persona (hereu).
• A títol particular: Quan es transmeten a una persona alguns béns, no tots.

Modificació dels drets subjectius

Es pot produir per una modificació en la persona o en la cosa:

• Modificació en la persona: Subrogació personal: vol dir un canvi de titularitat, que canviï el subjecte de drets i obligacions.
• Modificació en la cosa: Subrogació real: canvi en la cosa de la qual sóc titular i tinc drets i obligacions. També es podrà fer una novació sobre el contracte, que comportés el canvi en alguna de les clàusules del contracte.

Extinció dels drets subjectius

Es produeix quan els drets subjectius deixen d'existir totalment.

Causes:

• Compliment del contracte (préstec).
• Acabament del termini o condició establerta (durada de l'usdefruit).
• Desaparició de la cosa totalment (propietari d'un animal i mor).

Altres vegades es produeix la pèrdua d'un dret però no la seva extinció.

Exemple: Expropiació (continua existint el dret de propietat però no s'ha extingit totalment, encara que s'ha perdut).

Una altra cosa que comporta l'extinció del dret a vegades és la renúncia (acte de declaració unilateral, no necessita el consentiment de cap altra persona).

Exemple: Pots renunciar al dret d'usdefruit i aquest pot desaparèixer, o pot ser que si renuncies vagi a parar a una altra persona.

Respecte a la renúncia (art. 6.2 C. Civil): La renúncia serà vàlida quan no perjudiqui l'interès o l'ordre públic i quan no perjudiqui a tercers. La renúncia és un acte de declaració unilateral, en el sentit que el fa el titular del dret i no necessita el consentiment de cap altra persona.

Exercici dels drets i els seus límits (bona fe i abús de dret)

L'exercici dels drets subjectius

Aquelles persones que són titulars de drets subjectius, com a tal, estan legitimades activament per reclamar la protecció dels seus drets. I als subjectes, com a titulars d'obligacions, també se'ls pot reclamar el compliment d'aquestes per via judicial o extrajudicial; parlem de legitimació passiva.

Límits del dret subjectiu

• Límits naturals: Deriven de la pròpia naturalesa del dret. No és un dret absolut, ja que jo no puc fer tot el que vull amb la meva propietat; la llei estableix unes limitacions (on puc construir, què puc construir, distància a guardar amb la finca veïna, etc.).
• Límits en la col·lisió de drets: Enfrontament de dos drets (dos drets que xoquen). Exemple: Dues persones afirmen ser propietàries d'un bé immoble i acrediten un títol. La llei diu que el propietari serà qui primer inscrigui la propietat en el registre de la propietat, si no ho serà qui tingui el títol més antic.
• Límits genèrics: Afecten a tots els drets, en concret fem referència al principi de bona fe.

Art. 7.1 C. Civil: Els drets s'hauran d'exercir d'acord amb les exigències de la bona fe.

És un model de conducta que èticament o socialment és considerat com a correcte. Si una persona actua de bona fe, no està detallat ni escrit a les normes o codis, sinó que és un concepte que està a la consciència social i que és desenvolupat per la jurisprudència. La bona fe es podrà oposar com a excepció quan ens demanen el compliment d'alguna obligació o bé quan ens volen oposar algun dret; aquesta excepció s'anomena exceptio doli.

Aquest principi de bona fe s'aplica de forma subsidiària, és a dir, que no hi ha cap altra norma a aplicar per solucionar la controvèrsia.

A vegades trobem normes específiques que ens definiran què és la bona fe en determinats supòsits:

(Usucapió): A Catalunya no es té en compte el principi de bona fe, però en canvi a Espanya, la normativa està en contra de la bona fe i creu que la bona fe la té la persona que actua com a propietari perquè es pensa que ho és.

Abús de dret (s'utilitza de forma subsidiària): Acte o omissió que està emparat per la llei però que, en canvi, sobrepassa els límits normals de l'exercici del dret perjudicant a una tercera persona (art. 7.2 C. Civil). En aquests casos, si no hi ha cap norma que prohibeixi realitzar aquesta conducta, podem acudir als tribunals i, per intentar impedir-la, al·legar l'abús de dret.

Pot generar l'abús de dret una indemnització, la cessació d'una determinada conducta o que es prenguin mesures per atenuar els danys i perjudicis.

Exemple: Un senyor té una finca, en la qual ell pot realitzar determinades coses (no podrà construir, etc.), però si vol sí que pot fer un hort al costat de la finca del veí; no estaria prohibit, però en canvi sí que podria molestar i llavors es podria produir un abús de dret.

Els límits temporals de l'exercici dels drets (prescripció i caducitat)

Prescripció

Adquisitiva (usucapió): Adquisició d'un determinat dret o bé pel transcurs del temps en qualitat d'amo de forma continuada, pacífica, pública i ininterrompuda.

Extintiva: Pel transcurs del temps s'extingeix el dret de reclamar a una persona el dret. S'estableix per evitar la inseguretat jurídica, ja que si les accions es poguessin reclamar permanentment sense terminis, això generaria inseguretat jurídica perquè no saps si una persona decidirà fer ús d'un dret o no.

Drets que no prescriuen segons la llei

• Declaració d'hereu (sempre que ningú no ho posseeixi).
• Acció de divisió de la cosa comuna.
• Partició de l'herència.
• Delimitació de finques contigües.
• Elevació d'un document privat a escriptura pública.
• Totes aquelles que tenen caràcter indisponible.