Procediment, Ilegalitat i Límits del Reglament i l'Acte Administratiu

Tràmits per a l'Elaboració d'un Reglament

Els tràmits essencials per elaborar un Reglament són:

1. Memòria Justificativa

   Document en el qual s'exposaran les raons per les quals s'ha de dictar el Reglament (necessitat d'un nou Reglament). Aquestes raons vinculen l'Administració, que no pot canviar de criteri o finalitat al llarg de la seva tramitació.

2. Taula de Vigències

   Llista de les normes que quedaran derogades pel nou Reglament, garantint la seguretat jurídica.

3. Dictamen Preceptiu

   Informe sobre la legalitat del projecte o esborrany del Reglament, emès pel Consell d'Estat o la Comissió Jurídica Assessora a Catalunya. Aquests òrgans, compostos per juristes de reconegut prestigi (art. 107 de la CE o 43 de l'EA), emeten un dictamen que és preceptiu i no vinculant. Si no es respecta l'informe, s'apuntarà l'acord o desacord (VISTO o DE ACUERDO).

4. Audiència i Informació Pública

   Tràmit d'audiència a les entitats interessades i afectades per l'elaboració del Reglament. Abans d'aprovar-lo, s'ha de consultar les entitats representatives dels destinataris de la norma (sindicats, col·legis professionals, cambres de comerç, associacions inscrites legalment) i permetre que facin al·legacions.

   A l'Administració Local, s'ha de donar el tràmit d'al·legacions a tots els ciutadans (anomenat Informació Pública).

   Tots aquests tràmits són d'obligat compliment (art. 24 de la Llei del Govern 9/97, LORSAE 13/89 i art. 85 de la LBRL 7/85). La no observació comportaria la nul·litat del Reglament.

5. Aprovació i Publicació

   El Reglament s'haurà de publicar al BOE, al DOGC o al BOP (si és d'àmbit local). Un cop publicats, entren en vigor als 20 dies si no s'especifica el contrari.

Mecanismes d'Impugnació d'un Reglament Il·legal

L'ordenament jurídic preveu diverses vies per declarar la il·legalitat d'un Reglament:

Per la pròpia Administració

• Inaplicació del Reglament: Els òrgans de l'Administració que considerin il·legal un Reglament no l'han d'aplicar (via de la inaplicació).
• Revisió d'ofici: Revisió d'ofici dels Reglaments nuls (art. 102 de la Llei 30/92).

Pels Tribunals (Poder Judicial)

• Via dels tribunals ordinaris: Els tribunals civils, laborals o penals (segons l'art. 6 de la Llei Orgànica del Poder Judicial 6/85) no aplicaran els Reglaments il·legals o inconstitucionals (Teoria de la inaplicació).
• Recurs directe contra el Reglament: Regulat a l'art. 30 de la Llei de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa 29/98. Un cop publicat el Reglament, hi ha dos mesos per demanar-ne l'anul·lació. Qualsevol destinatari pot presentar el recurs. Si la sentència anul·la el Reglament o un article, té efectes erga omnes.
• Recurs indirecte o Qüestió d'il·legalitat: Art. 129 de la Llei 29/98. Amb l'aplicació d'un Reglament a un particular, aquest pot demanar l'anul·lació del Reglament aplicat.

Davant el Tribunal Constitucional (TC)

• Recurs d'empara: Per Reglaments que vulnerin drets fonamentals (articles 14 al 29 de la CE). Requisits:
  1. Que vulneri un dret fonamental.
  2. Que s'hagin esgotat tots els recursos previs possibles.
  3. Que es presenti recurs en el termini de dos mesos des de l'última sentència.
• Conflicte de competències: Via dissenyada per als Reglaments que no respecten el repartiment de competències entre l'Estat i les CCAA (regulat a l'EA i a l'art. 149 de la CE).
• Impugnació del President del Govern: Via de l'art. 161.2 de la CE, que permet al President del Govern impugnar Reglaments de les CCAA que no respectin la CE.

Els Límits de les Potestats Discrecionals

Quan l'Administració exerceix potestats discrecionals, ha de respectar uns límits. Si algun d'aquests límits es menysprea, la potestat discrecional esdevé un exercici arbitrari, prohibit per l'art. 9.3 de la CE i, per tant, nul de ple dret.

Els límits són:

• Competència
• Procediment
• Principis Generals del Dret i la motivació
• Desviació de poder

Competència

Sempre ha d'actuar l'òrgan que té atribuïda la competència (art. 12 de la Llei 30/92). Aquesta competència és irrenunciable.

Per entendre aquest article, cal diferenciar entre:

• Potestat: És el poder d'actuar sobre una matèria.
• Competència: És l'atribució concreta d'un poder a un òrgan de l'Administració (la mesura de la potestat).

Exemple: Si un Pla Urbanístic del municipi és aprovat per l'Alcalde, però la Llei diu que l'òrgan competent és el Ple, la decisió és arbitrària i nul·la de ple dret.

Procediment

És el conjunt de tràmits i actuacions que ha de seguir l'Administració Pública per prendre una decisió. Si l'Administració no segueix el procediment, o vulnera algun tràmit essencial, la decisió discrecional passa a ser arbitrària i, per tant, nul·la de ple dret.

Principis Generals del Dret

El nucli de la discrecionalitat es pot controlar per part del poder judicial mitjançant els principis generals del dret de racionalitat, proporcionalitat i coherència. Si la decisió escollida per l'Administració és irracional, desproporcionada o mancada de lògica, passa a ser arbitrària. Per saber per què ha triat una decisió, hem d'anar a la motivació.

Exemple: Jurisprudència sobre l'Ajuntament de Banyoles respecte al Pla General, on uns carrers amb “coll d'ampolla” van ser anul·lats per irracionalitat, desproporcionalitat i incoherència.

Desviació de Poder

L'Administració, entre diverses solucions justes, ha d'escollir la de millor interès públic. Si no persegueix l'interès públic, sinó finalitats partidistes, particulars o alienes, estem davant de la figura de la desviació de poder. Aquests actes són nuls de ple dret.

Exemple: Un Ajuntament decideix que els terrenys del Sr. Alcalde poden ser edificats amb 400 pisos i els altres no.

L'Acte Administratiu: Característiques i Notificació

De la definició d'acte administratiu es poden deduir les següents notes característiques:

• Manifestació de Voluntat (Actes Resolutoris)

  Es concreta amb els actes definitius o resolutoris, és a dir, aquelles actuacions de les Administracions públiques que acaben el procediment administratiu (art. 107 L 30/92).

  Exemples: Una sanció de trànsit, el tancament d'un local, la denegació d'una beca, l'expropiació d'un terreny.

• Manifestació de Judici (Informes i Dictàmens)

  Aquestes manifestacions de judici són les que fa l'Administració quan emet informes, dictàmens o resol recursos administratius. Poden ser:

  • Informes consultius de l'Administració fets per òrgans consultius.
  • Informes de la pròpia administració quan revisen la seva actuació a través d'un recurs administratiu.

• Manifestació de Coneixement (Certificacions)

  La manifestació típica són els anomenats certificats o certificacions que emeten les administracions públiques. Aquí l'Administració declara que consten unes determinades dades als seus arxius.

• Manifestació de Desig (Propostes de Resolució)

  Les anomenades propostes de resolució (art. 79 L 30/92), segons les quals l'Administració, abans de decidir sobre un tema, ha de tenir una proposta de l'òrgan que hagi instruït el procediment.

• Realitzat per qualsevol Administració Pública

  Serà acte administratiu sempre que ho faci qualsevol administració pública: Estat, CCAA o Local (art. 1 i 2 L 30/92 i art. 1 i 2 de la Llei de Jurisdicció Contenciosa Administrativa 29/98).

La Notificació de l'Acte Administratiu

Regulació legal: art. 58 i 59 de la Llei 30/92. Perquè l'acte administratiu tingui efecte, ha de ser notificat fefaentment. La càrrega de la notificació correcta és sempre de l'Administració que notifica.

El Tribunal Suprem afirma que una notificació incorrecta no produeix efectes i no pot perjudicar mai els seus destinataris.

Contingut Mínim de la Notificació

El contingut de les notificacions ha de ser com a mínim:

• El text íntegre de l'acte administratiu.
• Els recursos que hi ha contra l'acte.
• L'òrgan davant el qual s'ha de presentar.
• Els terminis de presentació i desestimació.
• La indicació de si l'acte és o no definitiu en via administrativa.

Si falta algun d'aquests requisits, l'acte no produeix efectes. La jurisprudència també diu que si l'Administració s'equivoca en els terminis, aquesta circumstància no pot perjudicar mai el destinatari.

Mitjans de Notificació

La regla general diu que l'Administració ha de provar que la notificació ha arribat al seu destinatari:

• Carta certificada amb avís de recepció.
• L'Administració ha d'intentar notificar dos cops. Si no és possible, es fa constar i es realitza la notificació mitjançant el BOP, DOGC o BOE.
• Notificació electrònica (e-mail, art. 59.3 de la L 30/92):
  • Que l'interessat hagi escollit l'e-mail com a via de notificació.
  • Que l'Administració tingui constància que l'e-mail ha estat rebut pel destinatari.
• El fax no és gaire utilitzat, i la jurisprudència l'ha declarat un sistema insegur.
• El Burofax és més car, però té plena validesa.
• Telègraf.