Evolució del Teatre Català: Del Romanticisme al Realisme

El Teatre Català i la seva Evolució

El teatre culte va seguir la línia evolutiva de la literatura europea del segle XIX. Es van desenvolupar diferents gèneres:

(1) Drames Romàntics

S’hi incloïen obres teatrals tràgiques i melodramàtiques d’ambientació històrica, de vegades medieval, de vegades clàssica (grecollatina).

• Autor destacat: Víctor Balaguer amb “Don Joan de Serrallonga”.

(2) Teatre de Costums

Obres més populars, com les comèdies i els drames costumistes, que atreien les classes populars. Les obres podien ser de tema urbà, rural o mariner.

• Autor destacat: Eduard Bidal i Valenciano amb “Tal faràs, tal trobaràs”.

(3) El Drama Realista

El teatre romàntic contrastava amb els gustos i els costums d’una societat burgesa i mercantil. Al voltant del 1860 va sorgir una generació d’escriptors que intentaven acostar-se als problemes dels costums quotidians.

El Romanticisme: Context i Difusió

El Moviment Romàntic

El Romanticisme és un moviment artístic i literari totalment oposat al neoclassicisme. Suposa una crisi del classicisme propugnat per la Il·lustració, i apareix com a conseqüència dels grans canvis econòmics, socials i polítics de la Revolució Industrial. Es va iniciar a finals del segle XVIII a Anglaterra i Alemanya, i va estar vinculat als moviments revolucionaris liberals i nacionalistes del segle XVIII fins al XIX.

Difusió a Catalunya i Espanya

Es va difondre arreu d’Europa i, quan va arribar a Espanya al segle XIX, es trobava ja en regressió. Les idees romàntiques es van donar a conèixer per primera vegada a Catalunya, i a Espanya, a través de la revista “El Europeo”, redactada per 2 autors catalans, 1 anglès i 2 italians, i editada a Barcelona entre 1823 i 1824.

Després del tancament d'“El Europeo”, es va fundar una nova revista, “El Vapor”, que va continuar la tasca de difusió de l’ideari romàntic.

Manifest i Tipisme

El pròleg de la novel·la “Los bandos de Castilla” de Ramon López Soler ha esdevingut el manifest del Romanticisme català i també de la novel·la històrica. A més, el Romanticisme va afavorir el tipisme, la visió estereotipada i folklorista de cada país. D’altra banda, la imaginació i el gust per la fantasia popular dels romàntics hi va contribuir amb reculls de la cultura catalana, fets per folkloristes i erudits que reivindicaven la història antiga de Catalunya i les essències populars.

Tipus de Romanticisme

La situació canviant de l’època va fer possible que hi hagués 2 tendències en la literatura romàntica:

Romanticisme Liberal

Defensa la llibertat en qualsevol àmbit i segueix la política liberal més avançada. Té com a models literaris els escriptors francesos Victor Hugo i Alexandre Dumas. Les plataformes més importants que utilitzaren foren la revista “El propagador de la libertad” i el diari “El vapor”.

• Autor: Victor Balaguer.
• Aquest tipus de Romanticisme no reivindica l’ús del català com a llengua de prestigi.

Romanticisme Conservador

És historicista i s’adscriu als corrents polítics moderats.