Totalitarisme i Conflicte Global: Stalin, Nazisme i la Segona Guerra Mundial
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Historia
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,27 KB
El Totalitarisme Soviètic sota Stalin
El Primer Pla Quinquennal i la Industrialització
Tota la indústria va ser socialitzada, i es va pretendre suprimir l’economia de mercat per distribuir els recursos des de l’Estat. Aquesta planificació va comportar la industrialització de l’URSS en deu anys i va transformar l’estructura econòmica del país. La producció industrial va créixer significativament en sectors com:
- Ferro i acer: Augment de la producció.
- Energia: Desenvolupament del carbó i la hidroelectricitat.
- Infraestructures: Construcció de ferrocarrils.
La Col·lectivització Forçosa de l'Agricultura
Es va eliminar la propietat privada de la terra mitjançant la col·lectivització forçosa. No obstant això, l'agricultura va ser un punt feble de l’economia soviètica i el sector en què la planificació va fracassar més, provocant períodes d’escassetat en el subministrament d’aliments.
Les Causes de la Segona Guerra Mundial
El Projecte Racial i l'Expansionisme Nazi
El règim nazi pretenia subordinar els països de l’est d’Europa i sotmetre els de l’Europa occidental. Alemanya va iniciar una política internacional agressiva, manifestada en diversos punts clau:
- Intervenció en la Guerra Civil Espanyola (1936).
- Formació de l'Eix amb el Pacte Antikomintern (Hongria, Espanya, Itàlia, Japó).
- Reforç del lideratge el 1939, culminant amb el Pacte d'Acer amb Itàlia.
L'Actitud de les Democràcies: La Política d'Apaivagament
La Conferència de Múnic (1938) és un exemple clar de l'actitud de les democràcies. França, el Regne Unit i Itàlia van acceptar l’ocupació dels Sudets per part de Hitler. Els Sudets eren una regió de Txecoslovàquia amb majoria de població alemanya, que Hitler va annexionar.
L'Imperialisme Japonès
L'imperialisme japonès va ser un altre factor clau, culminant amb l'atac a Pearl Harbor el desembre del 1941.
Per què Hitler va Aniquilar la Política d'Apaivagament?
La política d'apaivagament va fracassar per diverses raons, incloent:
- La recerca de l'«espai vital» (Lebensraum) per a Alemanya.
- El rearmament militar i el desenvolupament del Tercer Reich.
- La naturalesa imprevisible i la manca d'un pla definitiu per part de Hitler, que sempre buscava més concessions.
L'Europa Nazi: El Nou Ordre
Després de les conquestes, els nazis van organitzar jeràrquicament Europa a partir d’Alemanya, amb la pretensió de governar el món. La sobirania de les nacions va desaparèixer, i l’ocupació va ser gestionada directament pels nazis o per governs titella. La violència i el terror van ser eines fonamentals per neutralitzar i aniquilar l’enemic polític.
L'Explotació Econòmica dels Territoris Ocupats
Els nazis van explotar econòmicament els països ocupats per aconseguir el màxim rendiment. Milions de persones van ser expulsades de casa seva i desplaçades milers de quilòmetres, eliminades directament o traslladades a camps de concentració. Aquells que sobrevivien ho feien donant mà d’obra esclava, incorporada a la producció econòmica de la zona o a fàbriques alemanyes. També es va accelerar la liquidació d’aquells col·lectius que "donaven nosa" per a la puresa racial del Reich.
Els Camps de Concentració i Extermini Nazis
El primer camp de concentració va ser el de Dachau (1933), creat inicialment per a presoners polítics. El 1942, Heinrich Himmler va ordenar la «solució final» al problema jueu, que implicava l'extermini sistemàtic.
Per traslladar detinguts i presoners cap als camps d'extermini (com Auschwitz, Mauthausen, Treblinka, Chelmno), es va organitzar un complex sistema de transport ferroviari. Un cop arribaven, eren classificats i desposseïts de les seves pertinences. Molts, especialment nens i dones, eren directament assassinats.
Els altres eren convertits en treballadors esclaus, sotmesos a jornades de feina inacabables, condicions infrahumanes, una disciplina fèrria i càstigs corporals permanents. La supervivència era extremadament difícil, i els morts s’enterraven en grans fosses comunes.