Diccionari per a ociosos de Joan Fuster: resum de les entrades i de l'assaig

Diccionari per a ociosos de Joan Fuster: entrades i característiques de l'assaig

1. Entrades del diccionari: Cadira: una concepció de la vida lliure de patiment. Covardia: la por com a tret compartit per totes les persones. Escepticisme: reivindicació del dubte metòdic. Gent: jo sóc l'altre per als altres, quan et dic «gent» m'hi incloc. Lectura: llegir és seguir vivint. Rellotge: la tecnologia varia la concepció del temps. Ser: ens imaginem distints de com som per sobreviure. Xenofòbia: la identitat de grup es construeix contra un altre grup.

En les 8 entrades hi ha l'estructura típica: introducció, desenvolupament i conclusió. L'autor parla amb nom propi, sense res que l'encobrisca, exclou la ficció i intenta persuadir el lector.

2. L'aforisme com a subgènere de l'assaig

L'aforisme és un dels subgèneres de l'assaig, gènere del qual Joan Fuster n'és un dels màxims exponents a la nostra literatura. Per tant, estem davant un text argumentatiu de caràcter breu que es materialitza en una proposició contundent que resumeix de manera sintètica i provocativa un pensament a partir del qual es pretén generar una voluntat de reflexió, per part del lector, sobre el tema del qual tracta el text. Des d'aquest punt de vista, podem afirmar que «Ser» és l'única entrada que es pot considerar com un aforisme per la seua capacitat de reflexionar tant sobre la visió de l'ésser humà amb tanta brevetat.

3. La conclusió de «Gent»

La conclusió a la qual arriba l'entrada «Gent» és que sempre és per a fer referència a altres grups de persones dels quals no en formem part. Amb aquest concepte mostrem la disconformitat amb maneres de pensar i actuacions diferents de les pròpies, com diu Fuster: No hi ha dubte que la gent són els altres i cadascú de nosaltres.

4. Respostes del qüestionari

1-sonora, 2-oberta, 3-sorda, 4-elisió.

5. Evolució de la cadira i el rellotge

Tant el rellotge com la cadira tenen una evolució que ha perjudicat la humanitat. La cadira ha perjudicat la forma de veure la vida lliure de patiment. Per altra part, el rellotge ha perjudicat la nostra visió del temps.

6. La xenofòbia segons Fuster

Aquesta entrada forma part de l'obra de Joan Fuster Diccionari per a ociosos, publicada el 1964, on l'autor reflexiona sobre temes diversos i sobre els problemes de l'ésser humà, de forma subjectiva. A «Xenofòbia», l'autor parteix de la idea que la identitat de grup es construeix contra un altre grup. Una altra idea és la reflexió sobre el patriotisme i com el desenvolupament del turisme pot disminuir els efectes de la xenofòbia. Finalment, ens vol fer reflexionar sobre com, tot i que pugui arribar a desaparèixer la part més agressiva que comporta viure i conviure.

7. Estil de Joan Fuster

Aquesta entrada forma part de l'obra de Joan Fuster Diccionari per a ociosos, publicada el 1964, on l'autor reflexiona sobre temes diversos i sobre els problemes de l'ésser humà, de forma subjectiva. A «Xenofòbia» trobem molts trets característics del seu estil, com l'ús de cometes per a marcar que té un sentit diferent que la resta del text. Per altra part, les característiques de l'estil de Fuster són la modalització per la presència de l'objectivitat o la dixi personal, i la comparació.

8. Context històric de l'assaig

L'assaig va ser un dels gèneres més perjudicats per la repressió franquista. La seua producció es va interrompre significativament entre 1939 i 1950. La societat espanyola, durant els anys seixanta, es va transformar gràcies a una millora de les condicions de vida i a la consolidació d'un moviment de resistència política i cultural que reclamava drets socials, polítics i lingüístics; s'iniciarà un circuit literari més modern, etc.

Pel que fa a l'assaig, predominarà l'assaig divulgatiu de temàtica nacional i política, que donarà pas, a poc a poc, al predomini de l'assaig deliberatiu. Un autor significatiu de preguerra i postguerra fou Josep Pla i el seu dietari El quadern gris (1966). Altres assagistes són: Maria Aurèlia Capmany amb l'obra Pedra de toc, Agustí Calvet «Gaziel» i Tots els camins duen a Roma.