Dialectes del Català: Central i Balear - Característiques Fòniques, Morfosintàctiques i Lèxiques

Dialectes del Català: Central i Balear

Català Central

Nivell Fònic:

1. La a i la e àtones es confonen amb la e neutra, també en el balear.
2. La o i la u àtones confonen el so /u/: toro: toru.
3. En algun cas, la ll es pronuncia i: orilla: ureia.
4. No pronunciació de la r final: patir: patí.

Nivell Morfosintàctic:

1. L'adverbi de lloc de màxima proximitat és aquí.
2. Possessius amb les formes en v: meva, teves...
3. Utilització de l'article determinat com a article personal: el Miguel. Aquest tret el comparteix amb el nord-occidental.
4. Combinació dels pronoms de complement indirecte i directe: l'hi faré, porta-la-li.
5. Morfologia verbal: la 1a persona singular del present d'indicatiu presenta una desinència -o pronunciada u: canto: cantu. El present de subjuntiu presenta la desinència -i: tingui, diguis.

Nivell Lèxic:

1. Lèxic específic: noi, escombrar.
2. Castellanismes: tocino, suelto, majo.
3. Paraules argot: pirar en lloc d'anar-se'n; pela en lloc de pesseta; clissar en lloc de veure; clara en lloc de dormir.
4. Gitanisme: calés en lloc de diners; guipar en lloc de mirar.

Balear

Nivell Fònic:

1. La a i la e àtones es confonen amb la e neutra: també en el català central.
2. Manteniment de la e neutra en els vocalismes tònics.
3. En alguns parlars, la o i la u àtones es confonen en el so de /u/: toro: toru; també en català central.
4. Els grups qua i gua es pronuncien co i go: pascua: pascuo, llengua: llenguo.
5. La ll es pronuncia i: orella: ureia; palla: paia.
6. No pronunciació de la r final: patir: patí.
7. Profusió de l'assimilació consonàntica: actor: attó; poc dolç: poddols.

Nivell Morfosintàctic:

1. Utilització d'articles anomenats salats: el carrer: es carrer; la torre: sa torre; les dones: ses dones.
2. Conservació de l'article personal: en Toni, na Maria.
3. En alguns parlars, combinen els pronoms anteposats el directe: la t'emportes en lloc de te l'emportes.
4. Morfologia verbal: la 1a persona singular del present d'indicatiu no presenta desinència. El present de subjuntiu presenta la desinència -i: sigui, dormis. La 1a persona singular del present d'indicatiu del verb ser és som. Les persones 1 i 2 del plural del present d'indicatiu tenen la desinència -am i -au (cantam, cantau).

Nivell Lèxic:

1. Lèxic específic: al·lot, nina, dobares, tomatiga.
2. Arcaismes: ca en lloc de gos, moix en lloc de gat; ver en lloc de veritat.
3. Anglicismes a Menorca de l'època en què aquesta illa depengué d'Anglaterra: boínder, xoc, ull blec, fer sidon a un gos.

Aquesta evolució el portarà cap a una poesia de compromís social en obres com El poble (1966) o La fàbrica (1972) basades en el seu entorn i en la descripció de la seua vida, fet que el fa un autor original. En la dècada dels 70, les seues obres evolucionen: d’una banda amb temes condicionats per la seua malaltia i de l’altra on s’agafa a la vida i a l’amor amb obres com Quadern de vacances (1976) o Estimada Marta (1978).