Desenvolupament Econòmic i Industrialització als Anys 60 a Espanya i Catalunya

Economía5,44 KB

El Governs del Desarrollismo i el Pla d'Estabilització

Als anys 50 i 60, els governs del desarrollismo, formats per tecnòcrates vinculats a l'Opus Dei, consideraven el creixement econòmic com la principal garantia d'estabilitat social. Apostaven per un reformisme tècnic sense qüestionar la dictadura.

Aquesta orientació va ser propiciada per la conjuntura econòmica de finals dels anys 50, caracteritzada per l'exhauriment de les reserves del Banc d'Espanya, la inflació i el desequilibri pressupostari. Europa vivia una etapa de recuperació econòmica.

El Segon Pla d'Estabilització de 1959

Els objectius principals eren:

  • Posar fi a l'intervencionisme estatal i afavorir la liberalització comercial i financera.
  • Liberalització exterior: eliminar obstacles al comerç exterior, devaluació de la pesseta i atracció d'inversions estrangeres.
  • Liberalització interior: eliminar organismes interventors, fi de la regulació de preus.
  • Estabilització econòmica: congelació salarial, moderació de tipus d'interès, reforma fiscal i reducció de la despesa pública.

Totes aquestes mesures tenien com a finalitat incorporar l'economia espanyola al mercat internacional. Els organismes internacionals van concedir préstecs a Espanya.

Els Plans de Desenvolupament dels Anys 60

Els plans de desenvolupament econòmic i social (anys 60) van ser supervisats per Laureà López Rodó. S'aplicava una planificació econòmica indicativa per potenciar l'economia mitjançant la programació de l'activitat del sector públic, oferint als inversors privats informació i subvencions.

Accions Estructurals i Resultats

Es van dur a terme accions estructurals per solucionar les deficiències de la indústria. Els pols de desenvolupament intentaven reduir els desequilibris econòmics regionals.

No obstant això, la programació no va assolir els objectius perquè els recursos públics es van malgastar. Globalment, els plans van tenir escasa relevància; el seu principal èxit va ser proveir la iniciativa privada d'infraestructures i productes bàsics.

La Industrialització Accelerada (1960-1974)

El creixement econòmic català entre 1960 i 1974 va tenir les següents causes:

  • Renovació de les activitats agràries i impuls del sector secundari i terciari.
  • Creixement industrial impulsat per la millora en la productivitat deguda a salaris baixos, importació de tecnologia i inversió de capital estranger.
  • L'augment de la productivitat va permetre reduir preus i va afavorir les exportacions.
  • Més assalariats van significar més consumidors, i les compres a terminis van provocar un increment de la demanda de béns de consum.

A Catalunya, primerament va destacar la indústria metal·lúrgica i es van crear nous enclavaments industrials. Pel que fa a l'estructura industrial, hi predominava la petita i mediana empresa. Aquest desenvolupament va comportar una gran concentració econòmica.

La Reconversió Agrícola Tradicional

Les transformacions econòmiques dels anys 60 van provocar una crisi en l'agricultura, basada en l'abundància de mà d'obra barata, baixos salaris i una inadequació entre l'oferta i la demanda. En algunes regions subsistia un minifundisme al costat dels latifundis.

L'auge industrial va fomentar l'èxode rural. La reducció de la mà d'obra barata va comportar l'augment dels salaris. Per millorar els guanys, els empresaris van iniciar un procés de mecanització que va reduir l'ocupació al camp.

L'augment de la renda va comportar una diversificació de la demanda. El govern va promoure la concentració parcel·laria i el conreu de regadiu, reduint la població agrària. A Catalunya, entre 1950 i 1975, va disminuir el nombre de pagesos i va canviar la composició del producte agrari català cap a una major ramaderia intensiva.

El Progrés del Sector Terciari

Durant els anys 60 es va produir un fort creixement dels serveis en l'economia espanyola. Els factors que van influir en aquesta terciarització van ser:

  • Un procés d'urbanització intens.
  • Millora de les xarxes de distribució, comerç, transports i comunicacions.
  • El turisme (a Catalunya va tenir un pes molt rellevant al costat del sector secundari).

El Boom Turístic

El boom turístic dels anys 60 va comportar més fonts d'ingressos i activitat hotelera i de serveis. El benestar a Europa i l'aparició de les vacances pagades van generar un flux important de turistes que van triar Espanya pel seu clima, preus baixos, platges i serveis.

Les necessitats de finançament van promoure el creixement del sector bancari. En el comerç internacional, va augmentar el volum de xifres d'importacions i exportacions, i aquestes últimes van deixar de ser exclusivament agrícoles.

El Finançament Exterior

Per obtenir els recursos exteriors necessaris per finançar les importacions, es va recorre a tres vies principals:

  1. Inversió de capitals d'Europa occidental: Destinats a la indústria gràcies a les condicions avantatjoses (sous baixos, pressió fiscal reduïda i baixa conflictivitat laboral).
  2. Remeses: Diners enviats pels emigrants espanyols a l'extanger.
  3. Divises: Ingressos aportats per l'arribada massiva de turistes europeus.

Descargar

PDF Word HTML