Anàlisi de l'estil, mètrica i temes de la poesia d'Ausiàs Marc

El Protagonisme del 'Jo' Poètic

La constant presència del jo poètic és clau, perquè Marc substitueix el protagonisme que la dama tenia en la tradició trobadoresca per l’anàlisi dels propis sentiments. Per això, el discurs didàctic i moralitzador a què ens hem referit pren l’experiència del poeta com a exemple.

Estructura Temàtica i Mètrica de l'Obra

Estructura Temàtica

Marc estructura els poemes de forma expositiva, seguint majoritàriament aquest esquema:

1. Introducció del tema mitjançant una situació hipotètica o de vida real, de vegades en forma de comparació.
2. Explicació del que acaba d’exposar, aplicant-ho a alguna vivència personal o al seu estat d’ànim, bé per requerir el favor de l’amada, bé per alliçonar i moralitzar el conjunt dels possibles lectors.
3. Conclusió (resum del que ha dit i/o demanda feta a l’amada).

Altres vegades, inverteix les dues primeres parts: comença amb l’explicació detallada dels seus sentiments o de l’estat d’ànim, ho compara amb situacions semblants, i finalment arriba la conclusió.

Mètrica

Quant a la mètrica, la gran majoria dels seus poemes estan formats per un nombre indeterminat de cobles que conclou un quartet, que fa de tornada. Rarament, la tornada està formada per dos versos decasíl·labs apariats o bé tenen una doble tornada. Només hi ha quinze poemes on fa servir altres metres.

Estil Poètic d'Ausiàs Marc

Vet aquí alguns dels trets estilístics més característics de l’estil de Marc:

1. Condensació de frases, mitjançant l’el·lipsi o la supressió d'articles i de conjuncions.
2. La mètrica i la rima l’obliguen a hipèrbatons molt bruscos, de difícil reordenació. També poden ser la causa de les el·lipsis abans esmentades i de l’ús d’alguns provençalismes (sis síl·labes).
3. Les negacions freqüents són una dificultat afegida a la comprensió dels versos de Marc.
4. Utilitza l’al·legoria amb la intenció d’expressar la complexitat del seu estat d’ànim.
5. Com que l’experiència és trista, els versos solen tenir un to patètic i pessimista amb interrogacions retòriques, apòstrofes i contradiccions com ara antítesis i paradoxes.

Aquests trets estilístics transmeten la imatge d’un poeta incomprès i solitari en els seus sentiments, turmentat i adolorit per l’experiència amorosa, i doten la poesia de credibilitat i verisme.

Temes Centrals: L'Amor

1. L’amor, personificat, té Ausiàs Marc presoner; li fa perdre la raó, el turmenta, el converteix en el seu servidor, el fereix amb una fletxa daurada (amor honest, espiritual, etc.).
2. El poeta pateix per culpa de l’amor, però també en rep tota mena de secrets i plaers.
3. Això converteix el poeta en el més gran enamorat i en l’autèntic mestre d’amor, perquè els altres han estat ferits per fletxes de plata i de plom (amor inferior al seu). La ferida amorosa li produeix una malaltia que el durà a la mort.
4. A partir d’aquesta experiència, Marc teoritza i moralitza sobre l’amor. Per a ell, hi ha tres classes d’amor segons la fletxa amb què Eros, déu grec de l’amor, fereix l’enamorat:
   • La fletxa d’or produeix amor fi (honest, espiritual).
   • La de plom, amor foll (carnal, pecaminós).
   • La de plata, amor venal (conjugal, interessat).

Marc considera que Eros ja havia esgotat les fletxes daurades. Tanmateix, n’hi quedava una d’oblidada, que va llançar a Marc un Divendres Sant.