Del colonianisme a l'imperialisme: causes i impactes històrics

Del colonianisme a l'imperialisme

L'imperialisme és la culminació del colonianisme, però presenta novetats respecte de la fase anterior. En primer lloc, en la nova etapa l'ocupació es fa sobretot a Àsia, Àfrica i al Pacífic. En segon lloc, les colònies noves són territoris d'ocupació integral. La superfície terrestre ocupada pels europeus era, l'any 1800, del 35%; el 1878 va ser una xifra molt més elevada; i l'any 1914 arribava al 84,4%. L'imperialisme del segle XIX va presentar un caràcter bel·licós, amb guerres freqüents; l'expansió colonial havia esdevingut un objectiu fonamental de l'economia i de la política.

El desmembrament d'Àfrica

A la segona meitat del segle XIX, exploradors i missioners van recórrer Àfrica i es van endinsar per les conques dels rius Níger i Nil i per les terres de l'Àfrica central. A partir del 1870 la Gran Bretanya i França es van llançar a conquerir i colonitzar el continent. El projecte britànic pretenia connectar el nord d'Àfrica amb el sud amb l'objectiu de controlar l'oceà Índic. El projecte francès pretenia exercir el domini d'una franja: va dominar el nord d'Àfrica i s'estenia cap al Sudan. A aquestes accions s'hi va afegir l'acció del rei de Bèlgica i la presència d'interessos alemanys a l'Àfrica central; la competició imperial va generar conflictes constants.

El canceller alemany Bismarck va convocar la Conferència de Berlín, que va intentar regular la carrera colonial i va garantir la lliure navegació pels rius Níger i Congo. Als imperis anglès i francès s'hi van sumar els interessos alemanys a l'Àfrica negra i els portuguesos a Angola, Moçambic i Guinea-Bissau. Finalment, Itàlia i Espanya també van pugnar per aconseguir petits territoris. La guerra dels bòers es va desenvolupar en dues fases i va enfrontar els colons holandesos amb el Regne Unit.

França i Gran Bretanya es van enfrontar el 1898 en un territori a l'est del llac Txad, anomenat Fashoda.

L'ocupació d'Àsia

En aquesta nova etapa també van intervenir altres potències com Rússia, els Estats Units i el Japó. La colonització britànica es va concentrar majoritàriament a l'Índia; la Companyia Anglesa de les Índies posseeixia ports com Madràs, Calcuta i Bombai. Els britànics van haver de rivalitzar amb França per annexar Birmània. L'expansió francesa a l'Indoxina va establir un protectorat sobre Cambodja; l'any 1877 França va crear la unió d'Indoxina i s'hi va unir el regne de Laos.

La Gran Bretanya també va imposar el seu domini sobre els estats malais i Singapur.

L'imperi rus va continuar la seva expansió cap a Sibèria i va mantenir importants litigis per al control de Pèrsia, l'Afganistan i el Tibet. Van sorgir rivalitats territorials amb la Xina i finalment va esclatar la guerra russojaponesa.

El govern xinès va prohibir l'entrada de l'opi; el conflicte va desembocar en les Guerres de l'Opi. Entre els anys 1885 i 1911 es va produir un autèntic assalt a la Xina: França es va situar al sud-oest, la Gran Bretanya al sud i al riu Iang-Tsé, Rússia i el Japó al nord-est al voltant de la Manxúria, i Alemanya i la Gran Bretanya a la península de Shandong. A Oceania, els britànics posseïen els dos territoris més importants: Austràlia i Nova Zelanda.

L'imperialisme dels Estats Units

darwinisme social va assolir una difusió notable. L'opinió majoritària defensava que el continent americà era l'espai natural d'expansió dels EUA i que aquests podien i havien d'intervenir per defensar els seus interessos. La política expansionista dels Estats Units es va orientar cap al Carib, el centre i el sud del continent americà i l'oceà Pacífic.

Per assegurar-se el control de l'estret de Bering, van comprar Alaska a Rússia el 1867. El colonialisme americà es va caracteritzar per la ingerència en els afers interns dels països i per la submissió econòmica dels governs autòctons.

L'expansionisme japonès

La revolució de Meiji va posar fi a 256 anys de feudalisme i va iniciar un procés de modernització econòmica. L'objectiu era convertir el Japó en una potència industrial i esdevenir una potència imperialista.

Corea i Manxúria van ser els objectius principals de l'expansionisme japonès, que en un primer moment va comptar amb el suport de les potències occidentals per frenar el poder de la Xina i de Rússia. El 1876 el Japó va intervenir en la península de Corea, fet que va conduir finalment a un enfrontament bèl·lic. Amb la victòria, el Japó va aconseguir el control de Formosa, Port Arthur i la península de Liaodong. L'expansionisme nipó s'enfrontà amb els russos a la Manxúria.

L'administració colonial

Segons el tipus de poblament, es poden distingir diferents models:

• Colònies d'explotació: tenien poca població emigrada de la metròpoli i centraven l'activitat en l'explotació sistemàtica dels recursos.
• Colònies de poblament: comptaven amb un fort contingent de població europea emigrada que gaudia dels mateixos drets i privilegis que els metropolitans i s'imposava a la població indígena.

Pel que fa a la forma política d'administració, es van distingir diversos tipus:

• Colònies: no tenien govern propi i depenien de l'administració metropolitana; l'autoritat solia ser a mans d'un governador i eren sotmeses de manera directa als interessos econòmics de la metròpoli.
• Protectorats: hi subsistia i actuava un govern indígena, però la metròpoli creava i imposava un govern paral·lel i dominant.
• Dominis: territoris amb població indígena escassa, en els quals la minoria blanca va disposar d'un govern i d'un sistema parlamentari propi.
• Mandats: van néixer després de la Primera Guerra Mundial per administrar els territoris dependents de les potències que havien perdut la guerra.

La dominació dels pobles colonitzats

Des del punt de vista econòmic, la situació va empitjorar per a la majoria de la població autòctona: es van abandonar els conreus tradicionals i s'hi van potenciar les plantacions. En l'ordre demogràfic, la introducció de vacunes noves, mesures higièniques i la construcció d'hospitals van permetre reduir la mortalitat i augmentar la població.

La estructura social va canviar: els nous ritmes de treball van desorganitzar la vida tribal i l'antic sistema de jerarquies socials; es van separar unitats ètniques i van aparèixer nous grups socials influïts per l'economia colonial.

Glossari

Doctrina Monroe

Declaració que recull els principis de la política exterior dels Estats Units en relació amb les activitats de les potències europees al continent americà, exposada pel president James Monroe.

Època Meiji

Etapa de la història del Japó que s'estén des de la revolució Meiji, l'any 1868, fins a la mort de l'emperador, l'any 1912.

Plantació

Explotació agrícola que utilitza regularment treballadors assalariats.

Concessions

Territoris cedits o llogats a la metròpoli durant un temps determinat; es tractava d'enclavaments cobdiciats pel seu interès estratègic o comercial.