El període d'entreguerres: del Tractat de Versalles al crac del 29

El Tractat de Versalles i la reconfiguració territorial

Amb el Tractat de Versalles, Alemanya va perdre Alsàcia i Lorena en favor de França, i el corredor de Danzig va passar a Polònia. L'Imperi austrohongarès va quedar dividit en Àustria, Hongria, Txecoslovàquia, Romania i part de Iugoslàvia. L'Imperi rus va perdre Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània, a més de cedir territoris a Polònia.

Cronologia del període d'entreguerres

• EUA (1929-1939): Del crac del 29 fins al 1939, sota el mandat de F. D. Roosevelt.
• Alemanya:
  • 1919: Fi del II Reich i moviment espartaquista.
  • 1923: Inflació i putsch de Munic.
  • 1929: Depressió i augment de l'atur.
  • 1933: Presa del poder per Hitler.
• Itàlia: 1922: Marxa sobre Roma; 1935: Conquesta d'Etiòpia (Abissínia).

El Crac del 29

Antecedents

1. La capacitat productiva era superior a la capacitat de consum de la població. Hi havia un poder adquisitiu baix, pagesia pobra, molts aturats i baixos salaris. S'utilitzava el crèdit com a recurs.
2. Inversió dels beneficis en l'especulació borsària, una activitat que va créixer molt.
3. Política proteccionista amb alts aranzels que dificultava l'entrada de productes i, a causa de la moneda, es dificultaven les exportacions; els diners s'orientaven cap a la borsa.

El crac

La crisi va tenir lloc a Nova York. Es va rebre un senyal d'alerta: els beneficis de les empreses no augmentaven igual que les accions, sinó que davallaven abans que comencessin les accions. Després es van vendre les accions (octubre de 1929), el conegut com a Dijous Negre. Es van posar totes a la venda, ningú comprava i el preu va baixar fins al 1932. Això va fer que tots els que havien comprat a crèdit no poguessin tornar-lo.

Conseqüències

La crisi es va estendre al món per la dependència que tenia dels EUA. Va facilitar el descens de preus americans, el tancament de les importacions i el repartiment del seu capital. La crisi va ser una depressió econòmica durant tots els anys 30: descens del consum, caiguda de preus, aturada de les inversions, augment de l'atur i del gangsterisme; la crisi nodria la crisi.

Keynes i el capitalisme reformat

En la seva obra Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner (1936), Keynes afirmava que calia fer alguna cosa per recuperar-se de la crisi: calia invertir per prosperar. La inversió també depèn del consum i la demanda.

Va legitimar les activitats econòmiques de l'Estat fent servir la inversió i les obres públiques. No tenien importància els dèficits amb proporcions raonables. És considerat el fundador del capitalisme reformat i les bases de la socialdemocràcia i de l'Estat del benestar:

• L'Estat inverteix → crea treball → augmenta la renda → augmenta el consum → augmenta la producció → augmenten els impostos indirectes → augmenten els ingressos de l'Estat (equilibri).