El Sòl: Definició, Composició, Perfil i Classificació Edafològica

Definició del Sòl

El sòl és la capa superficial, disgregada i de gruix variable que recobreix l'escorça terrestre, procedent de la meteorització mecànica o química d'una roca preexistent.

Usos i Funcions del Sòl

• Com a suport de la vegetació.
• Per a l'edificació o per a les construccions lineals.
• Ubicació de fosses sèptiques.
• Font de recursos minerals.
• Font de recursos paleontològics.
• Receptor d'impactes com l'erosió, la contaminació, la sobreexplotació, etc.

Composició i Estructura del Sòl

Al sòl coexisteixen els tres estats de la matèria, separats en dos tipus de components:

• Components Inorgànics: Comprenen gasos (O₂, CO₂), aigua i components minerals procedents de la meteorització de la roca mare (RM), que solen ser fragments de roques i sals minerals.
• Components Orgànics: Constituïts per matèria orgànica que forma l'humus.

Perfil del Sòl: Horitzons

El perfil del sòl és l'estructura en tall transversal on s'observa una sèrie de capes (horitzons). La quantitat d'aquests horitzons està directament relacionada amb el grau de maduresa del sòl. Els nivells d'un sòl ideal són:

Horitzó A (de lixiviació)

Conté poques sals minerals perquè són arrossegades per l'aigua en infiltrar-se. En aquesta zona es troben les arrels. Es divideix en diversos subhoritzons:

• A0: Constituït per fullaraca i restes no descompostes.
• A1: De color fosc, constituït principalment per humus que forma agregats amb la matèria mineral, conferint la capacitat de retenir aigua i ions nutritius.
• A2: On domina la matèria mineral.

Horitzó B (de precipitació)

De color més clar per la seva pobresa en humus. Presenta tonalitats blanques a causa de l'acumulació de calci.

Horitzó C

Format per fragments procedents de la meteorització mecànica o química de la roca mare subjacent.

Roca Mare (R)

Material sòlid original sobre el qual es desenvolupa el sòl.

Factors que Condicionen l'Edafogènesi

Els factors que intervenen en la formació del sòl són:

• El Clima: Factor important que condiciona el tipus de meteorització de la roca mare. Destaquen:
  • El balanç hídric (equilibri entre les entrades i sortides de l'aigua en el sòl).
  • L'augment de la temperatura (incrementa la velocitat de les reaccions químiques i biològiques).
• La Topografia: El pendent afavoreix l'erosió, dificultant la formació del sòl. A més, l'orientació respecte a l'astre condiciona la proliferació de vegetació.
• La Natura de la Roca Mare: En depenen fonamentalment els minerals que contingui el sòl.
• L'Activitat Biològica: L'abundància d'organismes descomponedors contribueix a la formació d'humus i sòl.
• El Temps: El sòl es regenera a un ritme molt lent.

Classificació General dels Sòls

Distingim generalment entre dos tipus de sòls:

• Sòls Zonals: Presenten una alta dependència climàtica.
• Sòls Azonals: Presenten una major independència respecte al clima.

Sòls Zonals

Sòls de Zones Humides i Fredes (Podzols)

Són els anomenats Podzols. Es presenten en climes freds i en temps frescos amb altes precipitacions. Aquest tipus és bastant àcid per contindre molt d'humus en descomposició molt lenta. A més, s'incrementa pel fort lixiviat que provoca la migració dels cations cap avall. L'horitzó B és de color fosc, mentre que l'A2 és clar i pobre en nutrients.

Sòls de Zones Temperades (Sòls Bruns)

Són el resultat de l'alternança estacional i el bosc caducifoli. Existeix una gran quantitat d'humus que es descompon lentament. Predomina el lixiviat d'ions i també l'ascens capil·lar. El resultat és la formació dels anomenats Sòls Bruns de pH intermedi, els quals varien en funció de la riquesa en humus, que alhora condiciona el tipus de vegetació. Presenten un horitzó B de coloració clara i un A fosc i ric en humus.

Sòls de Climes Àrids (Sòls Vermells)

Són aquells on la precipitació és molt escassa. L'ascens capil·lar és constant i dona lloc a la formació de crostes superficials. Els primers nivells són pedregosos i amb poc humus, mentre que al nivell B es produeixen acumulacions d'argiles i carbonat càlcic, formant els Sòls Vermells.

Sòls Tropicals (Laterites)

L'elevada temperatura i la intensa precipitació afavoreixen l'activitat bacteriana de la descomposició, augmentant molt la matèria orgànica. Per aquesta raó, els sòls presenten un nivell A molt prim. L'absència d'humus propicia un sòl bàsic i la meteorització és més dràstica, ja que provoca la solubilització del quars i la descomposició dels minerals argilosos, bauxita i limonita, que precipiten juntament amb l'argila sobre l'horitzó B, formant crostes dures anomenades Laterites. Si s'erosiona l'horitzó A, les laterites afloren, impedint l'assentament de la vegetació.

Sòls Azonals

Són sòls que es troben en estats juvenils del procés de maduresa edafològica. Es classifiquen segons la roca mare:

• Si la roca subjacent és silícia, s'anomenen Rankers.
• Si és calcària, s'anomenen Rendzines.

També són considerats sòls azonals els Glei.