Curial e Güelfa i la novel·la cavalleresca

Estructura dels sermons

Estructura dels seus sermons:

1. Introducció: anunci del tema, salutació als fidels amb la fórmula «bona gent» i res de l'Ave Maria.
2. Explicació: explicació del sentit literal del tema i extreu una aplicació moral.
3. Divisió del tema: el sermó, pròpiament dit; les divisions les feia de forma rimada, així era més fàcil de recordar.

Novel·la cavalleresca

Impulsada per les mateixes classes nobiliàries, naixerà una literatura que tindrà com a principal objectiu reflectir i defensar el pensament i l'actuació dels cavallers. Però cal fer una distinció entre novel·la de cavalleries i novel·la cavalleresca. La primera té elements inversemblants i meravellosos; la segona té unes característiques particulars:

1. No hi apareixen elements meravellosos, ni dracs ni gegants: és una novel·la realista.
2. L'acció transcorre en llocs reals, concrets i identificables: Europa i la Mediterrània.
3. Els herois no són sobrehumans; la força i la valentia dels protagonistes entren en la categoria d'allò humà.
4. L'amor era un element secundari; ara és molt més realista i arriba a ser el centre de la trama novel·lesca.
5. Entre les novel·les cavalleresques destaquen: Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc.

Durant el segle XV, la mentalitat burgesa de l'època va influir en les narracions de cavallers; és a dir, va incorporar el realisme, el sentit de l'humor i la capacitat d'ascendir socialment gràcies al propi esforç.

Curial e Güelfa

D'autor anònim, va ser redactada al segle XV. La temàtica de la novel·la és amorosa i cavalleresca.

• Amorosa i sentimental: l'autor insisteix en les dificultats que els enamorats tenen per estimar-se perquè pertanyen a classes socials diferents.
• Cavalleresca: Curial aconsegueix l'ascens social que l'equipara amb Güelfa i fa possible la bona fi de la relació amorosa gràcies als mèrits cavallerescos.

La novel·la s'estructura en tres parts:

1. Llibre primer: Güelfa, germana del marquès de Montferrat, és una jove i noble vídua que patrocina Curial, cavaller pobre, perquè adquireixi una formació cavalleresca que li permeti fer mèrits que el promocionin socialment.
2. Llibre segon: Curial participa, com a cavaller errant, en nombrosos tornejos, festes i episodis amorosos.
3. Llibre tercer: Curial viatja a Orient, pateix esclavatge a Tunis i, després de vèncer els turcs, aconsegueix ascendir socialment i casar-se amb Güelfa.

Personatges

• Curial: no és un cavaller per llinatge sinó per ofici i gràcies a una dama protectora que li marca en cada moment la seva vida què ha de fer.
• Güelfa: representa la dona generosa i religiosa. L'amor de Curial per ella sembla més una qüestió d'agraïment. Güelfa coneix les febleses de Curial i la distància que el separa dels cavallers autèntics; com una mare, el perdonarà.