Culte al cos: evolució des de l'antiga Grècia fins avui

El culte al cos

A l'antiga Grècia (al voltant del segle XVIII aC) l'educació física tenia tanta importància o fins i tot més que la retòrica i la gramàtica. Els joves havien de fer exercici al gimnàs i els que destacaven rebien suport per poder participar en els esdeveniments esportius de l'època. Els grecs van desenvolupar un culte al cos i a la seva bellesa que es va diferenciar d'altres de la seva època i fins i tot molts dels seus gimnasos tenien biblioteques que es podien utilitzar després dels exercicis. Però com ha canviat aquest concepte de culte al cos des de l'antiga Grècia fins als nostres dies?

És evident que des de llavors fins als nostres dies el culte al cos segueix estant vigent, però ja no se li dóna tanta importància a l'educació física com se li donava llavors. A Espanya, per exemple, a partir de segon de batxiller ja no es practica esport, fora que es triï una branca específica d'estudis relacionats amb l'educació física, i en canvi hi ha altres països, com ara els Estats Units, on les activitats esportives tenen un paper fonamental en el seu sistema educatiu i fins i tot poden ser un trampolí importantíssim per accedir a la universitat.

En general veig una diferència fonamental entre el que anomenem «educació física» i «culte al cos»: la primera és molt important per a la nostra salut i el bon funcionament del nostre cos, i en canvi el «culte al cos» s'ha convertit en una mena d'obsessió que pot fins i tot ser perjudicial per a la salut. La societat en què vivim ha estat la culpable de la transformació negativa en què ha derivat aquest culte al cos?

Responsabilitat social i imatge corporal

La societat en general és culpable d'aquesta transformació del culte al cos: per triomfar en un treball, en la vida diària, a les xarxes socials i, en general, per a sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i feliços, hem de tenir un cos bonic i ben proporcionat. A les revistes de moda, a la televisió o a les xarxes socials, el que ven és la imatge; és a dir, un cos proporcionat i perfecte.

Aquesta obligació social de tenir un cos perfecte i harmònic fa que moltes persones s'obsessionin. I què passa quan una persona no aconsegueix tenir el cos desitjat? Llavors comencen els problemes: consumir anabolitzants per a crear múscul ràpidament o recórrer a la cirurgia estètica. Hi ha persones que aconsegueixen tenir un cos sa i musculat sense haver de recórrer a això, però el problema és quan no s'aconsegueix i el consum d'aquests medicaments es converteix en una cosa habitual.

La insatisfacció de no estar a gust amb el nostre propi cos és el que condueix moltes persones a recórrer a mètodes poc naturals i molt perjudicials per a la salut. Un exemple terrible i trist va ser el malaguanyat cantant Michael Jackson: tot i que no va ser consumidor d'anabolitzants, sí que va estar obsessionat amb la cirurgia estètica i va arribar a tal punt la seva transformació que fins i tot va canviar el color de la seva pell.

Culte al cos i salut emocional

M'agradaria afegir finalment que el culte al cos no té per què ser dolent si també va unit al culte de la salut i, sobretot, si es consciencia els joves que l'autèntica bellesa moltes vegades no es veu i està dins de les persones. La societat en general ha de canviar els seus valors i aprendre a valorar les persones pel que són i pel que valen, i no simplement per l'aspecte físic.

• Factors que contribueixen: presència mediàtica, exigència laboral, xarxes socials, indústria de la moda.
• Riscos: anabolitzants, cirurgia estètica excessiva, problemes de salut física i mental.
• Recomanació: potenciar l'educació física, prioritzar la salut i l'autoestima per sobre de l'aparença.