Crítica i Anàlisi de L'Auca del Senyor Esteve de Rusiñol i Manuel de Pedrolo

Rusiñol i la col·laboració entre artista i societat a El senyor Esteve

La crítica a la societat disminuí i fou substituïda per la sàtira, la caricatura i l’humor.

L’auca del senyor Esteve (1909)

Es distribueix en tres parts:

1. L’Estevet (fins al cap. 12)
2. L’Esteve (fins al cap. 20)
3. El Sr. Esteve (fins al cap. 27)

Resum

Amb humor i ironia, es mostren els costums i els valors morals de la petita burgesia catalana, representada per la família de comerciants de vetes i fils, els senyors Esteve, que al llarg de quatre generacions ha aconseguit fundar i ampliar el negoci de la botiga La Puntual. Però l’hereu de la quarta generació, Ramonet, s’estima més ser artista (escultor) i no vol continuar en el negoci familiar, fet que provoca una gran crisi familiar perquè Ramonet trenca la tradició d’anys i anys. Aquest conflicte entre el jove d’ideals elevats i el botiguer gris i mediocre representa el tema clau del Modernisme: la relació entre l’artista i la societat.

El Sr. Esteve es troba al llit de mort i es produeix una reconciliació entre ell i el seu fill: Ramonet podrà ser escultor gràcies al fet que el seu pare ha guanyat prou diners perquè ell es faci artista i pugui dedicar-se a l’art sense dificultats. Aquest final representa el pacte entre la generació de la vella burgesia i la dels joves artistes modernistes. (Sr. Esteve – seny, l’ordre, l’honradesa, la puntualitat)

Manuel de Pedrolo (Aranyó 1918 - Barcelona 1990)

Adolescent solitari. Autor perseguit per la censura, la producció publicada a partir de 1949 no va veure la llum fins als seixanta. Tenia un compromís amb Catalunya. Va perdre la seva mare i el seu germà a la guerra. Volia fer medicina, però per la guerra no va poder i va acabar sent mestre. La seva mirada és pesimista, reflectint la falta de llibertat.

Temes

Molts variats: alineació en societats occidentals, repressions sexuals i polítiques, incomunicació humana, visió d'un món futur, conflictes socials. Va escriure la primera novel·la negra.

Obres

• Trajecte final (1975)
• Totes les bèsties de càrrega (1967)
• Mecanoscrit del segon origen (1974)
• Acte de violència (1961)
• L’inspector arriba tard (1960)
• Mossegar-se la cua (1968)
• Joc brut (1965)

Novel·la de recreació literària de la vida en moviment, escriptor realista. Objectiu: recerca de les constants de la condició humana.

Etapes

1. 1952-1956: publica poc, escriu molts poemes, contes i novel·les. Inicia una de les vies d’experimentació: la distorsió de les coordenades lògiques de temps i espai.

Característiques: Existencialisme, literatura de l’absurd i l’objectivació.