Crisi Agrària i Conflictivitat Pagesa a Catalunya

Endarreriment Agrari i Conflictivitat Pagesa

La crisi agrària ha portat al predomini d’una agricultura tradicional de secà basada en la trilogia mediterrània (blat, vinya i olivera). Hi ha crisi del cereal i del vi. Arriba a Europa producció procedent de l’agricultura extensiva de l’Argentina, dels EUA, de Canadà i Rússia. Aquesta agricultura és més competitiva, amb una producció més alta, costos més baixos i la facilitat dels transports. L’arribada dels cereals procedents de l’estranger va provocar la caiguda dels preus. De resultes d’això, els jornalers veuen baixar els seus salaris.

Crisi Vinícola a Catalunya

La crisi vinícola va ser especialment dura a Catalunya, que, a causa de l’extensió de la fil·loxera, havia augmentat. A Catalunya, la plaga travessa la frontera a inicis del segle XX. Les vinyes moren en la seva totalitat. Els perjudicats són els propietaris i els rabassaires. Les noves vinyes es planten amb el cep americà, immune a la fil·loxera. Es podia empeltar a les espècies autòctones. Això va iniciar el conflicte dels rabassaires que perdura fins als anys 30. El contracte de rabassa morta (quan 2/3 de la vinya es moria, s’acabava el contracte). Els rabassaires s’acullen als contractes i els propietaris cercaven contractes més curts.

L’Evolució Agrícola

La crisi agrícola se soluciona amb:

• Establiment d’aranzels nous.
• Creixement de la producció.
• Producció creix per dos motors: noves rompudes i intensificació dels conreus (fertilitzants artificials, llavors, disminució del guaret, augment de la mecanització, implantació de regadiu).

Augmenta la productivitat en l’agricultura, tot i que continua essent una de les més baixes d’Europa. S’introdueixen nous conreus (plantes farratgeres) per augmentar la producció ramadera. Així, augmenta la producció de llet i carn, i s’especialitzen conreus (olivera, vinya i cítrics) destinats en part a l’exportació.

Conseqüències de la Crisi Agrària

Augmenta la producció agrícola. El sector dels cereals constitueix el sector menys dinàmic, amb la productivitat més baixa. La vinya, l’olivera, els cítrics, les hortalisses i la fruita es destinen en part a l’exportació. Augmenta la producció ramadera (carn i llet). Els rendiments baixos en el sector del cereal comportaven preus alts i poca competitivitat.

Evolució a Catalunya

Catalunya segueix una evolució similar a l’espanyola. La productivitat (rendiment agrícola) va ser més alta i la població agrícola va disminuir més. Algunes zones ben comunicades, com els voltants de Barcelona i Tarragona, tenien bones comunicacions i es van especialitzar en hortalisses, verdures i fruites. Altres comarques amb sòls més pobres tenien una productivitat més baixa (cereals...). Sobresurt l’arròs al Delta de l’Ebre, i la ramaderia per abastir la demanda urbana. La vinya va patir un retrocés. L’oli, el vi, els cítrics, els fruits secs i les patates van ser destinats en bona part a l’exportació.

Problemes del Camp Espanyol

Persisteix la gran desigualtat de l’estructura de la propietat de la terra: latifundis a Extremadura i Andalusia. La gran majoria de la població vivia en els límits de la subsistència. Existeix una important conflictivitat social. Es demanava una reforma agrària per conrear les terres insuficientment treballades. Els minifundis, parcel·les petites i terra de baixa qualitat, són els problemes de Galícia. Aquesta situació provoca l’emigració de molta població.

Els governs espanyols eren conscients del problema de l’endarreriment del camp espanyol. Mesures: aplicació de regadiu i implantació de confederacions hidrogràfiques (Dictadura de Primo de Rivera, Segona República). Per solucionar el problema dels pagesos sense terra (el més greu dels problemes), el govern va permetre la colonització de terres. Les mesures van ser insuficients.