Creixement demogràfic i canvi social a l'Espanya franquista
Creixement demogràfic i canvi social
L'augment de la població
A la dècada de 1960, la població espanyola va experimentar la taxa de creixement anual més important de tot el segle. L'augment demogràfic va ser conseqüència d'una disminució de la mortalitat, sobretot infantil, i d'una natalitat elevada com a resultat de condicions de vida més favorables. La millora de les expectatives econòmiques va contribuir a mantenir un nombre de naixements elevat en un moment en què l'ús de mètodes de planificació familiar era pràcticament inexistent i en què el franquisme proposava una política clarament natalista. També es va produir un augment de l'esperança de vida.
El creixement de la població catalana va ser encara més accelerat, com a conseqüència sobretot de la gran onada migratòria que va arribar a Catalunya.
Els moviments migratoris
El creixement demogràfic va anar acompanyat d'importants moviments migratoris. El procés de mecanització i modernització de l'agricultura va deixar sense feina molts pagesos. Això va produir un intens èxode rural per fugir d'unes condicions de vida miserables i de la manca de perspectives per al futur.
França, Alemanya, Suïssa i Bèlgica van ser les destinacions principals dels emigrants. Les migracions interiors van ser encara més espectaculars. Les regions agrícoles van ser les zones proveïdores d'emigrants, i es va produir un gran augment de població a les zones amb més dinamisme econòmic. Aquest procés migratori va ser especialment intens a Catalunya, on va tenir importants conseqüències socials i va provocar desequilibris territorials. Aquestes poblacions van créixer gairebé fins a la saturació i sense disposar de les infraestructures necessàries. El barraquisme i la proliferació de barris mal equipats van caracteritzar l'urbanisme d'aquells anys.
Els canvis en l'estructura social
El desenvolupament de la indústria i l'expansió del sector dels serveis van donar lloc a una transformació molt important de les estructures socioprofessionals de la població. Aquesta nova estructura va anar acompanyada d'un creixement del nombre d'obrers industrials. També va augmentar el volum de les classes mitjanes i es va consolidar una nova burgesia catalana.
Les noves pautes socials i culturals
- L'augment del poder adquisitiu va fer possible entrar en la societat de consum, que es va viure amb gran intensitat.
- El nivell educatiu de la població va millorar considerablement. L'any 1970, la Llei general d'educació va reformar tot el sistema educatiu i va suposar un augment de la població escolaritzada.
- La família va començar a experimentar canvis significatius, que es van anar aprofundint els anys següents. La família extensa de tradició rural va ser substituïda per la família nuclear, típica del món urbà i industrial. La condició femenina també va canviar de manera substancial. La dona es va incorporar al món dels estudis i al treball remunerat. La reivindicació dels drets de les dones va donar lloc al sorgiment d'un nou moviment feminista.
Finalment, la renovació de l'Església va tenir un gran impacte a Espanya i va influir decisivament en un sector de l'Església espanyola, que es va distanciar del règim i es va alinear al costat dels sectors socials que en reclamaven la democratització.
→ El canvi social va estimular el creixement d'un nou tipus d'oposició, que reclamava amb força la democratització del règim.
Reformisme franquista i immobilisme
El govern dels tecnòcrates
L'ascensió política de l'almirall Carrero Blanco va significar el reforçament dels tecnòcrates vinculats a l'Opus Dei al si del govern i la marginació dels falangistes tradicionals del règim. L'objectiu d'aquests governs es va orientar essencialment cap a la promoció del desenvolupament econòmic, però també cap a la renovació política que implicava la modernització de l'administració, la legislació i les institucions del règim.
La filosofia del «desarrollismo» pretenia consolidar el franquisme mitjançant reformes legislatives i una millora del benestar social que donessin aparença de modernitat a la dictadura sense canviar-ne el caràcter profundament antidemocràtic.
Les reformes legislatives
- Es va procedir a recompondre les institucions i les lleis repressives de la postguerra que deixaven els delictes d'oposició al règim en mans de la jurisdicció militar. Per suavitzar aquesta situació, l'any 1963 es va crear el Tribunal d'Ordre Públic.
- Es va augmentar la tolerància i la permissivitat amb la promulgació d'una llei de premsa (1966) que suprimia la censura prèvia i permetia la publicació de nous revistes, periòdics i llibres. L'any 1967, la Llei de llibertat religiosa va reconèixer la igualtat de totes les religions i la llibertat de practicar-les, i la Llei de representació familiar va permetre l'elecció dels 108 procuradors que componien el Tercer Estament.
- Es va modificar el marc de les relacions laborals. La Llei de convenis col·lectius promulgada el 1958 ja havia permès negociar els salaris i les condicions laborals entre empresaris i obrers, i havia establert els jurats d'empresa i els enllaços sindicals, que eren elegits a les empreses. Aquest nou marc va permetre l'entrisme. L'any 1967 es va aprovar la Llei de seguretat social, que va ampliar els mecanismes de cobertura social amb càrrec a l'Estat. El 1967 es va promulgar la Llei orgànica de l'Estat, que pretenia coronar l'edifici institucional del franquisme.
La successió i les relacions internacionals
L'any 1969, d'acord amb la Llei de successió, Franco va designar com a successor Joan Carles de Borbó. Això va significar un agreujament de les tensions entre tecnòcrates i falangistes.
L'any 1962, Espanya va sol·licitar l'ingrés a la Comunitat Econòmica Europea, però li va ser negat perquè no tenia un règim democràtic. L'any 1970 es va aconseguir signar-hi un acord preferencial que va permetre reduir els aranzels i va afavorir les exportacions industrials espanyoles.
Espanya va participar en el procés de descolonització africà. El 1956, Espanya es va veure forçada a retirar-se del Marroc i a concedir la independència a Guinea Equatorial, i el 1969 va cedir al Marroc el territori d'Ifni.
El triomf de l'immobilisme
Les dissensions entre els reformistes i els immobilistes al si del govern van esclatar públicament l'any 1969 arran del escàndol Matesa, una empresa de maquinària tèxtil connectada amb l'entorn de l'Opus Dei, que va protagonitzar un frau financer relacionat amb l'exportació de maquinària tèxtil, i les denúncies per corrupció van implicar alguns alts càrrecs del règim.
El cas Matesa va tenir repercussions polítiques importants perquè va provocar l'expulsió dels sectors més tecnòcrates del govern. Alguns delictes van tornar a ser considerats rebel·lió militar, i l'estat d'excepció (1969 i 1970) va esdevenir un recurs freqüent.
En aquest context, les tensions internes es van decantar a favor de les posicions immobilistes avalades per Carrero Blanco i pel dictador mateix.