La Corona d'Aragó: Expansió, Societat i Crisi (S. XIII-XV)
Ciencias sociales5,22 KB
Expansió Territorial i Marítima de la Corona d'Aragó
La Batalla de Muret i el Canvi d'Orientació
La Batalla de Muret (1213) va posar fi al període en què la Corona d'Aragó estava bolcada cap a les terres d'Occitània. Aquest fet, juntament amb la decadència dels regnes taifes després de la victòria cristiana de les Navas de Tolosa, va reorientar els interessos de la Corona cap al sud i el Mediterrani.
Interessos de la Burgesia i la Noblesa
L'expansió territorial i comercial responia a diversos interessos:
- La burgesia catalana, sobretot la de Barcelona, volia expandir el comerç a la Mediterrània.
- La noblesa aragonesa desitjava adquirir noves terres i dominis.
Conquestes de Mallorca i València
El primer objectiu d'expansió va ser les Illes Balears, ja que eren un regne musulmà ric, un bon centre de comunicacions i un refugi per als pirates. La conquesta de València va ser una iniciativa de la noblesa aragonesa i dels ordes religiosos militars.
El Consolat de Mar i el Llibre del Consolat
El Consolat de Mar era un tribunal on hi havia un representant de les ciutats que actuava com a jutge. El Llibre del Consolat de Mar eren unes normes jurídiques que es van acceptar gairebé a tota la Mediterrània, regulant el comerç marítim.
Economia i Societat a la Corona d'Aragó
Activitats Econòmiques Principals
Les activitats econòmiques més rellevants eren:
- Agricultura: Va créixer gràcies a l'ampliació de la superfície conreada, la creació de noves terres, amb la introducció de millores tècniques i noves plantes de conreu.
- Activitat Artesanal: Era important i els oficis s'agrupaven en gremis per regular la producció i la qualitat.
- Comerç: Va ser l'activitat més important, especialment el marítim, que va impulsar el creixement de ciutats com Barcelona.
Estructura Social Estamental
La societat estava dividida en dos grans grups socials:
- Privilegiats: La noblesa i el clergat, que gaudien de drets i exempcions.
- No Privilegiats: Principalment els pagesos (aproximadament el 90% de la població), incloent-hi pagesos lliures. A les ciutats, la burgesia es dividia en:
- Mà Major: Els burgesos més rics i influents.
- Mà Mitjana: Mercaders, artistes i artesans de cert prestigi.
- Mà Menor: La majoria dels artesans, els obrers i els pobres.
Crisi i Conflictes Polítics a la Corona d'Aragó
La Confederació d'Estats i el Pactisme
La Corona d'Aragó era una confederació d'estats, on cada territori (Aragó, Catalunya, València, Mallorca) mantenia la seva pròpia estructura de poder, els seus costums, les seves lleis i la seva llengua. El pactisme era el sistema polític pel qual els reis havien de respectar les lleis, les institucions i els costums propis de cada terra, limitant el poder reial.
Institucions de Govern
Les principals institucions de govern eren:
- Consell Reial: Organisme consultiu del monarca.
- Cúria: Tribunal de justícia.
- Cancelleria: Centre de l'administració reial.
- Tresoreria: Encargada de les finances.
El Govern de Barcelona
El govern de Barcelona estava format per cinc consellers i una assemblea constituïda per cent ciutadans, dels quals dos terços eren "ciutadans honrats" i un terç mercaders i artesans.
La Crisi Demogràfica del Segle XIV
La crisi demogràfica, causada per la Pesta Negra i altres epidèmies, va provocar la mort de la meitat dels catalans. Això va comportar l'emigració de pagesos a les ciutats, el despoblament rural, l'engrandiment dels dominis senyorials, l'augment d'impostos i l'enduriment de les condicions dels mals usos.
L'Arribada de la Dinastia Trastàmara
Amb la mort de Martí l'Humà sense descendència, es va produir un litigi successori entre Ferran d'Antequera (de la família Trastàmara) i el Comte d'Urgell. Finalment, el Compromís de Casp (1412) va decidir que Ferran seria el nou rei, iniciant la dinastia Trastàmara a la Corona d'Aragó.
La Revolta dels Remences
Els pagesos de remença es van aixecar contra els senyors a causa de les dures condicions de vida i els mals usos, buscant la seva llibertat personal i la fi de les càrregues feudals.
La Guerra Civil Catalana (1462-1472)
El rei Joan II era partidari d'una monarquia autoritària i de trencar el pactisme, cosa que va provocar un enfrontament amb l'oligarquia catalana. Curiosament, les Remences i la Busca (un partit popular de Barcelona) van donar suport al rei. La mort del príncep Carles de Viana i la impopularitat del seu segon fill, el futur Ferran el Catòlic, van precipitar la guerra, que va acabar amb la victòria de Joan II.