La Corona d'Aragó: Expansió, Comerç i Societat Medieval

Causes de l'Expansió de la Corona d'Aragó

La derrota de Pere el Catòlic a la batalla de Muret va posar fi a un període en què l'expansió de la Corona d'Aragó s'havia dirigit cap a les terres d'Occitània. Hi ha més causes que expliquen l'orientació expansionista:

• La decadència dels regnes de taifes després de la victòria cristiana de Las Navas de Tolosa.
• Els interessos de la burgesia catalana.
• La noblesa aragonesa, que volia adquirir noves terres.

Conquesta de Mallorca i València

El primer objectiu dels mercaders i dels nobles catalans van ser les Illes Balears, perquè eren un regne musulmà ric, un bon centre de comunicacions i un refugi de pirates que dificultaven el comerç. La conquesta del regne de València va ser una iniciativa dels nobles aragonesos i dels religiosos militars. Jaume I va procedir a fer el repartiment de les terres entre els organitzadors de la conquesta (nobles, església, burgesos).

L'Expansió Mediterrània

Els successors de Jaume I van iniciar una expansió militar i comercial per la Mediterrània. Pere el Gran va emprendre la conquesta de Sicília (1282), aprofitant els drets que li donava el seu matrimoni amb la princesa Constança de Sicília, una gran productora de blat. Jaume II va començar la conquesta de l'illa de Sardenya. Durant uns quants anys, la Corona d'Aragó va ocupar també el ducat d'Atenes i el de Neopàtria i, ja al segle XV, Alfons IV va conquerir el regne de Nàpols.

Rutes Comercials

Les rutes comercials segures amb Itàlia, amb els regnes musulmans del nord d'Àfrica i amb l'Orient Pròxim (Xipre, Beirut, Alexandria, etc.) portaven grans beneficis. Una part dels productes comercialitzats incloïen teixits, armes de ferro, corall, oli i esclaus.

Els Consolats de Mar

El consolat de mar era un tribunal al capdavant del qual hi havia un cònsol o representant de la ciutat, que tenia poder judicial per resoldre els problemes entre mercaders o per representar-los davant les autoritats.

Grups Socials

Els Privilegiats

La noblesa i el clergat eren grans propietaris de terres i els estaments privilegiats, tot i que amb prou feines representaven l'1,1.5% de la població.

No Privilegiats

Els pagesos constituïen el 90% de la població. Hi havia pocs pagesos lliures, i la majoria estaven vinculats a la terra; és a dir, no la podien deixar si no era pagant una quantitat estipulada (remença). Per això se'ls anomenava pagesos de remença.

Mà major: La formaven els burgesos més rics, que es dedicaven preferentment a la banca i al comerç.

Mà mitjana: Comprenia els mercaders (comerciants, armadors o patrons d'anell), els articles (notaris, metges, orfebres) i els artesans (menestrals), els obrers i els pobles.

Mà menor: Eren els esclaus (criats a les cases, al camp i als tallers artesanals) i els mudèjars, ocupats majoritàriament en les feines del camp. Eren nombrosos a Tortosa i a Lleida.

Les Corts

Les corts eren reunions dels representants dels privilegiats, agrupats en dos braços (la noblesa i el clergat), i d'un tercer grup format per la burgesia de les ciutats (braç reial). Formaven una oligarquia (poder d'uns quants) de la gent més rica i poderosa. Les va reunir per primer cop Jaume I i van ser estructurades per Pere el Gran el 1283.

Arquitectura

L'arquitectura gòtica catalana es caracteritzava per pilars i torres octogonals, i per l'existència d'espais interiors amplis i unitaris, amb una sola nau o amb tres naus gairebé de la mateixa alçada.

Escultura

L'escultura era gairebé del mateix estil que l'arquitectura, i la decoració es feia a les portalades i als timpans.

Pintura

La pintura és l'art que exemplifica més bé la riquesa, la sofisticació i el refinament de la societat catalana medieval.