Economia i Societat de l'Antic Règim: Il·lustració, Liberalisme i Despotisme Il·lustrat

- Economia de l'Antic Règim: predomini de l'agricultura i la ramaderia, creixement progressiu i constant del comerç i la indústria.

- La majoria de la població es dedicava a l'agricultura.

- La propietat de la terra estava en mans dels privilegiats:

• Les terres de la noblesa no es dividien mai.
• Les terres del clergat no es podien vendre.
• La resta de terres estaven en mans de la monarquia, de particulars o d'ajuntaments.

- Indústria: tallers artesanals, controlats pels gremis, van aparèixer formes embrionàries de producció.

- Putting out system: el comerciant facilitava la matèria primera i els eines i després recollia el producte i el venia al mercat colonial.

- Domestic system: l'artesà feia d'empresari i treballava al marge del control gremial.

- Comerç exterior: la monarquia concedia el monopoli del comerç amb una zona a una determinada companyia comercial.

- Comerç interior: s'enfrontava al problema del control dels gremis, a la pervivència de pesos i mesures regionals diferents i a l'existència de duanes interiors (dificultaven la lliure circulació).

- Absolutisme: sistema polític dominant d'Europa al segle XVIII. El rei tenia el poder legislatiu, executiu i judicial. Decidia guerres, prenia decisions de govern i nomenava els jutges.

- Mercantilisme defensava:

• Un estat era ric com més or i plata tingués.
• Per captar els metalls, calia desenvolupar el comerç exterior. I per evitar que els metalls sortissin del país, s'havia d'implantar el proteccionisme econòmic.
• L'estat havia d'intervenir elaborant reglaments i desenvolupant indústries.

- Parlamentarisme anglès: durant el segle XVIII, els reis anglesos de la dinastia Stuart havien intentat establir l'absolutisme, però no van tenir èxit perquè van topar amb la ferma posició del Parlament. El conflicte entre el rei i el Parlament va provocar les revolucions de 1642 i 1688, que va acabar amb l'expulsió dels Stuart i el triomf de la monarquia parlamentària de Guillem d'Orange. Aquest nou sistema polític tenia com a base la supremacia de la llei sobre el monarca, que acceptava el control del Parlament. En la Declaració de Drets (1689), el rei garantia un seguit de drets i llibertats als seus ciutadans i reconeixia que el Parlament era l'encarregat de fer les lleis, que els jutges eren independents i que el monarca només assumiria el poder executiu. S'havia imposat la separació de poders.

- Liberalisme polític: base teòrica de la monarquia parlamentària.

- Principis del liberalisme polític:

• Llibertat: drets a les persones.
• Igualtat davant la llei: en contra dels privilegis.
• Propietat com a criteri de diferenciació social.

- Il·lustració: moviment intel·lectual i corrent reformista a Europa al segle XVIII.

- Principis de la Il·lustració:

• Analitzar la societat aplicant la raó: els sistemes de govern s'havien de regir pel que era raonable i adequat.
• L'ésser humà era el centre de les seves teories: defensaven que les persones tenien uns drets naturals que el poder no pot suprimir, per exemple, la llibertat individual.
• La tolerància havia de ser la base de la convivència humana.

- Els il·lustrats van criticar la societat estamental. Consideraven que era una societat injusta. Defensaven un sistema d'equilibri social i d'igualtat jurídica que permetés el progrés social i no depengués de privilegis.

- Despotisme il·lustrat: sistema polític que consistia en l'aplicació de les idees il·lustrades per part d'alguns monarques absoluts.

- Dèspotes:

• Volien millorar les condicions de vida sense modificar l'estructura social ni les lleis.
• Van fonamentar la reforma de l'administració.
• Van estendre l'educació.
• Van reformar el traçat de les ciutats.
• Van millorar el proveïment d'aigua i aliments.
• Van renovar la xarxa de camins i ports.

- Segons els fisiòcrates: la riquesa d'una economia depenia de l'agricultura.

- Liberalisme: pensament en què es van basar les revolucions burgeses, formulat pels il·lustrats.

- Separació de poders: desenvolupat per Montesquieu. Defensava 3 poders principals (legislatiu, executiu i judicial) i la necessitat d'evitar que una mateixa persona o institució els acumulés.

- Sobirania nacional: proposat per Rousseau. Deia que el poder corresponia a la nació, entesa com el conjunt de ciutadans. Però els ciutadans establien un pacte amb l'estat, que quedava reflectit a la constitució (els ciutadans permetien a l'estat exercir el poder en nom seu).

- Els pensadors liberals volien suprimir els antics privilegis.

- Els liberals volien canviar l'organització de l'economia.

- Liberalisme econòmic: doctrina econòmica que va donar lloc a les revolucions burgeses, amb base en la teoria exposada per Adam Smith.

- Conseqüències de la llibertat econòmica:

• Qualsevol persona que ho volgués i tingués els mitjans adequats podria obrir un negoci i prendre decisions sobre els preus, tipus de producte, etc., que considerés convenients.
• L'estat no havia d'intervenir en l'economia.

- Felip V va reformar l'estructura política per fer-la semblant al sistema francès:

• Va aprofitar la derrota dels regnes de la Corona d'Aragó per suprimir els seus furs i institucions (Decrets de Nova Planta, Espanya regne centralitzat).
• Castellanització de la política.
• Va modificar el sistema administratiu. Va crear les secretaries d'despatx. Va dividir Espanya en capitanies.
• Tot això va ser mantingut pel seu successor Ferran VI.

- Carles III (1759-1788) va ser l'exponent màxim del despotisme il·lustrat a Espanya. Va intentar introduir reformes i per fer-ho va portar ministres italians. Però el seu programa reformista va ser frenat pel motí d'Esquilatxe (1766), un aixecament popular.

- Reformes de Carles III:

• Mesures fisiocràtiques, amb l'objectiu de reformar l'agricultura i altres sectors.
• Reformar l'educació (mans del clergat).
• Difondre les idees de la Il·lustració per mitjà de les societats econòmiques d'amics del país.
• Va intentar reduir els privilegis de la noblesa i el clergat (autoritat sobre l'Església).
• Totes les professions van ser declarades honestes.
• El successor, Carles IV, va frenar les reformes.