Formació dels Regnes Cristians Peninsulars (Segles VIII-XIII)

Els nuclis de resistència cristiana (segles VIII-IX)

L'origen dels nous regnes cristians que es van formar al nord de la Península Ibèrica entre els segles VIII i IX es troba en dues zones principals:

• A la serralada Cantàbrica va sorgir el regne asturià i lleonès.
• Als Pirineus es van organitzar el regne de Navarra i els comtats aragonesos i catalans.

La formació del regne asturià i lleonès

El regne d'Astúries va sorgir en la primera meitat del segle VIII. L'any 718, els visigots van triar com a rei Pelagi. Aquest rei es va enfrontar als musulmans en la batalla de Covadonga (722), fet que li va permetre consolidar el seu poder. La cort es va establir a Oviedo. L'any 800, el regne d'Astúries comprenia des de Galícia, a l'oest, fins a Àlaba, a l'est. La màxima expansió va coincidir amb el regnat d'Alfons III (866-910). Al segle X, la capital del regne es va traslladar a Lleó i el regne va passar a anomenar-se regne de Lleó.

El naixement de Castella

Castella estava inicialment dividida en comtats, que es van mantenir sota l'autoritat del comte Ferran González (930-970). Ferran González va governar de manera independent des de l'any 951, tot i que continuava sent vassall dels reis de Lleó.

De la Marca Hispànica als regnes i comtats pirinencs

La regió pirinenca va formar part de l'Imperi Carolingi. Allà, Carlemany va fundar la Marca Hispànica, un territori dividit en comtats amb la missió de protegir l'imperi de l'avenç musulmà. Al segle IX, l'Imperi Carolingi es va dissoldre i aquestes regions es van independitzar.

La creació del regne de Navarra

Al principi del segle IX, el comte Ènnec Aritza va expulsar les tropes franques de Pamplona. El moment de més esplendor va ser durant el regnat de Sanç III el Gran (1000-1035), que va arribar a ser el rei cristià més poderós de la Península.

Els comtats d'Aragó

L'any 922, Aragó va quedar sota el domini dels monarques navarresos, dels quals es va independitzar quan va morir Sanç III, el 1035.

Els comtats catalans

Els reis francs també van organitzar en comtats un territori a les dues vessants dels Pirineus orientals, que en conjunt seria conegut més tard amb el nom de Catalunya Vella.

L'organització dels territoris cristians

El rei tenia la màxima autoritat: prenia les decisions polítiques i dirigia l'exèrcit. La cort era ambulant, és a dir, els consellers del rei es traslladaven allà on s'establia el monarca. Al regne asturià i lleonès es va construir una xarxa de fortaleses per defensar el territori. Els guerrers es vinculaven al rei per mitjà del vassallatge. Els territoris conquerits van ser poblats amb pagesos lliures als quals els reis reconeixien la propietat de les terres on s'instal·laven.

L'avenç dels regnes cristians

L'avenç fins al Duero

Durant els segles IX i X, els regnes cristians van avançar cap al sud fins a la vall del riu Duero. L'avenç cristià no va ser principalment militar; es va basar en la colonització de la terra per grups de pagesos que van formar petits llogarets.

La conquesta de les valls del Tajo i de l'Ebre

Els regnes musulmans pagaven paries (tributs). Durant els segles XI i XII, Portugal i Castella van arribar més enllà del riu Tajo. Després de conquerir un territori, aquest es dividia en circumscripcions, dominades per una ciutat o vila. Per afavorir l'emigració, els reis concedien privilegis anomenats furs o cartes de poblament a aquestes viles.

Conquesta de Guadalquivir, Mediterrània i Balears

El 1212, la derrota musulmana a la batalla de Las Navas de Tolosa va obrir el territori d'al-Àndalus als exèrcits cristians. Castella es va apoderar d'Andalusia i Múrcia, mentre que la Corona d'Aragó es va expandir per València i les Balears. L'escassetat de pobladors va convertir en grans senyories bona part de tot aquest territori.

La Corona de Castella

Castella i Lleó es van unir i separar diverses vegades. El 1230 va tenir lloc la unió definitiva quan Ferran III va reunir tots dos regnes i va fundar la Corona de Castella. El 1085, Alfons VI va prendre Toledo; i després de la derrota musulmana a Las Navas de Tolosa (1212), els reis Ferran III i Alfons X van conquerir gairebé tot Andalusia. Al segle XIII, Castella va minvar de territori quan Portugal es va independitzar.

Govern

La Corona de Castella estava constituïda per un únic estat amb unes institucions úniques i una mateixa llei. El rei castellà concentrava més poders en la seva persona que no pas ho feien la resta de reis peninsulars. Les Corts castellanes no podien legislar.

Economia i Societat

L'economia es basava en l'agricultura i la ramaderia. Els ramats eren transhumants, utilitzant les carrerades que recorrien la Península de nord a sud. Els ramaders es reunien en mestres (associacions).

L'esplendor cultural

A Castella hi ha mostres molt interessants d'estil romànic, per exemple, l'església de San Martín de Frómista (Palència).