Context històric del segle XIV: l'Humanisme a la Corona d'Aragó

Context històric del segle XIV

La bonança econòmica, juntament amb la pervivència en terres italianes del llegat greco-romà, va originar l'humanisme, moviment cultural i literari que va fer de l'home la mesura de les coses (antropocentrisme). Es van descobrir nous interessos: la valoració de la intel·ligència, la bellesa, la fama i la glòria. Les idees humanistes es van estendre per tot Europa.

Introducció de l'Humanisme a les nostres lletres

La introducció de l'Humanisme a les nostres lletres va ser un procés lent. A l'acabament del segle XIV ja havia penetrat l'Humanisme a la Corona d'Aragó, fet precoç que només pot ser explicat pels estrets contactes polítics mantinguts amb Itàlia. És molt conegut l'elogi que va fer aquest monarca de l'Acròpolis, que la qualifica com "la pus rica joia que al mon sia".

El regnat de Pere el Cerimoniós

Durant el regnat de Pere el Cerimoniós van començar a fer-se traduccions importants de textos clàssics, i el rei mateix va cedir la seua biblioteca personal al monestir de Poblet. Pere el Cerimoniós va regnar més de la meitat del segle XIV i va organitzar amb tot detall el funcionament de la cort, la cancelleria i altres institucions de la Corona, i en va crear d'altres, com ara la Generalitat, que era la delegació permanent de les Corts a Catalunya, València i Aragó.

Durant el seu regnat es va impulsar l'activitat de la Cancelleria Reial i s'hi van incorporar, com a funcionaris, persones d'alta cultura. Això va permetre la creació d'un model de llengua comuna, apte per a l'registre estàndard.

Entrada de l'Humanisme per dues vies

L'Humanisme va entrar a la Corona d'Aragó per dues vies: la Cancelleria Reial i la cort papal d'Avinyó.

• Cancelleria Reial: va ser creada per Jaume I al segle XIII, i Pere el Cerimoniós la va reformar el 1344, amb la creació d'un cos d'escrivans que traduïen del llatí a la nostra llengua les obres dels autors clàssics.
• Cort papal d'Avinyó: hi va viure molts anys el poeta italià Petrarca, gràcies al qual es va conèixer a casa nostra l'obra de Dante i Boccaccio.

Juan Fernández de Heredia

Juan Fernández de Heredia va traduir les obres d'historiadors grecs, encara que no se'l pot considerar un humanista.

València i la societat burgesa

A la segona meitat del segle XV, València, amb la seua burgesia enriquida, va esdevenir el centre econòmic, cultural i demogràfic de la Corona d'Aragó. Aquests són alguns dels aspectes més rellevants que van caracteritzar la societat burgesa i la ciutat, que es considerava una de les més esplendoroses de l'Europa del segle XV.

La cort d'Alfons el Magnànim a Nàpols

La cort d'Alfons el Magnànim a Nàpols (1442-1458) va permetre un contacte més intens amb els humanistes italians, però això no va originar l'aparició d'un veritable Renaixement autòcton. El nostre humanisme no va anar més enllà de les al·lusions als autors i a la mitologia clàssics, i d'una prosa pomposa i llatinitzant.