Constitució Espanyola de 1837: Anàlisi Progressista i Revisió de 1812

Constitució de 1837 (Progressista)

I. Principis Ideològics

• Tot i ser de tendència progressista, és una revisió moderada de la Constitució de 1812.
• El principi de la Sobirania Nacional apareix matisat: al preàmbul s'especifica que “la Nació en ús de la seva sobirania revisa la Constitució de 1812”, però després aquest principi ideològic no apareix en cap article.

II. Principals Òrgans

• El principi de la Divisió de Poders no es reconeix de manera explícita.
• Enfortiment de l'autoritat del monarca: a més de posseir el poder executiu (art. 45), tenia la capacitat de nomenar ministres, compartia el poder legislatiu amb les Corts (art. 12) i tenia capacitat de convocar, suspendre o dissoldre-les (art. 26). A més, la monarquia tenia el vet absolut, en lloc del vet suspensiu de Cadis.
• Les Corts eren bicamerals (art. 13): el Congrés, que s'elegia per sufragi censitari i directe, i el Senat, els membres del qual eren elegits pel rei i tenia els mateixos poders que la cambra baixa (art. 15).

III. Drets Individuals

• Respecte a la religió, enfront de la rotunda confessionalitat de l'Estat a la Constitució de Cadis, la de 1837 va optar per una fórmula ambigua (art. 11).
• Admetia alguns drets de Cadis, encara que protegeix amb més èmfasi la llibertat d'impremta (art. 2), aspecte que mostra el tarannà progressista, ja que considera la premsa com el mitjà millor per educar l'opinió pública i difondre les idees innovadores.
• No establia el sistema electoral, sinó que remetia a una llei posterior, a diferència de Cadis.
• Donava molt de poder als ajuntaments, d'elecció popular (art. 70), i restablia la Milícia Nacional (art. 77).

IV. Naturalesa i Significació de la Constitució de 1837

• La importància històrica d'aquesta Constitució és que consolidarà definitivament el règim constitucional a Espanya. Des d'ara les diferents forces polítiques establiran diferents règims polítics, però sempre dins del sistema constitucional, és a dir, acatant unes normes que garanteixin els drets dels ciutadans i limitin el poder dels governants.
• La Constitució de 1837 serà la transició doctrinal entre la Constitució de 1812 i l'Estatut Reial.