Per què Espanya va quedar exclosa del Pla Marshall?

Espanya no es va beneficiar del Pla Marshall (1947) a causa de la persistència del franquisme, que la va deixar aïllada internacionalment. També va quedar exclosa de l'OTAN.

Què va ser l'autarquia econòmica?

L'autarquia va ser una política d'autosuficiència econòmica que implicava aïllament de l'exterior i una forta intervenció de l'Estat en l'economia entre 1939 i 1951.

Què era l'estraperlo?

L'estraperlo era el mercat negre al qual recorrien els productors perquè el preu oficial dels aliments, fixat per sota del valor real, els feia preferible vendre a un preu superior fora del circuit oficial.

La consolidació del franquisme (1939-1951): aïllament i autarquia

Resumen

Aquest document explica com el franquisme es va consolidar entre 1939 i 1951 després de la Segona Guerra Mundial. Recull l'aïllament internacional del règim, l'estructura institucional amb les Leyes Fundamentales i els sindicats verticals, i la política econòmica d'autarquia amb el racionament, l'estraperlo i les seves conseqüències socials.

Puntos clave

Després de la derrota d'Alemanya (1945), el franquisme es va distanciar del feixisme per poder perviure.
Entre 1945 i 1946 les Nacions Unides van condemnar el règim i diversos països van retirar els ambaixadors de Madrid.
Espanya va quedar exclosa del Pla Marshall (1947) i de l'OTAN.
La Guerra Freda va propiciar que el règim fos acceptat internacionalment; els EUA van revocar la retirada d'ambaixadors el 1950.
L'autarquia va implicar aïllament exterior, forta intervenció estatal i racionament de productes entre 1939 i 1952.
L'INI es va fundar el 1941 per promoure la industrialització i la independència militar i política.
L'estraperlo va sorgir perquè els preus oficials taxats per sota del valor real feien preferible vendre al mercat negre.

Ponte a prueba

La Consolidació del Franquisme (1939-1951)

Amb la derrota d’Alemanya (1945), el franquisme, per poder perviure, va distanciar-se del feixisme. Va marginar el falangisme més radical i abandonà la nomenclatura i els aspectes del ritual feixista.

Aïllament i Rebuig Internacional

La postguerra mundial va significar per al franquisme un aïllament i rebuig internacional. L'hostilitat de les democràcies occidentals es va manifestar entre 1945 i 1946, quan les Nacions Unides condemnaren el règim de Franco. França va tancar la frontera amb Espanya i acordà amb l’Assemblea General de les Nacions Unides la retirada dels ambaixadors de Madrid.

A causa de la persistència del franquisme, Espanya no es va beneficiar del Pla Marshall (1947) i fou exclosa de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN).

El Canvi de Context: La Guerra Freda

El 1947, la configuració de dos blocs antagònics (URSS i EUA) i el començament de la Guerra Freda van alterar la situació internacional. A poc a poc, el règim va ser acceptat internacionalment. Els EUA, el 1950, van revocar l’acord de retirada d’ambaixadors d’Espanya.

L'Estructura Institucional del Règim

Les Leyes Fundamentales

El règim va elaborar les següents Leyes Fundamentales:

El Fuero del Trabajo (1938)
La Ley Constitutiva de las Cortes (1942)
El Fuero de los Españoles (1945)
La Ley de Referéndum Nacional (1945)
La Ley de Sucesión (1947)

Les Corts espanyoles no tenien representació democràtica; els seus membres eren els procuradors. Amb la Ley Orgánica (1966) van sorgir els procuradors pel terç familiar, d’aquí el concepte de democràcia orgànica.

El govern exercia el poder per mitjà dels governadors civils de cada província. Es va restablir l’antiga estructura de les capitanies generals.

Els Sindicats Verticals

La Ley de Unidad Sindical (1940) va organitzar els sindicats verticals. Inspirats en el model corporatiu italià, establien que empresaris i treballadors s’integressin en un mateix sindicat.

L'Autarquia Econòmica (1939-1951)

El franquisme va promoure una autosuficiència econòmica (autarquia), la qual cosa va implicar l’aïllament de l’exterior i una forta intervenció de l’Estat en l’economia. Aquesta política va tenir tres àmbits d’actuació principals:

Reglamentació del comerç exterior: Es van reduir les importacions als productes necessaris, la qual cosa va encarir aquests productes i va provocar l’escassetat de béns de consum, resultant en una baixa producció industrial.
Foment de la indústria: Per garantir la independència militar i política. El 1941 es va fundar l’Instituto Nacional de Industria (INI) per promoure la nova política industrial.
Regulació estatal de la comercialització i dels preus: Afectà especialment el sector agrari. Els baixos preus dels productes essencials van fer baixar la producció.

El resultat global d’aquesta política fou un estancament econòmic.

Racionament i Estraperlo

L’Estat s’encarregava del mercat. Els agricultors havien de lliurar la producció a un preu taxat i l’administració venia el producte a un preu regulat. Això va provocar el desabastiment d’aliments i el racionament dels productes necessaris, distribuïts mitjançant una cartilla de racionament entre 1939 i 1952.

La taxació dels preus dels aliments per sota del valor real va comportar que els productors preferissin vendre al mercat negre a un preu superior a l’oficial (l’estraperlo).

Conseqüències Socials de l'Autarquia

El nivell de vida de la població va disminuir dràsticament. Això va obligar els treballadors a fer jornades de 12 i 14 hores diàries, o a tenir més d’una feina. La fam va provocar el sorgiment de malalties, incrementant la taxa de mortalitat, sobretot la infantil. El 1945, l’esperança de vida se situava per sota dels índexs del 1935.