Substitució Lingüística: Causes, Diglòssia i Conseqüències

Causes de la substitució lingüística

• Causes físiques

  Quan la mort d’una llengua va lligada a la desaparició dels parlants a causa de pandèmies, malalties, etc.

• Causes socials

  Assimilació cultural, és a dir, una cultura dominant que imposa la seva llengua sobre una altra. Per exemple:

  • Consolidació dels estats
  • Pèrdua de poder: les comunitats que han perdut el poder de decisió no poden mantenir la seva llengua.
  • Inundació demogràfica: una comunitat dominant que ofega una comunitat petita.
  • Exèrcit: el servei militar ha estat un vehicle per imposar la llengua nacional.
  • Mitjans de comunicació: el control dels mitjans és crucial per promoure una llengua.
  • Escola: l'escolarització garanteix l'aprenentatge de la llengua nacional.
  • Ciutats: les capitals són pols d'atracció que modelen la societat del país.

• Causes psicològiques

  • Els parlants d’una llengua minoritària poden experimentar autoodi, en percebre la disminució de l'ús de la seva llengua d'origen.
  • Els parlants d'un idioma en situació de substitució lingüística poden patir autoodi.

La diglòssia

• La diglòssia segons Charles Ferguson

  En aquesta situació, hi ha una sola llengua, però amb dues varietats:

  • Varietat A: Utilitzada per a les funcions d'ús importants de la comunitat.
  • Varietat B: Utilitzada per a funcions familiars i àmbits d'ús quotidians. Aquesta situació és estable i no conflictiva.

• La diglòssia segons Fishman

  Per a Fishman, la diglòssia implica dues llengües:

  • La llengua A té les funcions formals i estàndard, i és la llengua amb prestigi.
  • La llengua B s'utilitza en situacions informals i per a usos quotidians (educació, literatura...). Aquesta llengua pot evolucionar cap a un conflicte lingüístic.
  • Aquesta diglòssia es considera un bilingüisme desequilibrat.

Substitució lingüística

Es produeix quan una llengua B intenta reemplaçar els àmbits d'ús de la llengua A.

Aquest procés de substitució lingüística es manifesta a través de dues accions principals:

• Estructura lingüística

  • Afebliment: La llengua A comença a incorporar paraules d'una altra llengua.
  • Erosió: Afecta la gramàtica i la fonètica, provocant l'aparició de calcs sintàctics.

• Cos social

  • Primera fase: Bilingüització. Tothom esdevé bilingüe, la qual cosa condueix a una jerarquització lingüística.
  • Segona fase: Transmissió. Afecta la transmissió intergeneracional de la llengua. Els joves utilitzen la llengua A amb inseguretat, cosa que accelera la seva desaparició, limitant-la a usos familiars i folklòrics.
  • Tercera fase: Desaparició. La llengua A s'extingeix.