Conflictes Socials Segles XIV-XV: Mesta, Remences i Revoltes a la Corona d'Aragó i Castella

Ciencias sociales3,66 KB

Conflictes Socials als Segles XIV i XV

A finals del segle XIII, Alfons X va crear la *Mesta*, una associació de ramaders que es va formar per iniciativa reial i que, durant els segles posteriors, tindria un gran poder dins la Corona i rebria grans privilegis de la monarquia. La ramaderia ovina es va imposar a l'agricultura.

La Mesta i la Ramaderia Ovina

Els Trastàmara eren la família reial més important, vinculada a la Mesta, que va arribar al tron de Castella i Aragó. La monarquia va donar suport a la ramaderia amb les ovelles merines, i la seva llana seria exportada, afavorint molta gent.

L'Alcabala i les Canyades

L'*Alcabala* era un impost de consum cobrat directament per la Corona. En total, un 80% dels ingressos de la Corona provenien d'aquest impost. Els camins utilitzats pel ramat eren les *canyades*.

La Indústria Tèxtil Castellana

Els productors volien exportar a l'exterior, mentre que els artesans i petits productors volien que els millors productes es quedessin a la Península per la competència amb els productors exteriors, sovint amb productes de llana fina i elaborada de l'exterior, molt més cars que la llana que s'exportava. Per això, la indústria tèxtil castellana mai va prosperar.

Les Revoltes Irmandiñas (Galícia)

Les *Revoltes Irmandiñas* (o"agermanats gallec") van ser un conflicte entre els nobles petits propietaris, la burgesia urbana i, finalment, els pagesos contra la gran noblesa. S'atacaren castells i s'assassinaren nobles. La petita noblesa i la gran noblesa tenien un conflicte econòmic, però l'arribada dels pagesos va radicalitzar el conflicte cap a un enfrontament social. La petita noblesa, espantada pels atacs a la noblesa, va massacrar els pagesos. El conflicte econòmic principal era respecte als ramats.

Les Guerres Remences (Catalunya)

Les *Guerres Remences* provenen de la Pesta Negra, que va deixar els camps despoblats. Les finques van perdre habitants i treballadors, i els que van sobreviure van aconseguir ser lliures. Les dues guerres van enfrontar la noblesa amb els pagesos. El rei va veure amb afecció les revoltes perquè la noblesa perdia poder.

La Sentència Arbitral de Guadalupe

Ferran II el Catòlic va dictar la *Sentència Arbitral de Guadalupe*, que va posar fi al conflicte: els pagesos es van apoderar de les finques, els *mals usos* es van abolir i se'ls va fer pagar les rendes. L'*emfiteusi* serien contractes en els quals es delimitava la propietat i l'usdefruit.

La Revolta Forana (Mallorca)

La *Revolta Forana* va ser un clar enfrontament antisenyorial entre el camp i la ciutat. Els nobles i grans mercaders controlaven les institucions. Era necessari importar blat i es van augmentar els impostos per suplir un dèficit originat per la noblesa. Els pagesos i menestrals es van aixecar contra els dominants, que van acabar demanant ajuda al rei Alfons V el Magnànim. Aquest va enviar tropes des de Nàpols per sotmetre els pagesos i menestrals, als quals se'ls van imposar pagaments per les despeses de la guerra.

L'Enfrontament Urbà: Biga i Busca (Barcelona, 1462)

L'enfrontament urbà entre Biga i Busca va succeir el 1462. La *Biga* era un grup polític que controlava la Generalitat de Catalunya, format per l'alta burgesia (grans mercaders), i la *Busca* estava formada per menestrals i la petita burgesia. La Biga volia el lliurecanvisme i la Busca el proteccionisme. El rei va donar suport en un moment a la Busca per afeblir el poder de la noblesa, però la Biga va començar a assassinar els caps de la Busca. A finals del segle XV, entre la crisi política i social, els rics van fugir de Barcelona.

Descargar

PDF Word HTML