La Transició Espanyola: El Govern d'Adolfo Suárez

La monarquia pren la iniciativa: el govern Suárez

El fracàs d'Arias Navarro suposava el de la continuïtat del franquisme com a tal i va radicalitzar l'obstinació immobilista de l'anomenat búnquer. El nou Govern va iniciar el mandat acostant-se a l'oposició i va proclamar una amnistia parcial el 1977. El seu objectiu es va centrar en la Llei de reforma política, que reconeixia drets i llibertats fonamentals i proposava unes Corts bicamerals en què el Congrés seria escollit per sufragi universal i el Senat per entitats territorials i pel rei.

La Llei de reforma política i el camí a les eleccions

Suárez va aconseguir que les Corts franquistes l'aprovessin. Va garantir als procuradors que no hi hauria cap ruptura, que els seus privilegis no es veurien afectats i que la monarquia i la sobirania única eren innegociables. Es va iniciar una desarticulació de les institucions franquistes, com el Tribunal de Orden Público o el Movimiento Nacional, i una liberalització amb la llibertat de premsa, la legalització dels partits polítics, la llibertat sindical o el dret de vaga. L'abril del 1977 es va legalitzar el Partit Comunista d'Espanya (PCE), fet que va provocar una crisi de govern davant el rebuig dels sectors immobilistes i comandaments militars.

Les eleccions generals del 1977

Les eleccions del 1977 van ser guanyades per la UCD, seguida pel PSOE. A molta distància hi van quedar el PCE i Alianza Popular. Els resultats no eren els desitjats per Suárez, ja que no va obtenir la majoria absoluta del Congrés, però va poder formar el primer Govern democràtic després de la Guerra Civil.

Context de crisi econòmica i recessió

En un context de crisi econòmica derivat de l'augment del preu del petroli del 1973, l'economia espanyola havia entrat en recessió. Els factors clau van ser:

• El descens de les inversions estrangeres i dels ingressos per turisme.
• El retorn d'emigrants espanyols a Europa.
• La crisi industrial, que va comportar el tancament de moltes empreses i va iniciar la destrucció d'ocupació.
• Una inflació elevada que feia que les empreses perdessin competitivitat.

Els Pactes de la Moncloa

L'octubre del 1977 es van signar els Pactes de la Moncloa, que consistien en dos grans acords:

• 1. Sanejament de l'economia i reforma fiscal: Amb l'objectiu de reduir la inflació i el dèficit públic, es va procedir a la devaluació de la pesseta, es van establir límits als salaris i es va aprovar l'acomiadament lliure.
• 2. Programa d'actuació jurídica i política: Va incloure l'adopció de mesures polítiques garantistes de l'exercici de llibertats com la d'expressió, reunió o associació, l'abolició de la censura i la creació del delicte de tortures.

El nou govern de Suárez i la UCD

Es van convocar noves eleccions el març del 1979, amb un resultat semblant a les del 1977. A Catalunya, el PSC i el PSUC van tornar a ser majoritaris, mentre que pel tercer i quart lloc rivalitzaven la nova coalició Convergència i Unió, liderada per Jordi Pujol, i el partit governamental, Centristes de Catalunya - UCD. Suárez havia de convocar les eleccions municipals, desenvolupar les autonomies, afrontar la crisi econòmica i frenar els intents involucionistes i l'escalada terrorista desencadenada per ETA.

El cop d'estat del 23F

Durant la votació de la investidura de Leopoldo Calvo Sotelo com a successor de Suárez, un grup de guàrdies civils comandats pel tinent coronel Antonio Tejero va irrompre per la força en el Congrés dels Diputats. Els objectius eren paralitzar el procés democràtic i atorgar a l'exèrcit un paper rellevant en el futur govern.

La crisi de la UCD i la fi de la legislatura

Calvo Sotelo va ser investit com a nou president del govern. La crisi interna de la UCD es va accentuar amb la decisió de sol·licitar, el 1982, l'ingrés d'Espanya a l'OTAN. L'acció més destacada d'aquesta legislatura va ser l'aprovació de la LOAPA (Llei orgànica d'harmonització del procés autonòmic). Calvo Sotelo no va aconseguir frenar el procés d'autodestrucció de la UCD, i el mateix Suárez va abandonar el partit per crear-ne un de nou: el Centro Democrático y Social (CDS) el 1982. Al cap d'un mes, Calvo Sotelo va dissoldre les Corts i va convocar eleccions.