Coneixement proposicional i veritat: tipus i teories

El coneixement proposicional

El coneixement proposicional: No totes les oracions d'una llengua constitueixen proposicions. Per exemple, «cal respectar les persones grans», «ojalà es descobreixi un remei per la diabetis» no es poden considerar proposicions perquè no afirmen res. Una proposició és una oració declarativa que afirma o nega alguna cosa. Perquè una proposició contribueixi al coneixement ha de ser veritable i justificable. Per exemple, «Lebre passa per Saragossa», «el tabac produeix càncer», són proposicions.

Tipus de proposicions

Hi ha dos tipus:

• Proposicions empíriques: afirmen o neguen alguna cosa sobre el món i tenen un contingut empíric que es pot contrastar amb l'experiència. Per exemple, Lebre passa per Saragossa o el tabac produeix càncer.
• Proposicions formals: no tenen contingut empíric. No diuen res sobre el món, sinó sobre les relacions entre símbols. Per exemple, 3 elevat a 2 és 9, 2 + 2 = 4.

Veritat i realitat

Veritat i realitat: La veritat i la relació que té amb la realitat han constituït un dels problemes fonamentals de la racionalitat teòrica i, per tant, de la filosofia. Considerem que hi ha fets i objectes que són vertaders o autèntics (per exemple, vertadera mare, perles de veritat). Però també considerem que les nostres afirmacions o proposicions poden ser certes o vertaderes. Quan diem per exemple, «És veritat que la Marina i en Joan van anar al cinema», estem dient que l'oració és vertadera; per tant estem expressant com és l'oració, certa o mentida, i no tan sols com són els fets.

La veritat de fets

Hi ha dos tipus fonamentals de veritat:

- La veritat de fets: La distinció entre la realitat i l'aparença ha estat objecte d'una llarga polèmica en la història de la filosofia. Segons això, les coses que veiem no són tal com semblen, ja que per exemple, els objectes no es fan petits quan s'allunyen, el bastó no es trenca quan es submergeix en l'aigua (encara que ho sembli). S'ha considerat que les aparences ens enganyen i oculten l'autèntica realitat, ja que no ens deixen veure com són realment les coses.

Per exemple, quan diem «en Santi buscava la seva veritable mare», estem utilitzant el terme veritat com a sinònim d'autèntic. Però això vol dir que alguns objectes són autèntics i altres no? Cal distingir entre l'autèntica realitat (per exemple, com és realment una rosella) i la realitat aparent (per exemple, vermella per a nosaltres, violeta per a les abelles). Segons aquesta concepció, la veritat s'identifica amb la realitat autèntica. Per això s'entén la recerca de veritat com un procés de desvetllament del que és autèntic.

La veritat de proposicions

- La veritat de proposicions: La realitat no s'atribueix tan sols a la realitat, sinó sobretot a les afirmacions que en fem. La veritat seria una propietat que poden tenir les nostres proposicions. Distingirem diversos tipus de veritat:

Veritat de les proposicions empíriques

La veritat com a correspondència. Considera que una proposició és vertadera quan hi ha una adequació entre el que la proposició expressa i la realitat a la qual es refereix. Per exemple, «La Marina i en Joan van anar al cinema» és una proposició vertadera si la Marina i en Joan hi van anar i és falsa si no hi van anar. El primer que va proposar aquesta teoria va ser Aristòtil.

La veritat com a coherència

La veritat com a coherència. Considera que una proposició és veritable si no entra en contradicció amb la resta de proposicions acceptades. Per exemple, la proposició «Si continues cap a l'horitzó arribaràs a la fi del món» és falsa perquè entra en contradicció amb nombroses proposicions vertaderes (que la Terra és rodona). El primer filòsof que va plantejar això va ser Friedrich Hegel.

La veritat com a èxit

La veritat com a èxit: Considera que una proposició és vertadera quan és útil i, per tant, condueix a l'èxit. La veritat o falsedat d'una proposició coincideix amb les conseqüències que resulten d'aplicarla. William James va ser el principal defensor d'aquesta teoria.

Veritat de les proposicions formals

Veritat de les proposicions formals: Com que les proposicions formals no diuen res sobre la realitat, la seva veritat no pot consistir en la correspondència amb aquesta ni en la utilitat de la seva aplicació. Així, en les proposicions formals, l'únic sentit que pot tenir la veritat és com a coherència. Una proposició com «3 elevat al quadrat és 9» només pot ser vertadera si no entra en contradicció amb la