Conceptes fonamentals de detecció i protecció radiològica

Conceptes fonamentals de detecció de radiació

• Volum sensible: material (ja sigui líquid, gas o sòlid) amb què reacciona la radiació.
• Resolució espacial: capacitat que té un detector per captar dos o més fotons de radiació molt junts com a separats.
• Resolució temporal: temps mínim que ha de transcórrer entre dos successos consecutius perquè siguin identificats com a independents.
• Resolució energètica: capacitat de detectar dos o més fotons d'energia similars com a diferents.
• Eficiència intrínseca: quantitat d'impulsos registrats cada segon entre el nombre de partícules que incideixen sobre el detector.
• Temps mort: temps després d'un succés en què el detector no processa el següent procés.

Calibració i dosimetria

Calibració: Lectura-dosi. Procés pel qual s’obté un factor de calibració que, multiplicat per la lectura del dosímetre Y, proporciona el valor convencionalment vertader de la mesura X, en un punt de referència del dosímetre.

Factor de Calibració (FC): Factor numèric que relaciona la lectura i la dosi en condicions de calibració.

El detector de radiació

Detector: Dispositiu capaç de revelar l’existència de radiació allà on es trobi situat. La radiació ionitzant interacciona amb la matèria. La radiació ionitzant interaccionarà amb el detector. Es produiran uns efectes i es registraran aquests efectes.

Protecció i barreres

Capa hemirreductora (CHR): Gruix del material que redueix la dosi de radiació a la meitat.

Càlcul de gruixos de les barreres

1. Barreres primàries: El feix de radiació incideix directament sobre la barrera. El gruix de les barreres primàries és major que el de les secundàries.
2. Barreres secundàries: Únicament hi arriba radiació dispersa.

Gestió de residus radioactius

Residu: Qualsevol material o producte per al qual no està previst cap ús, que conté o està contaminat amb radionúclids en concentracions o nivells d’activitat superiors als establerts pel Ministeri d’Indústria i Energia, previ informe del Consell de Seguretat Nuclear.

Existeix un límit d’activitat per sota del qual es tracta com a residu convencional: nivell d’exempció. És a dir, el material haurà decaigut tant que no es considerarà igual de radioactiu que al principi. És a dir, l’activitat que té està per sota del nivell d’exempció. Quan un residu radioactiu està per sobre del nivell d’exempció, pot ser utilitzat de manera normal. Aquest nivell es refereix tant a l’activitat com a la concentració d’aquest residu. Exemple: orina radioactiva en una piscina o banyera.