Conceptes Clau del Franquisme: Democràcia Orgànica, Lleis Fonamentals i Més

Conceptes Clau del Franquisme

Democràcia orgànica: Sistema polític de l'Espanya franquista, que es considerava l'únic representatiu. Si les democràcies liberals es basaven en la llibertat d'associació i en els partits polítics, la democràcia orgànica partia del fet que els òrgans naturals d'associació eren tres: la família, el municipi i el sindicat. Per tant, la democràcia veritable seria la que arreplegués aquests tres òrgans naturals de la societat, i no els partits, que es presentaven com a construccions artificials que només servien per a dividir i enfrontar la societat.

Lleis fonamentals: Nom amb què el règim franquista designava les lleis de rang superior, el contingut del qual semblava –sols en aparença– al de les diferents parts d'una constitució en un règim democràtic: declaració de principis ideològics, drets fonamentals de l'individu, organització de l'estat i les seves funcions, etc. Al llarg del règim es van promulgar 7 lleis: Fur del Treball (1938), Llei constitutiva de les Corts (1942), Fur dels Espanyols (1945), Llei de Referèndum Nacional (1945), Llei de Successió (1947), Llei de Principis del Moviment Nacional (1958) i Llei Orgànica de l'Estat (1966).

Autarquia: Aplicat a l'economia, aquest terme és sinònim d'autosuficiència; l'autarquia és una situació econòmica en la qual es fan innecessàries les importacions de béns de l'exterior, perquè el país és capaç de produir tot el que necessita. Però l'autarquia té nombrosos inconvenients, fins i tot encara que el país disposi de gran riquesa de recursos (cosa que no ocorria a l'Espanya franquista); el principal és que es desaprofiten els avantatges del comerç internacional, que permet que cada país s'especialitzi en la producció d'allò per al que està millor dotat i després ho exporti, important al seu torn els productes especialitzats dels altres països.

Movimiento Nacional: Organització totalitària que pretenia ser l'única via de participació en la vida pública espanyola. Incloïa el partit únic, FET y de las JONS, els dirigents dels sindicats verticals i tots els càrrecs públics de l'estat, les diputacions provincials i els municipis.

Pla d’Estabilització: El creixement econòmic d’Espanya no es podia veure deslligat de l’exterior. Espanya necessitava productes energètics, tecnològics i béns d’equipament, així la represa de la industrialització que comença a partir dels 50, va comportar la creixent importació d’aquests productes. La inflació se situava en nivells molt elevats i els recursos financers eren cada cop més escassos. Davant d’aquest fet, les autoritats, que comptaren amb l’ajut tècnic i econòmic dels Estats Units i dels organismes internacionals, van dissenyar un projecte que havia de liberalitzar l’economia, reduir la intervenció de l’Estat, i permetre’n el creixement. Aquest projecte es va anomenar Pla d’Estabilització:

1. Fixació d’un canvi estable de la pesseta.
2. Reducció de la despesa pública i congelació salarial.
3. Reducció de l'intervencionisme de l'estat.
4. Liberalització de les importacions i afavoriment de les exportacions.
5. Estimulació de les inversions estrangeres.

Aquestes mesures es van complementar l’any 60 amb l’aprovació d’un aranzel proteccionista. Després d’una recessió inicial de 2 anys, un creixement espectacular de l’economia espanyola entre 60 i 73 l’economia registrà un nivell de creixement molt important.