La Monarquia Hispànica sota els Habsburg: Crisi i Conflictes (s. XVI-XVII)

La Monarquia Hispànica sota Carles I

L'enorme herència territorial de Carles I va generar problemes tant als regnes hispànics com a la resta de l'imperi. Carles I va ser anomenat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.

Els conflictes exteriors, principalment guerres, van ser causats per la defensa de l'autoritat del catolicisme. La Pau d'Augsburg (1555) va reconèixer la igualtat entre catolicisme i protestantisme, un pas important cap a la tolerància religiosa a l'imperi.

Catalunya en la Monarquia Hispànica

La Monarquia Hispànica estava liderada per Castella, fet que va convertir Catalunya en un territori perifèric. Les institucions que vinculaven Catalunya a la monarquia hispànica eren el Consell d'Aragó i el Virrei. Les institucions de govern catalanes incloïen les Corts, la Generalitat (o Diputació del General) i els Consells.

El Bandolerisme a Catalunya

El bandolerisme era una característica del món rural català, sovint dirigit per nobles i causat per l'empobriment de Catalunya. Es distingien dos tipus principals:

• Bandolerisme senyorial: protagonitzat per la petita noblesa rural.
• Bandolerisme popular: sorgit de la pobresa i la misèria.

La Revolta Catalana de 1640

La Revolta Catalana de 1640 va ser una revolta pagesa contra senyors i autoritats, motivada per una situació de misèria. També va comptar amb la participació de les classes benestants catalanes.

El 1635, l'allotjament de soldats de l'exèrcit reial a Catalunya, a causa de la guerra amb França, va comportar conflictes i abusos. Els pagesos es van negar a allotjar-los. Un grup de segadors va anar a Barcelona per enfrontar-se a les autoritats, culminant en el Corpus de Sang.

Aquesta revolta es va produir en el context de la Guerra dels Trenta Anys. Mentre que a Andalusia la revolta va ser sufocada ràpidament i Portugal es va separar de la Corona Hispànica, Catalunya va demanar ajuda a França, allargant la guerra fins al 1652. Finalment, es va signar la Pau dels Pirineus.

El Regnat de Felip II: L'Apogeu de l'Imperi

El 1556, Carles I va cedir tots els seus territoris al seu fill Felip II, excepte el títol imperial alemany, que va donar al seu germà Ferran.

Felip II va regnar des de Madrid, que el 1561 va convertir en capital. Hi va fer construir el Monestir de l'Escorial, que va servir com a residència reial i seu del govern. El monarca governava els seus regnes segons els interessos de la Monarquia Hispànica, amb l'Escorial com a centre de poder.

Administració i Política Interior

Les Corts rarament decidien les coses; tot era decisió del rei i dels funcionaris (burocràcia). Felip II va ampliar el sistema de consells, creant el Consell d'Estat, el Consell de Guerra i el Consell d'Hisenda, i va reestructurar els consells territorials. També va imposar la figura del corregidor.

Va impulsar la lluita contra el protestantisme a la península, prohibint la importació de llibres i l'estudi a l'estranger. Va impulsar l'actuació de la Inquisició per jutjar catòlics sospitosos de desviació religiosa i va dur a terme la persecució dels moriscos, que va culminar en la seva expulsió posterior.

Conflictes Exteriors de Felip II

Felip II volia imposar el catolicisme a Europa. Els seus principals enfrontaments van ser:

• Guerres amb França: Els francesos van ser derrotats a la Batalla de Sant Quintí.
• Amenaça otomana: Va frenar l'expansió musulmana al Mediterrani.
• Rebel·lió de Flandes: Un problema greu causat pel descontentament degut als forts impostos i al conflicte religiós. Els Països Baixos es van dividir en:
  • El nord protestant (Holanda), que va obtenir la independència.
  • El sud catòlic, que va romandre sota dependència espanyola.

El seu èxit més important va ser l'annexió de Portugal el 1581, unificant la península Ibèrica sota la Corona Hispànica.

Els Habsburg Menors: De Felip III a Carles II

Felip III va inaugurar una nova etapa política dels Habsburg. Ell i els seus successors van renunciar a exercir directament les tasques de govern, delegant-les en els seus validos. El seu regnat va ser breu i relativament pacífic. Va lliurar el govern al Duc de Lerma, qui el 1609 va reconèixer la independència d'Holanda i va decretar l'expulsió dels moriscos.

Amb Felip IV, Espanya va tornar a involucrar-se en conflictes europeus, marcant el final de l'hegemonia espanyola a Europa. El seu regnat va estar marcat per la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). El seu valido, el Comte-Duc d'Olivares, pretenia mantenir l'hegemonia dels Habsburg i uniformar la monarquia segons les lleis i les institucions de Castella. La Pau de Westfàlia va posar fi a la guerra.

El regnat de Carles II va significar la fi de la monarquia dels Habsburg a Espanya. Va ser un moment crític per a l'imperi, caracteritzat per:

• La incapacitat del rei.
• La corrupció dels validos.
• Una greu crisi econòmica.
• La pèrdua de pes polític d'Espanya a Europa.

Carles II va morir sense descendència, provocant un conflicte successori entre els partidaris de Felip de Borbó i els de Carles d'Àustria. Finalment, Felip de Borbó va guanyar, donant inici a la dinastia borbònica a Espanya.

La Crisi del Segle XVII

El segle XVII va estar marcat per una forta recessió demogràfica a Europa, deguda a diversos factors:

• Flux migratori.
• Expulsió dels moriscos.
• Altes baixes en les guerres.
• Pestes i epidèmies recurrents.

L'economia també va patir un greu deteriorament:

• Agricultura: La situació va empitjorar, amb pagesos abandonant el camp i fam a les ciutats. Les guerres i epidèmies van provocar una despoblació significativa.
• Ramaderia: Es va produir una reducció del bestiar.
• Indústria: Va experimentar una disminució profunda.
• Finances públiques: Van empitjorar dràsticament.