Guerra dels Malcontents, Constitució de 1812 i Absolutisme

Guerra dels Malcontents (1827)

La Guerra dels Malcontents va ser una insurrecció armada de caràcter absolutista radical que es va desenvolupar el 1827 a Catalunya i, en menor mesura, al País Valencià, Aragó, País Basc i Andalusia. Aquesta revolta anava en contra del que es consideraven mesures desencertades del govern de Ferran VII, com ara el no restabliment de la Inquisició.

En un primer moment, el març i l'abril de 1827, van aparèixer algunes partides en diverses zones de Catalunya, però la seva acció va resultar un fracàs i, a l'abril, es van acollir a un indult reial. Al juliol van aparèixer més partides i al setembre ja tenien controlada part del centre i nord de Catalunya, amb uns 30.000 homes armats. Van establir la capital a Manresa, on el 29 d'agost van crear una Junta Superior del Govern del Principat, que va editar el diari El Catalán Realista i que tenia com a lema «Visca el rei i mori el mal govern!».

El 28 de setembre de 1827, Ferran VII va arribar a Tarragona i la revolta es va desactivar. La majoria dels seus líders van ser executats o es van exiliar a França.

La Constitució de Cadis (1812): «La Pepa»

La Constitució de 1812, redactada per les Corts de Cadis sota l'assetjament dels francesos, va ser la primera norma fonamental d'Espanya. De caràcter liberal, va ser coneguda popularment com «La Pepa», pel fet d'haver-se aprovat el dia de Sant Josep.

Va ser promulgada per la regència el 19 de març de 1812. Posteriorment, va tenir una vigència intermitent:

• 4 de maig de 1814: Revocada pel rei Ferran VII.
• 1820: Restablerta pel general Riego durant el Trienni Liberal.
• 1823: Derogada de nou amb l'ajuda dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.
• 13 d'agost de 1836: Restablerta després dels successos de La Granja, va estar vigent fins a la promulgació d'un nou text el 18 de juny de 1837.

Aquesta constitució va ser la primera de caràcter progressista a Espanya.

Característiques principals

• La sobirania resideix en la nació.
• Monarquia hereditària.
• Religió catòlica com a única religió de l'Estat.
• Proposta de divisió provincial.
• Poder legislatiu en mans de les Corts.
• Poder executiu en mans del rei.
• Poder judicial en mans dels tribunals.
• Corts unicamerals elegides per sufragi limitat indirecte cada dos anys.
• Dret de veto del rei.
• El rei és inviolable.
• El rei nomena els secretaris, que són responsables davant les Corts.
• Creació d'un Consell d'Estat de caràcter consultiu.
• Unificació del codi civil a tot el territori.
• Uniformització de l'ensenyament.

L'absolutisme borbònic i la repressió a Catalunya

L'arribada de l'absolutisme borbònic va significar un període de repressió i ocupació a Catalunya. Una de les mesures més simbòliques va ser la destrucció del barri de la Ribera de Barcelona amb l'única finalitat de construir una gran Ciutadella militar per sotmetre la ciutat, tractant-la com un territori conquerit.

En el camp de la cultura, es van tancar les universitats de Barcelona, Lleida, Girona, Tarragona i Vic, perquè s'afirmava que eren focus de resistència antiborbònica.

El 16 de gener de 1716 es va promulgar el Decret de Nova Planta, amb el qual Catalunya va quedar molt afectada. Aquest decret concretava les recomanacions del Consell de Castella, com l'obligatorietat de l'ús de la llengua castellana en els àmbits de l'ensenyament, judicial i l'educació religiosa.

A més, el 1716 es va imposar una nova estructura fiscal amb la introducció d'un impost general: el cadastre. Es tractava d'una quota anual d'una quantitat important, fixada pel govern central sense cap negociació prèvia. Aquesta quantitat es repartia entre els municipis, i tothom havia de pagar en funció de la seva riquesa.

Hi havia dos tipus de cadastre:

• Cadastre reial: Gravava les propietats immobiliàries i l'havien de pagar tots els propietaris del país, inclosos nobles i eclesiàstics.
• Cadastre personal: Gravava les rendes del treball i les activitats industrials i mercantils. Els nobles i el clergat n'estaven exempts.