Intel·ligència: Tipus, Desenvolupament i Mesura

Què és la Intel·ligència?

La intel·ligència és la capacitat de l'ésser humà per resoldre problemes, per pensar d'una manera abstracta i per captar idees complexes. Es desenvolupa al neocòrtex o escorça cerebral i té les següents característiques:

• Capacitat d'adaptació a noves situacions a través de la ment.
• Capacitat per resoldre problemes nous, a partir del raonament, l'associació d'elements i la creativitat.
• Capacitat de fer servir un raonament lògic i processar la informació.
• La intel·ligència es desenvolupa en el medi social gràcies a la capacitat lingüística de l'home.
• Gràcies a ella podem representar-nos el món interiorment.

Tipus d'Intel·ligència

Hi ha dues classes d'intel·ligència:

• Abstracta: pròpia dels éssers humans, pot ser analítica, quan es refereix a la capacitat de la nostra ment per analitzar i avaluar, per resoldre problemes i prendre decisions. L'home resol problemes ajudant-se de conceptes abstractes que li permeten imaginar possibles situacions, valorar les conseqüències i triar les solucions més adients. També pot ser creativa, que és la capacitat que posseeix l'ésser humà a partir de l'experiència anterior de formular propostes noves.
• Pràctica: fa referència a la nostra capacitat per relacionar-nos amb l'entorn, la capacitat de modificar allò que ens envolta, adaptar-nos-hi o bé canviar d'ambient. Sovint implica una activitat social. És pròpia dels animals superiors i els éssers humans. S'ha discutit molt si la capacitat de resoldre problemes d'alguns animals implica una intel·ligència en sentit humà, però l'animal no té la capacitat d'abstracció, ja que no posseeix llenguatge. Això no vol dir que no pugui articular sons, però no pot utilitzar el llenguatge de manera creativa i conscient.

Desenvolupament de la Intel·ligència (Piaget)

S'han de tenir presents 5 conceptes clau de la seva teoria:

• Esquemes: successió d'accions que poden repetir situacions semblants. En cada etapa, la ment utilitza diferents esquemes i es van modificant fins a arribar a la intel·ligència adulta.
• Adaptació (en concret a l'ambient) on hi intervenen dos processos: assimilació de la informació que rebem i acomodament, modificar els esquemes en funció dels nous elements que rebem.
• Equilibratge: l'individu regula el seu comportament, el qual no ve imposat ni per l'ambient ni pels gens, sinó per l'estadi de desenvolupament cognitiu.
• Organització: el pensament és l'encarregat d'organitzar tota la informació que rebem.
• Estadi: serien els esquemes i les estructures cognitives. L'aprenentatge pot retardar o accelerar el procés, però es necessita un temps de maduració.

Etapes del Desenvolupament Cognitiu

La intel·ligència no és innata, s'adquireix mitjançant la interacció que realitza el subjecte amb l'experiència. Segons Piaget, les etapes són 4:

• Intel·ligència Sensoriomotriu (0-2 anys)

  El nen coneix a través de percepcions i moviments primitius. Característiques:

  1. Quan naixem només tenim actes reflex i les nostres conductes són innates, és a dir, davant d'un estímul donem una resposta no apresa.
  2. Els actes reflexos es converteixen en hàbits, aprenem a través de la repetició d'actes iguals o semblants. El nen comença a distingir la figura dels pares i a coordinar moviments.
  3. Apareix la intel·ligència sensoriomotriu, el nen comença a manipular objectes presents.

• Intel·ligència Preoperativa (2-6 anys)

  Apareix la capacitat d'actuar simbòlicament, el nen fa imitacions. Apareix el llenguatge, que li permet reproduir accions passades i preveure accions futures amb el diàleg. Apareixen el món interior, l'egocentrisme i el social, el món que l'envolta. Apareix un pensament animista, conceben les coses com si estiguessin vives i tinguessin intencions.

• Operacions Concretes (7-11 anys)

  El nen fa operacions concretes, actua amb objectes presents i aprèn els conceptes de canvi i permanència.

• Operacions Formals (12-16 anys)

  El nen aprèn el concepte d'abstracció i pot manipular mentalment. Apareix el pensament hipotètic, els seus raonaments són sempre condicionals (si faig allò, obtindré allò altre). Posseeix la lògica de proposicions, és a dir, no només pot entendre i manipular objectes, sinó que també proposicions o afirmacions. Gràcies al llenguatge poden afirmar qualsevol cosa, real, imaginària, veritable o falsa. Apareix el raonament deductiu, poden deduir de coses generals, coses particulars.

Els Tests d'Intel·ligència

Els tests d'intel·ligència van ser creats per Alfred Binet i Théodore Simon, a finals del segle XIX i principis del segle XX. Durant aquesta època hi va haver una escolarització massiva, amb la qual els mestres es van trobar amb un grup heterogeni d'alumnes i per aquest motiu van elaborar els tests d'intel·ligència per a mesurar el grau d'intel·ligència dels nens i separar-los per nivells. Es classifiquen en dos tipus: de rendiment, destinats a avaluar el que se sap (exàmens de l'escola) i d'aptitud, destinats a avaluar la capacitat d'obtenir tasques noves (carnet de conduir).

El psicòleg William Stern va formular un càlcul matemàtic que es coneix com a quocient intel·lectual (QI). Consisteix a dividir l'edat mental de la persona per la seva edat cronològica i multiplicar el resultat per cent, però aquest ja no s'utilitza perquè és poc precís.

Actualment els tests d'intel·ligència que es fan servir són:

• WAIS per a majors de 16 anys
• WISC per a infants, és a dir, per a nens de 6 a 16 anys
• WPPSI per a preescolar i primària, és a dir, nens de 4 a 6 anys

La durada aproximada és d'1:30h, són individuals i proporcionen una puntuació verbal i manipulativa i fan preguntes sobre vocabulari, informació general i aritmètica.

La Intel·ligència Emocional

Forma d'interactuar amb el món tenint en compte els sentiments de les persones i donar una resposta emocional adequada segons el context, després d'una reflexió. La intel·ligència emocional comprèn:

Competències Personals

Equivalen a la intel·ligència intrapersonal (dins de la persona) i són les següents:

• Coneixement d'un mateix: entendre el nostre estat emocional a través d'un diàleg amb nosaltres mateixos.
• Capacitat de gestionar i regular les emocions: és la capacitat de controlar els nostres sentiments, relaxar-se en estat de tensió.
• Motivació: fer que les emocions ens ajudin a aconseguir els nostres objectius.
• Autoconsciència: capacitat per entendre les nostres emocions i per elaborar autoavaluacions de manera objectiva.

Competències Socials

Equivalen a la intel·ligència interpersonal (en relació amb els altres) i són les següents:

• Empatia: posar-se en el lloc de l'altre, per entendre i reaccionar davant del seu sentiment.
• Resolució de conflictes: conèixer les emocions dels altres per tal d'intentar resoldre els problemes.
• Habilitats socials: intentar ajudar els altres per tal que regulin les seves emocions.

Hi ha dos recursos que poden proporcionar intel·ligència emocional:

1. L'autoconeixement emocional, analitzant com reaccionem davant les situacions, quines emocions hi estan implicades i com ens afecten.
2. Quedar-nos amb les emocions útils i deixar les altres de banda, modificar-les o substituir-les perquè no ens serveixen.

La Motivació

Motius que ens fan actuar d'una manera concreta en un moment determinat. Hi ha dos tipus de motius bàsics:

• Motius innats, biològics o primaris: naixem amb ells i no els podem modificar.
• Motius apresos, socials o secundaris: els que adquirim amb la nostra educació i cultura. També són motius apresos els valors i les creences que tenim sobre el món i que ens motiven a tenir unes conductes determinades.

Tipus de motivació:

• La motivació intrínseca (interna): motiu que ens fa actuar sense esperar una recompensa, es realitza per obtenir una satisfacció personal, fruit de la nostra capacitat mental i la nostra voluntat. Aquesta resposta es complementa amb l'afirmació que existeixen fets, objectes i situacions que són motivadors en si mateixos. Són les que millor funcionen perquè depenen d'un mateix.
• La motivació extrínseca (externa): provenen de l'entorn de la persona i funcionen sempre que hi hagi una recompensa després de la conducta. Són inestables perquè depenen de la recompensa.
• Motivació mixta: externa i interna a l'hora. Ex: estudiar per aprovar i per l'afany de saber coses noves.