Concepcions de l'Absolut: Teisme, Panteisme, Deisme i Mística
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,23 KB
Concepcions Filosòfiques de l'Absolut i Déu
Aquestes característiques que hem assenyalat són les que s'atribueixen, normalment, a Déu. Per aquesta raó, quan es parla de l'Absolut s'acostuma a donar per fet que es parla de Déu. Tanmateix, aquesta recerca ha seguit camins molt diferents, perquè són diferents les concepcions que es tenen de Déu:
Panteisme: L'Absolut immanent al món
L'Absolut és una realitat divina immanent al món.
Característiques del Panteisme
- Creuen en un Déu que s'identifica amb la unitat de tot el que existeix, és a dir, amb la natura.
- Déu i natura serien el mateix.
Representants del Panteisme
Estoics, Nicolau de Cusa, Giordano Bruno, Spinoza, Budisme, Hinduisme...
Teisme: L'Absolut transcendent i personal
L'Absolut és una realitat divina transcendent al món.
Característiques del Teisme
- Creuen en un Déu creador de l'univers que, a més, pot intervenir en els esdeveniments que hi succeeixen.
- És un Déu personal, amb qualitats com la bondat, la intel·ligència, el poder...
- Com a ésser personal, pot revelar-se als homes, que així poden accedir-hi.
Representants del Teisme
Sant Tomàs, Descartes, Cristians, Jueus, Musulmans (Mahometans)...
Deisme: L'Absolut transcendent i racional
L'Absolut és una realitat transcendent al món.
Característiques del Deisme
- Creuen en un Déu que és la causa i el fonament del món, però que no hi intervé.
- No és un Déu personal i revelat, amb qualitats com la bondat.
- L'ésser humà pot accedir-hi de forma exclusivament racional.
Representants del Deisme
Voltaire, M. Tindal, H. de Cherbury, Toland...
La Possibilitat d’Accedir a l‘Absolut
Diferents posicions davant l’existència i la possibilitat de conèixer l’Absolut:
| Posició | Existència de Déu | Possibilitat d’Accedir-hi |
|---|---|---|
| Teisme | L’accepten i hi creuen. | Consideren possible conèixer Déu i accedir-hi. |
| Ateisme | La rebutgen i la neguen. | Com que Déu no existeix, és impossible conèixer-ne l’existència i, per tant, accedir-hi. |
| Agnosticisme | Dubte permanent i radical; ni l’afirmen ni la neguen. | És impossible conèixer o demostrar tant l’existència com la no-existència de Déu. |
| Indiferència | Ni l’afirmen ni la neguen, perquè aquesta qüestió no els interessa ni els preocupa. | Ni l’accepten ni la rebutgen, perquè és un tema que no els interessa. |
Tendències Històriques en la Filosofia sobre Déu
Encara que no és possible parlar d’una posició comuna a tota la filosofia, es pot parlar de certes tendències generals:
- Des de l’Antiguitat fins a la Modernitat: La filosofia ha estat, bàsicament, teista.
- Durant la Modernitat: Es produeix un canvi de perspectiva, sobretot per la influència del pensament kantià.
- En l’Època Contemporània: Han proliferat, més que en altres períodes, els pensadors ateus.
L'Experiència Religiosa i l'Accés Íntim a Déu
La necessitat d’un ésser superior o diví que doni sentit i valor a l’existència humana sembla tan arrelada en l’ésser humà que alguns pensadors l’han considerat una necessitat natural. La religió defensa la possibilitat d’un accés a Déu diferent del purament racional.
Aquest accés, molt més íntim i profund, i que va més enllà de l’estrictament racional, és el que s’ha anomenat experiència religiosa. L’experiència religiosa és difícilment definible, perquè es tracta d’una experiència peculiar. És, a més, una experiència valuosa per a qui la sent, i també és una experiència personal i íntima.
L’Encontre amb Déu: El paper de les Mediacions
Entre Déu i l’ésser humà hi ha una gran distància, que només pot ser superada pel que es coneix com a mediacions. Les mediacions són, per tant, tot allò que redueix, en la mesura possible, la distància entre Déu i l’ésser humà i que permet el seu encontre i reconeixement.
Com que la distància entre l’ésser diví i l’ésser humà pot ser reconeguda en tots dos sentits, podem parlar de dos tipus de mediacions:
Mediacions en què Déu es presenta (Revelació)
L’ésser humà pot accedir a Déu perquè Ell es dona a conèixer. En aquest sentit, qualsevol experiència, qualsevol esdeveniment, qualsevol persona o qualsevol realitat es pot considerar una mediació, ja que és una manifestació de Déu que ens permet de reconèixer-lo.
Mediacions en què l’ésser humà es relaciona amb Déu (Cerca)
L’ésser humà cerca Déu a través d’una sèrie de mitjans que poden variar d’una religió a una altra, i fins i tot, d’una persona a una altra. Es consideren mediacions en la mesura que ens acosten a Déu. Ho són, per exemple, els ritus, les cançons, determinades festes, etc., gràcies als quals el creient se sent unit a Déu.
L’Experiència Mística: Unió directa amb el Diví
És la forma més peculiar i inusual d’experiència religiosa. L’experiència del que és diví que té el místic es diferencia de les experiències religioses més habituals entre els creients en el fet que el místic se sent en contacte directe amb la persona o ànima de Déu.
És una vivència d’unió espiritual en la qual se sent que es dissol la seva persona en la persona divina.
Camí cap a la Unió Mística
Per arribar a aquest estat d’unió, el místic recorre a una sèrie d’activitats de purificació. Entre els més freqüents hi ha:
- La contemplació
- La meditació
- El dejuni...
L’experiència mística és, a més, difícilment comunicable. Per això, a vegades, quan vol expressar-se amb paraules, es recorre a la comparació amb l’experiència amorosa.