Comunicació i Text: Adequació, Coherència, Cohesió i Acte Comunicatiu

Comunicació i Text

La comunicació és producte de la interacció social, és a dir, de la necessitat de relació entre els humans.

Un text és el resultat d'un acte comunicatiu emès en un context, processat a partir d'una estructura i articulat a través d'unitats lingüístiques ben relacionades. Les seves propietats són tres: l'adequació, la coherència i la cohesió.

Propietats del Text

• Adequació: és la propietat textual que dona compte de la relació del text amb el context comunicatiu.
• Coherència: és la propietat textual que dona compte de la lògica adequada del text.
• Cohesió: és la propietat textual que dona compte de l'adequada relació entre les parts i de l'ús dels elements lingüístics.

L'Acte Comunicatiu

L'acte comunicatiu consisteix en un procés intencionat i complex entre un parlant (emissor) i un oient (receptor) que estableixen contacte a partir d'un propòsit comunicatiu en un context determinat per l'espai-temps.

Dixi

Dixi: fenòmen comunicatiu relacionat fonamentalment amb el canal oral. És el conjunt de marques lingüístiques presents en un text que revelen la presència dels tres elements bàsics de l'acte comunicatiu (les persones: jo, tu; el temps: ara, abans, després; i l'espai: aquí, allà).

• Dixi de persona: situa en el text les persones de l'enunciació: jo (emissor) i tu (receptor).
• Dixi social: posa de manifest la relació entre els interlocutors. Expressa grau de formalitat, distància social entre parlants...
• Dixi d'espai: situa relació de proximitat o llunyania (aquest, aquell, això, allò, aquí...).
• Dixi de temps: determina l'abans i el després (fins ara, d'aquí a..., ara, abans, després, ahir, demà, aquest any...).

Context

Context: situació on passa l'acció.

Varietat Lingüística

La varietat lingüística és un fet universal. S'associa a dos factors:

• Grups humans: (variació geogràfica segons d'on vinguis o de quin temps sigui el text).
• Situacions: (segons el lloc on estiguem parlarem d'una manera o d'una altra).

Registre Lingüístic

Registre lingüístic: fa referència a l'ús que fem de la llengua segons la situació de comunicació en què ens trobem.

• Formals:
  • Estàndard: (es troba en un nivell intermedi entre els més formals i els més informals, i és accessible per a tots els parlants. És la llengua habitual de tothom).
  • Cientificotècnic: (s'esdevé en textos que tenen la finalitat de transmetre coneixements).
  • Literari: (el trobem en principi en textos literaris que pretenen crear bellesa amb el llenguatge i produir emocions).
• Informals:
  • Col·loquial i vulgar: (es caracteritzen per una certa relaxació de la sintaxi i de l'estructuració de la frase).
  • Argots: (mates, profe, cate, camell, xocolata, farina -referit a les drogues-).