Ausias march

Així com cell qui es veu prop de la mort, dAusiàs March: Aquest poema dAusiàs March és el número LXXXI de la seva obra i pertany al cicle de Llir entre cards. En aquest cicle, compost per trenta-cinc poemes, March dedica els seus poemes a la dona Teresa, la qual es converteix en la seva font dinspiració del moment. Aquest poema no pertany a cap corrent literari en concret ja que March va crear la seva pròpia literatura basant-se en els seus pensaments i la seva filosofia.
Aquest poema és una cobla que consta duna sola estrofa de vuit versos decasíl·labs amb rima ABBACDDC. Els versos són dart major, amb rima consonant i masculina. Tots els versos tenen la cesura darrere la quarta síl·laba, és a dir, els versos són decasíl·labs clàssics, una estructura sovint usada per Ausiàs March.
Així com cell qui es veu prop de la mort té un caire damor infeliç usant el conegut mite del nàufrag, on lenamorat busca la seva felicitat en la dama a la que estima comparant aquest amor amb els perills que pot passar un home en plena tempesta al mar.
Aquest poema dAusiàs March pot ser dividit en tres parts. La primera part avarca els tres primers versos, on March utilitza la tercera persona i ens introdueix el tema del poema. En aquests tres versos el poeta utilitza el mite del nàufrag, i compara lamor duna dama amb els perills que un home pot passar en una tempesta al mig del mar. Ens aclareix que ell sap com es pot salvar daquesta tempesta: si tingués la dama a la qual va dirigit el poema, tot aquest patiment li passaria i se sentiria protegit el seu costat. La segona part està composta pels tres següents versos, on es veu clarament com deixa de banda la tercera persona i comença a utilitzar el jo poètic. March ens explica que, per molt que sàpiga que al costat de la dama se li passarien els mals, com que ella no lestima, no pot aconseguir arribar a la seva salvació, és a dir, al costat de la dama. També menciona la seva frustració amorosa i tots els patiments pels que està passant tot donant-se compte que si la dama lestimés ell seria feliç i no tindria cap mal. A la tercera i última part, March continua utilitzant el jo líric i ens expressa la seva desesperació ja que no ha pogut aconseguir que la dama lestimés. Se sent tant insatisfet que decideix publicar públicament lorgull daquesta dama que tants mals li ha fet passar i que no vol estar amb ell.
Trobem un paral·lelisme als versos tres i sis, e veu lo lloc on se pot restaurar i e veig a vós, bastant mos mals delir. En aquest paral·lelisme, March relaciona els conceptes de què, el lloc on el nàufrag es podrà salvar, i la mateixa dama, fan que el nàufrag i ell mateix estiguin en protecció i sense sofriments. És a dir, el lloc salvarà el nàufrag així com la dama salvarà al poeta.
En aquest poema, té importància el canvi de persona que es produeix en els versos quatre i cinc, canviant la tercera persona per el jo poètic. Cal destacar també la importància de la comparació que es fa servir en el mite del nàufrag, és a dir, la comparació que sestableix entre lamor a la dama i els perills en la mala mar.