Comportaments Innats i Aprenentatge: Teories i Experiments

1. Comportaments Innats i Aprenentatge

Comportaments Innats o No Aprenentats:

• Reflexos: són respostes motrius innates, automàtiques i involuntàries causades per una estimulació sensitiva específica.
• Instints: pautes fixes d’acció que són patrons de conducta programats genèticament i no adquirits per aprenentatge.

2. Aprenentatge

L’adquisició i l’emmagatzematge de certa informació (no heretada biològicament) a la memòria d’un individu per utilitzar-la posteriorment. És un canvi relativament permanent en el comportament i un augment de coneixements, adquirit a partir de l’experiència amb els esdeveniments ambientals.

• Funció adaptativa al medi: permet adaptar-nos a variacions ambientals i tenir una més gran capacitat de supervivència. La maduració és l’assoliment de certes conductes degut al propi desenvolupament orgànic.

3. Habituació i Sensibilització

• Habituació: Quan els estímuls no tenen conseqüències rellevants per al subjecte i es donen repetidament, es produeix l’habituació, decreix la disposició per respondre perquè ens hem acostumat a un estímul.
• Sensibilització: Es produeix una reacció desmesurada davant de només certs estímuls, viscuts com a inquietants, i augmenta la reacció davant els esdeveniments ambientals.

4. Classificació dels Diferents Aprenentatges

• Aprenentatges Conductuals: els nostres aprenentatges són amb l’adquisició de conductes per adaptar-nos.
• Aprenentatges Socials: els nostres aprenentatges són l’adquisició d’hàbits socials o creences col·lectives que ens faciliten l’adaptació a l’entorn social que vivim.
• Aprenentatges Verbals: gràcies a ells adquirim els coneixements que ens permeten conèixer conceptualment la realitat. El més important per als estudiants.
• Aprenentatges Procedimentals: la capacitat d’adquirir i millorar les nostres habilitats i estratègies per fer les coses, com ara aprendre mecanografia.

5. Diferents Teories sobre l'Aprenentatge

• Teoria del Condicionament Clàssic (reflexologia de Pavlov i conductisme de Watson): descriu l’aprenentatge com a fruit d’una resposta involuntària a determinada associació d’estímuls.
• Teoria del Condicionament Operant (neoconductisme de Skinner): l’element principal no és l’estímul, sinó el reforç.
• Teoria de l’Insight (Escola de la Gestalt): aprenentatge per comprensió intuïtiva.
• Teoria de l’Aprenentatge Social (Albert Bandura): aprenentatge per observació i imitació.
• Teoria de l’Aprenentatge Constructiu (Ausubel): l’estudiant dóna sentit comprensiu als continguts.

6. Experiments de Pavlov amb Gossos

L’aprenentatge per condicionament. En el seu experiment clàssic, Pavlov va treballar amb gossos. Així, Pavlov va observar que el menjar (l’estímul incondicionat EI) provocava la secreció de saliva en un gos (resposta incondicionada RI), mentre que el so d’una campaneta (estímul neutre EN) no guardava, en principi, cap relació amb aquest fenomen.

7. Watson i el Cas del “Petit Albert”

L’experiment començava apropant la rata a Albert perquè la toqués. Al començament, el nen no tenia por a l’animal, però després de fer forts sorolls (colpejant fortament una làmina metàl·lica amb un martell) cada vegada que el petit Albert tocava la rata, va començar a tenir por a la rata, tot i no fer el soroll. Després de generalitzar l’estímul, el petit Albert va plorar en presència d'altres objectes blancs.

8. Teoria del Condicionament Operant o Instrumental

Tenia un caràcter passiu, en ell la resposta estava determinada per un estímul que la precedia. El subjecte ha de fer (operar o obrar) per aprendre, generant una conducta de forma voluntària que és un instrument per adaptar-se a una nova circumstància i produir un resultat desitjable.

9. Tipus de Reforç

• Reforç Positiu: s’atorga una recompensa o una gratificació (estímul desitjable) quan el subjecte ha realitzat una conducta desitjada.
• Reforç Negatiu: es produeix quan la realització d’una conducta desitjada va seguida de l’eliminació o evitació d’un estímul aversiu o desagradable per a l'organisme.
• Càstig: es produeix quan una conducta no desitjable s’acompanya d’estímuls aversius o dolorosos per al subjecte.
• Omissió: es produeix quan la resposta operant impedeix un reforçament apetit.
• Moldejament: procés pel qual es reforça una resposta desitjada mitjançant successives aproximacions.

10. La Llei de l’Efecte i el Gat de Thorndike

Va comprovar que quan un animal ha obtingut per atzar, per assaig-error (trial and error) un resultat favorable, tendeix a repetir la conducta que li ha permès obtenir-lo. Així formulà la llei de l’efecte, segons la qual les respostes o conductes que originen resultats satisfactoris tendeixen a reforçar-se i a fer-se més probables (repetir-se), mentre que aquelles que produeixen resultats desagradables tendeixen a debilitar-se o fer-se menys probables (desaparèixer).

11. La Gàbia d’Skinner

Skinner introduïa un animal, una rata o un colom, per observar el comportament i intentar condicionar alguna de les seves respostes. Al començament, l’animal actuava a atzar, tocava els mecanismes de la gàbia sense cap estratègia. Però, quan pressionava determinada palanca, obria una trampeta que contenia un bocí de menjar. Tot això s’incrementava quan alhora hi havia descàrregues elèctriques.

12. Teoria de l’Insight

(aprenentatge per comprensió intuïtiva o sobtada): Els ximpanzés de Köhler van demostrar que podien resoldre problemes mitjançant la comprensió i no només per assaig-error.

13. Aprenentatge Observacional o per Imitació

(cognitiu-social): Albert Bandura va demostrar que aprenem no a través de la nostra pròpia experiència directa, sinó de la dels altres.

• Adquisició: observació d’un model i reconeixement dels trets característics d’una conducta.
• Retenció: emmagatzematge de les conductes model en la memòria del subjecte.
• Execució: reproducció d’una conducta apresa quan es preveu que portarà conseqüències positives.
• Conseqüències: retroalimentació a partir de les conductes imitades: reforçament o extinció.

14. L’Experiment Bobo Doll

Experiment emblemàtic sobre l’aprenentatge social de les conductes agressives per imitació. Bandura va passar a un grup de nens d’escola bressol una pel·lícula a la qual una dona cridava a un nino “Estúpid!”, li pegava agressivament i el colpejava amb un martell. Quan, després, el grup que havia vist la pel·lícula va trobar un nino semblant a la sala de jocs, li van cridar “Estúpid!”, li van pegar i colpejar amb un martell.

15. Aprenentatge Constructiu

(Ausubel):

• Aprenentatge Receptiu: l’estudiant rep de forma completa els continguts sense necessitat de realitzar cap descobriment personal.
• Aprenentatge per Descobriment: l’estudiant rep de forma incompleta els continguts i han de ser acabats/descoberts per ell.
• Aprenentatge Repetitiu: assimilació memorística de continguts sense necessitat de comprensió.
• Aprenentatge Significatiu: l’estudiant dóna sentit comprensiu als continguts i els relaciona amb els seus coneixements previs.

Zones de Desenvolupament Proper (ZDP), de Lev Vygotski, segons el qual l’acció educativa ha de donar-se tenint present el nivell de desenvolupament efectiu de l’alumnat i el nivell de desenvolupament potencial.