Comparativa d'Ètiques: Kant (Deontologisme) vs. Mill (Utilitarisme)

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,97 KB

Les Dues Grans Ètiques Modernes: Kant i Mill

L'Ètica Formal de Kant: Deure i Racionalitat

Kant afirma que “tota ètica ha de ser *formal*”, és a dir, ha de ser universal i racional, vàlida per a tothom, i buida de contingut (no ens ha de dir què fer). Per a ell, “un home actua moralment quan ho fa per *deure*”. Per això, l'ètica kantiana se l'anomena *deontològica*, ja que és una ètica del deure.

Les ètiques que busquen el motiu de la voluntat en quelcom extern (com la utilitat, la felicitat o el plaer) són *heterònomes*, empíriques i materials, ja que reben la llei moral des de fora de la raó. Per tant, l'ètica de Kant és desinteressada i de mandat intern (*autònoma*).

L'Utilitarisme de Mill: Utilitat, Felicitat i Conseqüències

Mill afirma que l’utilitarisme ètic és una teoria que identifica la *utilitat* amb el bé; allò útil és també allò bo i, per tant, la utilitat ens apropa a la *felicitat*, que és la finalitat de la conducta moral dels individus.

Els actes morals són útils si ens apropen a la felicitat i inútils si ens allunyen d’aquesta o ens provoquen dolor. Així, la rellevància moral es troba en els actes concrets i en les seves conseqüències.

Tot i que l’utilitarisme de Mill contempla una regla (l’autodesenvolupament, la dignitat humana, etc.) a l’hora de considerar les accions morals, la seva ètica se segueix fonamentant en el valor moral de les accions concretes i en els seus resultats.

Característiques de l'Ètica de Mill

  • És una ètica *interessada*.
  • És *heterònoma* (de mandat extern).
  • És *material* (busca un fi: la felicitat).

Aspectes Comuns: Universalitat i Dignitat Humana

Tots dos filòsofs defensen una moral *universalista* on hi ha d’haver un principi ètic universal que sigui vàlid per a tothom per tal que les decisions puguin esdevenir morals. Parlen del concepte de la humanitat per prosperar en la vida i arribar a la felicitat, tot i que amb una orientació diferent cadascun en la seva ètica.

Seguidament, incorporen en les seves ètiques la *dignitat* que ha de tenir tot ésser humà per tal de no ser utilitzat merament com un mitjà i ser explotat.

Comparativa Final: Deontologisme vs. Utilitarisme

Per concloure, els dos filòsofs tracten dues ètiques molt diferenciades, però encara així presenten algun aspecte en comú. Tots dos defensen una moral universalista per tal que hi hagi un principi universal que sigui utilitzat per tothom, de manera que les decisions que prengui cada persona es converteixin en fonaments morals perquè així la humanitat prosperi sent objecte de respecte.

Tot i aquestes petites semblances, les seves ètiques són totalment diferents:

Diferències Clau

  • Ètica Kantiana (Deontològica): És una ètica universal, formal i racional, basada a actuar d'acord amb el *deure*. L'important es troba en el *com* ho fem i no pas en allò que fem. És una ètica *autònoma* on els preceptes han de ser categòrics.
  • Ètica de Mill (Utilitarista): És una ètica material, basada a actuar per aconseguir un fi: la *felicitat*. És una ètica *heterònoma* on la voluntat és externa i depèn de l'*experiència*.

Apèndix: La Moral de Nietzsche (Noble vs. Esclau)

En aquest text, Nietzsche descriu un dels aspectes en què es contraposen la moral noble i la moral dels esclaus:

  1. La moral noble sorgeix espontàniament, com l'afirmació d'un mateix.
  2. En contraposició a això, la moral dels esclaus sorgeix només com a reacció.
  3. Allò que provoca aquesta reacció és el *ressentiment* envers els nobles.

Definicions:

  • «Esclaus»: El grup que s'oposa als nobles o poderosos.
  • «Indemnitzats»: Que han rebut allò que els correspon per tal de compensar un greuge que se'ls havia infringit.