Nietzsche: crítica al llenguatge, transvaloració i etern retorn

Crítica al llenguatge

Crítica al llenguatge: Ens diu que la paraula és una combinació de lletres; no té un significat fix i no són objectives: el significat se li posa nosaltres. El llenguatge és manipulació de la societat. Hem oblidat la funció inicial del llenguatge (orientar-nos); en cap cas el llenguatge descriu la realitat tal com és. Davant el principi d'identitat (A = A), Nietzsche pensa que A no és igual a A, ni tan sols un arbre és «només» un arbre. La paraula és una metàfora. Allò que tenim davant és vida; en el moment que li posem nom l'estem traicionant. El que és és l'últim terme: una cosa no té res a veure amb la paraula. Per tant, Nietzsche no és gens moralista; és vitalista.

Transvaloració de valors

Transvaloració de valors: Uns valors s'han transformat. A partir del cristianisme s'ha invertit el significat primari d'allò bo i dolent. Això és guiat pel ressentiment. Per l'església, el bo seria: malalt, pobre, que té por, dèbil; el dolent: ric, valent, fort, sa.

• Per què fa això l'església? Perquè, si el dèbil és considerat bo, tothom voldrà ser dèbil. Així l'església serà forta sense gaire esforç, ja que tothom serà dèbil.
• Per Nietzsche, els valors bons són els que et connecten amb la vida; els dolents són els que la neguen.

Nihilisme i la mort de Déu

La transvaloració ens porta al nihilisme (teoria del no-res): "Déu ha mort". Persona nihilista: la veritat es troba en la raó. Déu era el sentit del món, el fonament de la vida dels homes. La mort de Déu implica pèrdua de sentit. El sentit d'aquest món es trobava en un altre món. Nietzsche estava convençut que la idea de Déu impedia el desenvolupament total de l'ésser humà i de les seves potencialitats. Nietzsche no és nihilista. Si els nostres valors poden ser bons en una època i dolents en una altra, llavors no són ni bons ni dolents (nihilisme). Els valors no tenen sentit per se; els hi posem nosaltres (Nietzsche). L'únic que no està buit és la vida (Nietzsche).

Voluntat de poder

Voluntat de poder: Allà on està la veritat no és la raó, sinó la voluntat. La raó és una conseqüència de la voluntat, i el pensament també és posterior a la voluntat. La voluntat de poder és el motor principal de l'home.

Superhumà

Superhumà: És aquell que diu sí a la vida. No compta amb cap suport fora d'ell mateix i és capaç de viure sense els antics valors.

Raó, essència i metarelats

Si a través de la raó Déu és i Déu no és, no pot ser la base de la veritat; s'acaba perdent el sentit (no-res). Mort de metarelats: 'Déu ha mort' degut a diferents punts de vista (no hi ha un punt comú).

Exemple: per què no hi ha essència i per què la transvaloració porta al nihilisme: NO hi ha essència de justícia, ja que el valor o el significat de la justícia ha anat variant.

Etern retorn (del present)

Etern retorn (del present): Nietzsche té una concepció circular del temps en la qual tot ja ha existit i tot tornarà a ser. Si no hi ha inici, tampoc hi ha final. Aleshores el temps no comença ni acaba, sinó que estem en un moment perpètua. L'ara, el present, la vida torna sempre, però no igual, ja que està en moviment perpètua. Si assumim la vida en la seva plenitud, hem de voler que es repeteixi cada instant. Hem de voler l'etern retorn, ja que cada instant que hem viscut és vida; per aquesta raó hem de veure que en cada instant es troba el sentit de la nostra existència.

Nota: S'han corregit errades ortogràfiques i gramaticals, s'ha ajustat la capitalització i s'han mantingut totes les idees i exemples originals. S'han afegit èmfasis per a facilitar la lectura i l'optimització SEO, mantenint el contingut íntegre.