Nietzsche: Voluntat de Poder, Etern Retorn i Crítica a la Ciència

La Voluntat de Poder i la Crítica a la Metafísica

Per a Nietzsche, la filosofia critica la noció d'un món transcendental i etern, com el de les Idees de Plató o el del Déu cristià. Per a ell, aquesta concepció metafísica és una forma d'escapisme que impedeix als individus enfrontar i celebrar la realitat tal com és.

La Voluntat de Poder: Força Creativa i Afirmativa

Nietzsche introdueix la idea d'una "metafísica del poder" o una "metafísica de la voluntat de poder". Segons aquesta perspectiva, la realitat està impulsada per una força fonamental anomenada "voluntat de poder", que és una força creativa i afirmativa que busca expressar-se i realitzar-se en el món. Aquesta voluntat de poder no és simplement una lluita pel domini, sinó una afirmació de la vida i una recerca de realització i superació.

Revaluació de Valors i Afirmació de la Vida

Per a Nietzsche, la veritable tasca metafísica és revaluar els valors tradicionals i crear nous valors que siguin afirmatius de la vida i de la individualitat. En lloc de buscar el significat en un món transcendental, Nietzsche insta els individus a buscar el significat en les seves pròpies vides i en les seves experiències.

L'Etern Retorn i el Superhome

El Superhome serà capaç d’acceptar l’etern retorn. Tot canvia. El temps és culpable i responsable. Ningú dona les qualitats a l’home, per tant, ningú és la causa de la seva existència.

Nietzsche proposa arguments físics, ascètics i ètics per demostrar la necessitat de l’etern retorn. Segons Nietzsche, tot retorna, ja que el cosmos és circular. Si una cosa s’ha de donar necessàriament, les altres també ho faran. La seva tesi és que un món sense etern retorn seria avorrit, sense gust.

Ell defensa la tesi del valor ètic de l’etern retorn. Recupera el vell mite de l’etern retorn de la religió persa Zaratustra. Aquest etern retorn Nietzsche li atorga arguments hipotètics. El que pretén és que cadascú de nosaltres actuï, visqui com si l’etern retorn fos una realitat. És l’únic medi eficaç per combatre el nihilisme burgès (cristià).

Si el temps és un cercle i tot retorna exactament igual, llavors tot valdria el mateix. Si tot ha de passar necessàriament sense sentit ni finalitat, tot valdria igual. La qüestió és: Qui voldria una vida semblant? Els que donin un sí incondicional a la vida amb tot el fet terrible i bonic que conté. Tota persona que vol un instant, ha de voler tota la cadena, tot l’univers, perquè tot està lligat. Diem sí a l’existència sencera.

Crítica a la Ciència Positiva

Nietzsche duu a terme la crítica de les ciències positives. En aquesta crítica s'hi inclou el fet que la ciència realment no ofereix una veritable interpretació de la realitat ni del món real. Això es deu a la metodologia de la ciència, que està basada en la matematització de la realitat.

És per això que aquesta estableix que la veritat es troba en un món model, el de les matemàtiques, i així sotmetem la realitat fins a convèncer-nos que el món real no és veritable. Aquest món és l’aparença, i per això necessita reduir-se fins al model.

La Intuïció contra la Quantificació

A més a més, segons Nietzsche, la ciència resumeix la realitat a explicacions matemàtiques i quantitatives. D’aquesta manera, deixa de banda l’experiència qualitativa de l’home i hi posa per davant la intuïció, la qual cataloga com a principal font del coneixement, que és una nova proposta de la raó.

D'ara endavant, la intuïció serà la que ens posa en contacte amb la realitat d’una manera directa i personal sense haver de realitzar cap mena de raonament. És per això que per a Nietzsche les formes d’expressió artística capten la veritat de la vida amb més aptitud que no pas les formes de coneixement racionals com les matemàtiques o la lògica. Aquestes formes inclouen:

• La música
• L'art
• La literatura

La Veritat Científica no és Absoluta

Finalment, Nietzsche també va criticar la idea de la veritat científica com a objectiva i universal. Afirma que totes les idees i valors són productes de les condicions socials, històriques i culturals, i que no hi ha cap veritat absoluta. En aquest sentit, afirma que la ciència no és diferent de qualsevol altra forma de coneixement que no aporti una comprensió completa del món.