Comparació Ontològica: Descartes vs. Aristòtil

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,28 KB

Introducció a René Descartes

René Descartes va néixer a La Haye en el si d'una família noble. Va iniciar la seva formació en un centre jesuïta, on va entrar en contacte amb la filosofia i el mecanicisme de Galileu. Al llarg de la seva vida, va fer contribucions significatives en l'àmbit de la física i les matemàtiques.

La Concepció de la Substància

Pel que fa a la concepció de la substància, Descartes i Aristòtil presenten una visió força similar. Tot i la diferència terminològica, no hi ha una discrepància substancial entre ambdues concepcions.

Definicions de Substància

  • Descartes: La defineix com aquella realitat que no necessita res per existir.
  • Aristòtil: La considera com una realitat que no requereix res per subsistir.

Descartes sosté que l'existència de la substància és tan evident que no requereix demostració, encara que no pugui ser percebuda directament, ja que només som capaços de captar-ne les propietats.

Divisions de la Substància en Descartes

Descartes estableix una divisió en la substància, diferenciant entre la substància finita i la substància infinita.

Substància Finita

La substància finita es divideix en dues categories:

  • Res Cogitans: Correspon al pensament, la raó i la ment.
  • Res Extensa: Fa referència a la materialitat i tot allò corporal.

Substància Infinita

La substància infinita, que és Déu, es considera l'única substància que existeix de manera absoluta sense dependre de res més.

L'Hilemorfisme d'Aristòtil

Tant Descartes com Aristòtil comparteixen la creença en Déu, si bé Aristòtil introdueix el concepte d’Hilemorfisme, segons el qual la substància és una combinació de matèria (hylé) i forma (morphé).

  • Matèria (Hylé): Representa la potència, allò en què es pot arribar a convertir una cosa.
  • Forma (Morphé): Actua com a principi determinant, allò que defineix el que realment és.

Cosmologia i Visió de l'Univers

Tant Aristòtil com Descartes rebutgen el dualisme ontològic de Plató i defensen l'existència d'una única realitat material creada per Déu. No obstant això, les seves perspectives sobre l'univers divergeixen:

  • Descartes: Planteja una concepció mecanicista.
  • Aristòtil: Defensa una visió finalista en què la realitat té com a principi i fi Déu (teleològica).

Models Cosmològics

Les seves cosmovisions també difereixen en l'estructura:

  • Aristòtil: Parteix d'una cosmovisió geocèntrica, en què la Terra és el centre de l'univers i els astres giren al seu voltant.
  • Descartes: Influït pel model heliocèntric, sosté que el Sol ocupa el centre del cosmos.

Determinisme i Física

Diferències en el Determinisme

En l'àmbit del determinisme, les posicions són oposades:

  • Descartes: Considera que l'univers està regit per lleis universals i inalterables (determinisme).
  • Aristòtil: Rebutja el determinisme, ja que creu que Déu intervé de manera constant en el funcionament de l'univers.

La Física Aristotèlica vs. Cartesiana

Aristòtil diferenciava entre la regió sublunar (moviment lineal i desaccelerat) i el món supralunar (moviment circular i constant). Mentre que Descartes només creu en la regió sublunar com una única realitat.

A més, la naturalesa de les seves físiques era diferent:

  • Física d'Aristòtil: Era qualitativa, basada en l'observació i en les qualitats essencials dels cossos.
  • Física de Descartes: Era matematitzable, descrivint la natura mitjançant lleis mecàniques i quantificables.

Conclusió Final

En definitiva, tot i que Descartes i Aristòtil comparteixen una concepció similar de la substància, les seves diferències en la comprensió de l'estructura i el funcionament de l'univers els porten a posicions oposades.